Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L'edifici negocia amb la trama urbana la seva orientació, adaptant-se a la realitat de l'entorn urbà existent. Les plantes baixa i soterrani se situen dins dels límits del solar; les plantes superiors, en canvi, es desplacen i s'alineen amb el carrer de l’Om. Aquest desplaçament allibera l'espai de la plaça situada al sud i genera un espai més ampli. Encara que l'edifici divideix en dos el buit de la trama urbana, el tractament dels espais és el mateix, i la planta baixa s'entén com un element de continuïtat de l'espai exterior. És fonamental la transparència que es produeix en l'accés amb vista sobre la plaça.
L'edifici.
L'ús característic de l'edifici és administratiu en les plantes sobre rasant, mentre que les plantes soterrani es destinen a ús d'aparcament i espais de servei.
Es tracta d'un edifici organitzat en tres volums, la rotació dels quals ve suggerida per la geometria de la parcel·la edificable.
El volum de la planta baixa adopta la geometria de la parcel·la. Aquesta planta estableix una relació de continuïtat amb l'espai públic en el qual se situa.
El volum de les plantes primera a quarta recupera l'adreça del carrer de l’Om, i crea, amb la volada originada per aquest gir, un gran porxo que emmarca i protegeix l'entrada de l'edifici.
El tercer volum de les plantes cinquena i sisena s'orienta segons un gir intermedi entre els dos volums anteriors. El fet que aquest tercer volum sigui més petit que l'inferior genera una terrassa, accessible als usuaris de l'edifici des de la planta cinquena.
La necessitat de llum natural determinada per l'ús administratiu de l'edifici es resol amb grans finestrals en façana que es protegeixen de la incidència de la radiació solar directa a través d'una envoltant contínua de lames d'alumini. Aquestes lames confereixen identitat a les façanes de l'edifici: es disposen en posició horitzontal al llarg de les façanes principals de l'edifici (façanes longitudinals) i en posició vertical en les testeres.
L'ús d'una estructura porticada amb pilars en façana permet obtenir plantes diàfanes que s'organitzen a partir de dos nuclis verticals, deixant la resta de la superfície lliure. La compartimentació es fa a través d'elements d’envans lleugers. D'aquesta forma, l'edifici permet una versatilitat d'ocupació en el temps.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
