Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
Biblioteca Popular del Vendrell
La biblioteca popular d'El Vendrell és un edifici en forma de petit temple d'obra de fàbrica que recorda als temples tetràstils i perípters clàssics grecoromans. Projectat com edifici aïllat i disposat sobre un pòdium que li atorga certa monumentalitat. Els portals dels dos accessos que hi ha a les testeres de l'edifici estan coronats per un frontó triangular sostingut per columnes jòniques, i les façanes i les arestes estan reforçades per un ritme regular de pilastres encoixinades, que s'alternen amb els panys que contenen dues finestres superposades d'esquema vertical. Les pilastres estan decorades en la part superior amb un medalló ovalat amb garlandes i un capitell motllurat. L'edifici acaba en una cornisa motllurada damunt d'una línia de dentellons i un ampit massís, sobre els pilars del qual s'aixequen boles ornamentals. Tot plegat està concebut segons els cànons clàssics. La gran alçada de la sala va permetre una acurada ampliació a la dècada de 1970, consistent en la construcció d'una entre planta sense desfigurar l'edifici exteriorment. Les biblioteques populars sorgiren del gran moviment de normalització cultural i polític representat pel Noucentisme i per la Mancomunitat de Catalunya. És per aquest motiu que la present obra arquitectònica constitueix un bon testimoni dels equipaments impulsats per la Mancomunitat que van tenir continuïtat durant la Segona República Espanyola. En el marc d'un procés de construcció nacional i amb l'impuls modernitzador del Noucentisme, es pretenia acabar amb els desequilibris entre la Catalunya més rural i empobrida i la més urbana i rica. Els ideals polítics i ètics convergien amb els artístics, de manera que cultura i política compartien objectius comuns: la modernització i la construcció nacional en un marc mediterrani i europeu. Per tal d'aconseguir una universalització de la cultura i millorar les oportunitats laborals en territori català, es van crear equipaments culturals, docents i sanitaris. El projecte de les biblioteques populars foren una aposta personal de Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. L'any 1915 i, basant-se en un projecte redactat per Eugeni d'Ors, la Mancomunitat, en el procés de recuperació cultural de Catalunya, creà el servei de Biblioteques Populars sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer. L'any següent, el 1916, l'ajuntament d'El Vendrell es presentà al concurs obert per la Mancomunitat per tal de sol·licitar una biblioteca popular per a la vila, que li fou adjudicada el 7 de desembre del mateix any. El terreny fou cedit per Odon Nin, i la projecció de l'edifici va anar a càrrec de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt i el contractista de Valls Salvador Serra. La biblioteca s'inaugurà el 17 d'octubre del 1920, amb la presència del president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch. L'any 1925, l'edifici quedà reintegrat a la Diputació de Tarragona. El 1978 s'amplià, amb la construcció d'una planta intermèdia.1917 - 1920
-
1931 - 1939
-
1940 - 1961
-
Casa Brisamar
José Antonio Coderch de Sentmenat
Es tracta d'una casa unifamiliar ubicada a una urbanització al costat de la platja de Coma-ruga destinada a ús turístic. La casa s'adapta a les dimensions i ordenances de la parcel·la i es resol segons el típic esquema de disposar les estances d'estar i menjador a la planta baixa i els dormitoris a la planta superior, proveint-lo de terrasses i espais coberts exteriors, tant a la part davantera com a la posterior, més arrecerada i privativa per al desenvolupament d'activitats pròpies de l'estiu. Els trets funcionals i formals de l'autor es distingeixen clarament en la seva equilibrada volumetria, en l'austeritat en l'ús dels materials i en la disposició i la resolució de les obertures exteriors amb l'ús del llibret per a la protecció solar i l'enfosquiment. Cal fer esment dels canvis observables respecte al projecte, probablement acceptats per l'autor, consistents en la supressió d'un petit cos davanter destinat a dutxes i la prolongació de la terrassa superior fins a la façana davantera més avançada. També es pot observar l'addició de sengles escales exteriors per accedir a les terrasses de la primera planta.1965 - 1966
-
1966
-
Casa Sajuca
Es tracta d´una casa destinada a segona residència de 377 m2, envoltada de jardí, situada en una parcel·la de primera línia de mar, en un dels extrems del passeig que voreja la platja de Coma-ruga, formant part d’una urbanització de clar caràcter turístic i de lleure estiuenc. Cal remarcar la contundència del seu volum principal paral·lelepipèdic i la resolució del programa funcional ubicant les estances d'estar a la planta baixa i els dormitoris a la planta superior, totes ben orientades a l'assolellament i a les bones vistes. A aquestes estades s’avantposa una àmplia terrassa dissenyada com a pèrgola de dos nivells amb elements vegetals recobrint la més elevada, a la qual tenen accés els cinc dormitoris dobles ubicats al nivell superior. La puresa geomètrica de l'edifici, resolt en murs de maó pintat de color blanc, exalçada pel distingible ritme marcat pels pòrtics metàl·lics del suport de la pèrgola de color verd, i l'encaix i la posició relativa de les diverses estances habitacionals i de serveis realcen la seva qualitat com a peça distingible en el marc dels cànons propis del moviment modern.1967 - 1968
-
Edifici l’Olivera
José Antonio Coderch de Sentmenat
Construït en dates properes a l'edifici Girasol de Madrid, aquesta és una de les primeres obres en què Coderch aplica la tipologia en planta reculada en forma de pinta, que desenvoluparà en actuacions posteriors de més escala en els conjunts d'habitatges per al Banc Urquijo i de les Cotxeres de Sarrià a Barcelona. L'edifici es desenvolupa en tres cossos de quatre alçades i dos apartaments per planta, tots orientats cap al sud i el mar. La ubicació, força allunyada de la línia de costa, i la relativa densitat de la zona urbana dins l'àrea d'ús turístic on es troba permeten l'adopció de criteris similars als dels blocs en ordenacions urbanes, tant a la tipologia edificatòria com a la dels apartaments, amb un programa d'estar-menjador, terrassa, tres dormitoris, cuina, bany complet i safareig, idèntic al de la unitat residencial convencional. Destaquen les àmplies terrasses que abasten tota l'amplada de les zones d'estar així com la provisió de l'espai exterior comunitari enjardinat i dotat de piscina, elements propis de la destinació de vacances i de segona residència del conjunt. L'auster tractament de les façanes, totes de maó vist amb finestres d'igual dimensió, que incorporen vidre fix a la zona de l'ampit per augmentar la lluminositat dels dormitoris, accentua la potent volumetria de l'edifici i els cànons formals característics de l'autor. -
Casa Stella Maris
Es tracta d'una residència localitzada a la primera línia de mar d'una urbanització de caràcter turístic a la costa mediterrània. La resolució de l'edifici destaca per la seva adequació a la singular situació de la parcel·la en una de les cantonades del passeig marítim que transcorre al costat de la platja de Coma-ruga, formant una pronunciada corba amb un dels carrers transversals amb fort pendent. L'edificació, de superfície considerable, emfatitza visualment aquesta singularitat amb la barana de la terrassa de la planta superior i genera un conjunt de volums amb un clar predomini de la component horitzontal, mostrant una marcada referència amb obres de l'arquitectura organicista. Aquesta referència també s'adverteix en l'organització del programa funcional, que genera zones diferenciades per a les sales d'estar, de dormir, de servei i d'estudi, seguint la pauta marcada pel perímetre exterior de la parcel·la, que prioritza allà on ho necessita davant l'estricta ortogonalitat dels espais. Un espai obert enjardinat ubicat a la part posterior central de la casa actua de referent visual aglutinador de les diverses zones. Les terrasses espaioses amb vistes al mar situades a les parts davanteres de les estances principals aprofiten la dominant ubicació marítima de l'edifici.1965 - 1969
-
Casa Arístides Maillol
Ricardo Pérdigo Nárdiz, Tomás Rodríguez i Coll
La casa s'adapta al pendent del terreny mitjançant la fragmentació de les plantes a diversos plans i la generació de volums a diferents alçades, amb cobertes vegetals visibles des del seu interior. També amb l'objectiu d'integrar-se al lloc, les plantes de l'habitatge es resolen embolicant els elements de vegetació existents i conferint-los un valor prioritari. Les diferents dependències dels habitatges es disposen de manera per a aprofitar al màxim les vistes i l'assolellament. És a la façana sud-est on es concentra la majoria d'obertures a l'exterior, amb finestres col·locades en angle, per aprofitar al màxim les vistes al mar. La complexa resolució de les comunicacions permet recorreguts diversificats que relacionen les diverses zones alhora que garanteixen certa independència. Els materials utilitzats són els habituals a la zona: fàbrica de maó als murs i divisions interiors i forjats de biguetes i jàsseres planes suportats per murs de maó. El color verdós de les façanes i vermelló de les fusteries, amb abundant tancament de llibret, singularitza la casa respecte de l'entorn més proper.1969 - 1971
-
Dipòsit Elevat Sant Salvador
Situat a prop de la platja de Sant Salvador (El Vendrell), en terreny agrícola, al costat de la via del tren, el 1966 es va projectar un nou dipòsit elevat de 285 m³ per subministrar aigua a la població d'estiueig, que es calculava llavors en uns 5.000 habitants, en plena època d'expansió de nous edificis destinats a segones residències turístiques. El dipòsit s'havia d'emplenar per gravetat en una primera fase i es preveia, en una segona fase, la connexió a un dipòsit enterrat molt més gran quan el progressiu augment de la població ho fes necessari. El seu autor, Enric Ventosa Serra, era enginyer de la Diputació Provincial de Tarragona, ens encarregat de la gestió de la instal·lació, i autor de nombroses obres d'infraestructura d'usos molt diversos, encara que no es coneixen altres obres de perfil semblant a la d’aquest dipòsit. Es tracta d'una construcció de 31,5 m d'alçada conformada per un peu de cinc braços de 22 m disposats en estrella, de dimensió en planta creixent a mesura que s'eleva, resolta en maó ceràmic perforat que serveix d'encofrat perdut al formigó armat que suporta el dipòsit superior, tot ell també de formigó armat. La part inferior és de forma esfèrica, la lateral troncocònica amb un diàmetre que s'incrementa en alçada. A l'interior de la base i del dipòsit es disposen escales destinades a les operacions de manteniment.1966 - 1975
-
Casa Hortal
Guallart Architects, María Díaz, Vicente Guallart
Situada en un terreny escarpat enfront del mar, la casa dóna prioritat a la visió neta de l’horitzó, fins a una distància virtual de tres quilòmetres. La configuració recorda un periscopi en el qual la planta més alta sobresurt del terreny a la recerca de la visió de la Mediterrània. La casa ofereix des de diversos llocs imatges i materials diferents, suggereix una construcció inacabada i altera la imatgeria pròpia de l’arquitectura domèstica tradicional. S’hi accedeix des del carrer posterior, al nivell de la planta intermèdia. Des d’aquí, la casa creix en alçària cap amunt, mentre que la planta inferior queda semisoterrada en el vessant. La planta d’accés allotja la cuina, el menjador i la sala d’estar, a més del dormitori principal. A la planta superior hi ha tres dormitoris i un espai polivalent, relacionats tots ells per mitjà d’una galeria. Les façanes atenen els elements de l’entorn i donen respostes diferents en cadascun dels fronts.2001 - 2003
-
Escola Bressol Creixem Jugant
bxd arquitectura, María Barcina, Francesc Buixeda, Javier Iborra
El projecte està situat en una zona de nou creixement en el municipi del Vendrell, Tarragona, en una parcel•la de dimensions 32 x 29 metres totalment plana amb fàcil accés des del carrer. Amb una forma rectangular gairebé quadrada es construeix la guarderia per a nens d’entre 0 i 3 anys d’edat. El projecte ha estat dissenyat tenint en compte que els nens a aquestes edats estan aprenent a caminar i la possibilitat que totes les aules tinguin sortida al jardin exterior és molt rellevant.La configuració de l’edifici es resol amb un atri central de circulació amb les aules i altres usos al seu al voltant, de manera que aquestes es serveixen de les quatre façanes i dels patis perimetrals. Aquests patis es troben parcialment coberts per pèrgoles vegetals des de les diferents façanes fins a arribar al tancament perimetral.Tota la guarderia es desenvolupa en una única planta ocupant la totalitat del terra edificable. S’aprofita la distancia a llindars establerta per la normativa per situar els patis com a una extensió de cada una de les aules. Es decideix utilitzar materials càlids, respectuosos amb el medi ambient, reciclables i innocus per als petits, aprofitant al màxim la llum i els recursos naturals que faciliten el joc i les activitats, proporcionant el màxim benestar als alumnes.L’organització centrífuga al voltant d’un atri amb llum zenital i una estructures porticada de fusta ens defineix de manera clara, honesta i didàctica la construcció de tots els espais.2021