El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Situat a prop de la platja de Sant Salvador (El Vendrell), en terreny agrícola, al costat de la via del tren, el 1966 es va projectar un nou dipòsit elevat de 285 m³ per subministrar aigua a la població d'estiueig, que es calculava llavors en uns 5.000 habitants, en plena època d'expansió de nous edificis destinats a segones residències turístiques. El dipòsit s'havia d'emplenar per gravetat en una primera fase i es preveia, en una segona fase, la connexió a un dipòsit enterrat molt més gran quan el progressiu augment de la població ho fes necessari. El seu autor, Enric Ventosa Serra, era enginyer de la Diputació Provincial de Tarragona, ens encarregat de la gestió de la instal·lació, i autor de nombroses obres d'infraestructura d'usos molt diversos, encara que no es coneixen altres obres de perfil semblant a la d’aquest dipòsit.
Es tracta d'una construcció de 31,5 m d'alçada conformada per un peu de cinc braços de 22 m disposats en estrella, de dimensió en planta creixent a mesura que s'eleva, resolta en maó ceràmic perforat que serveix d'encofrat perdut al formigó armat que suporta el dipòsit superior, tot ell també de formigó armat. La part inferior és de forma esfèrica, la lateral troncocònica amb un diàmetre que s'incrementa en alçada. A l'interior de la base i del dipòsit es disposen escales destinades a les operacions de manteniment.