Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Context:
L’Eixample presenta nivells elevats de contaminació de l’aire i soroll a la ciutat de Barcelona, amb un dèficit molt important d’espais verds, amb només 2 m² d’espai verd per habitant, i amb carrers on els vehicles ocupen el 60% de la superfície quan només representen el 20% dels usuaris.
L'Ajuntament de Barcelona vol replantejar aquesta situació mitjançant una nova articulació de xarxes per a la mobilitat activa (a peu i en bicicleta), el trànsit rodat i el transport públic, que permetés revertir aquesta situació. Així neix el concepte dels eixos verds (carrers d'espai compartit amb una màxima presència d'espais verds), com a evolució del concepte de les superilles.
El 2020, l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs internacional per dur a terme el disseny de quatre eixos verds i quatre places a les interseccions entre aquests eixos.
L'equip que presentem va guanyar el concurs per al carrer Girona, on es desenvolupa un projecte amb una superfície de 16.466,00 m², que representa un cost de 7.322.950,43 € (pressupost d'execució del contracte sense IVA).
Concepte:
L'aplicació del concepte dels eixos verds (superilles) a l'Eixample implica una reorganització global de la mobilitat que permet alliberar aproximadament 1 de cada 3 carrers del trànsit de pas per convertir-los en espais compartits. En aquests carrers, els cotxes no poden circular de manera lineal i es veuen obligats a girar a cada intersecció. Això crea una nova xarxa d’eixos verds i places que actua com una infraestructura ambiental i social, millorant el confort i les condicions de salut, augmentant la presència de verd i generant espais d'estada sistèmics i equilibrats per tota la zona.
Els nous "eixos verds" permeten la creació de noves rutes significatives, connectant espais públics de referència i connectant l’Eixample amb els barris perifèrics. Les noves "places" apareixen a les interseccions dels eixos verds, creant una nova tipologia d’espai públic més ampli i naturalitzat per a l’ús ciutadà on abans només hi havia carrers.
Els projectes segueixen les directrius establertes en un document de Model d’Eixos Verds, resultat d’un procés de co-producció entre equips professionals multidisciplinaris (és a dir, els guanyadors del concurs) i tècnics municipals, així com diversos processos participatius amb els actors implicats, inclosos els veïns.
Les persones són les principals destinatàries del nou model d’eixos verds. Es configura una plataforma única d’accessibilitat universal, on els vehicles són agents convidats i els vianants sempre tenen prioritat.
Disseny:
Les condicions prèvies ofereixen un fort contrast entre la rigidesa de la geometria de l’illa de cases i la diversitat construïda, amb un marcat caràcter patrimonial al paisatge urbà del carrer Girona. La secció inicial del carrer de 20 metres data del 1863, amb voreres de 5 metres i una calçada central de 10 metres, flanquejada per arbres d’alineació (majoritàriament plataners híbrids i lledoners).
La estratègia de disseny, partint del manteniment dels arbres existents, implica la construcció d’un sistema de solucions que manté un alt nivell de flexibilitat pel que fa al seu ús com a espai públic, responent i explotant les seves singularitats. El nou disseny tracta el carrer com una infraestructura ambiental tridimensional que s'adapta als impactes del canvi climàtic, millorant les condicions de salut, el confort, el benestar emocional i la biodiversitat. Es regenera el subsòl, amb una base més rica i drenant (incloent l’ús de sòl estructural), s’incorporen SUDs, s’augmenta la superfície permeable i es planten nova vegetació i arbres.
L'estratègia de les noves plantacions inclou la introducció de nous arbres fora de l'alineació estricta original i la promoció d’una "explosió verda" a les cantonades, basada en la introducció de zones no pavimentades amb arbustos i diversos espècies perennes persistents. Es busca l’efecte de túnel continu de la capçada, complementat amb arbres de mida mitjana i arbres amb múltiples troncs i una capçada més baixa per enriquir la percepció del vianant a diverses escales i distàncies.
Pel que fa als paviments, es manté l’ús del característic “panot” de la ciutat de Barcelona en contacte amb els edificis, i s’introdueixen peces de granit a la part central del carrer i a les cantonades trapezoïdals, reutilitzant els antics llambordins de granit trobats sota l’asfalt enderrocat. Altres troballes, com les vies del tramvia revelades per les obres de demolició en la posició indicada per la cartografia històrica, s’integren al nou traçat. A més, per reforçar la concatenació dels espais d’estada generats, s’introdueix una varietat de mobiliari urbà, incloent un disseny de grans plataformes de fusta -tatamis- per a un ús més informal i lúdic.
En conjunt, el disseny es concep com una articulació de mobilitat activa, infraestructura verda, culturals i ambiental. Genera espais per caminar i estar per als vianants, augmentant els espais verds de proximitat en un districte amb una forta deficiència deguda a la seva densitat edificada. Es valoritza el patrimoni de la ciutat i es recuperen elements enterrats per l’asfalt de la ciutat del cotxe (per exemple, llambordins de granit enterrats durant més de 50 anys o vies de tramvia que solien recórrer els carrers). Es dota el carrer de capacitat per emmagatzemar aigua de pluja en el seu subsòl en simbiosi amb la vegetació existent i les noves plantacions, millorant així la biodiversitat i la provisió de serveis ecosistèmics a la futura xarxa d’eixos verds de la ciutat de Barcelona.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Rutes (1)
-
Rutes 62