Context:
L’Eixample presenta nivells elevats de contaminació de l’aire i soroll a la ciutat de Barcelona, amb un dèficit molt important d’espais verds, amb només 2 m² d’espai verd per habitant, i amb carrers on els vehicles ocupen el 60% de la superfície quan només representen el 20% dels usuaris.
L'Ajuntament de Barcelona vol replantejar aquesta situació mitjançant una nova articulació de xarxes per a la mobilitat activa (a peu i en bicicleta), el trànsit rodat i el transport públic, que permetés revertir aquesta situació. Així neix el concepte dels eixos verds (carrers d'espai compartit amb una màxima presència d'espais verds), com a evolució del concepte de les superilles.
El 2020, l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs internacional per dur a terme el disseny de quatre eixos verds i quatre places a les interseccions entre aquests eixos.
L'equip que presentem va guanyar el concurs per al carrer Girona, on es desenvolupa un projecte amb una superfície de 16.466,00 m², que representa un cost de 7.322.950,43 € (pressupost d'execució del contracte sense IVA).
Concepte:
L'aplicació del concepte dels eixos verds (superilles) a l'Eixample implica una reorganització global de la mobilitat que permet alliberar aproximadament 1 de cada 3 carrers del trànsit de pas per convertir-los en espais compartits. En aquests carrers, els cotxes no poden circular de manera lineal i es veuen obligats a girar a cada intersecció. Això crea una nova xarxa d’eixos verds i places que actua com una infraestructura ambiental i social, millorant el confort i les condicions de salut, augmentant la presència de verd i generant espais d'estada sistèmics i equilibrats per tota la zona.
Els nous "eixos verds" permeten la creació de noves rutes significatives, connectant espais públics de referència i connectant l’Eixample amb els barris perifèrics. Les noves "places" apareixen a les interseccions dels eixos verds, creant una nova tipologia d’espai públic més ampli i naturalitzat per a l’ús ciutadà on abans només hi havia carrers.
Els projectes segueixen les directrius establertes en un document de Model d’Eixos Verds, resultat d’un procés de co-producció entre equips professionals multidisciplinaris (és a dir, els guanyadors del concurs) i tècnics municipals, així com diversos processos participatius amb els actors implicats, inclosos els veïns.
Les persones són les principals destinatàries del nou model d’eixos verds. Es configura una plataforma única d’accessibilitat universal, on els vehicles són agents convidats i els vianants sempre tenen prioritat.
Disseny:
Les condicions prèvies ofereixen un fort contrast entre la rigidesa de la geometria de l’illa de cases i la diversitat construïda, amb un marcat caràcter patrimonial al paisatge urbà del carrer Girona. La secció inicial del carrer de 20 metres data del 1863, amb voreres de 5 metres i una calçada central de 10 metres, flanquejada per arbres d’alineació (majoritàriament plataners híbrids i lledoners).
La estratègia de disseny, partint del manteniment dels arbres existents, implica la construcció d’un sistema de solucions que manté un alt nivell de flexibilitat pel que fa al seu ús com a espai públic, responent i explotant les seves singularitats. El nou disseny tracta el carrer com una infraestructura ambiental tridimensional que s'adapta als impactes del canvi climàtic, millorant les condicions de salut, el confort, el benestar emocional i la biodiversitat. Es regenera el subsòl, amb una base més rica i drenant (incloent l’ús de sòl estructural), s’incorporen SUDs, s’augmenta la superfície permeable i es planten nova vegetació i arbres.
L'estratègia de les noves plantacions inclou la introducció de nous arbres fora de l'alineació estricta original i la promoció d’una "explosió verda" a les cantonades, basada en la introducció de zones no pavimentades amb arbustos i diversos espècies perennes persistents. Es busca l’efecte de túnel continu de la capçada, complementat amb arbres de mida mitjana i arbres amb múltiples troncs i una capçada més baixa per enriquir la percepció del vianant a diverses escales i distàncies.
Pel que fa als paviments, es manté l’ús del característic “panot” de la ciutat de Barcelona en contacte amb els edificis, i s’introdueixen peces de granit a la part central del carrer i a les cantonades trapezoïdals, reutilitzant els antics llambordins de granit trobats sota l’asfalt enderrocat. Altres troballes, com les vies del tramvia revelades per les obres de demolició en la posició indicada per la cartografia històrica, s’integren al nou traçat. A més, per reforçar la concatenació dels espais d’estada generats, s’introdueix una varietat de mobiliari urbà, incloent un disseny de grans plataformes de fusta -tatamis- per a un ús més informal i lúdic.
En conjunt, el disseny es concep com una articulació de mobilitat activa, infraestructura verda, culturals i ambiental. Genera espais per caminar i estar per als vianants, augmentant els espais verds de proximitat en un districte amb una forta deficiència deguda a la seva densitat edificada. Es valoritza el patrimoni de la ciutat i es recuperen elements enterrats per l’asfalt de la ciutat del cotxe (per exemple, llambordins de granit enterrats durant més de 50 anys o vies de tramvia que solien recórrer els carrers). Es dota el carrer de capacitat per emmagatzemar aigua de pluja en el seu subsòl en simbiosi amb la vegetació existent i les noves plantacions, millorant així la biodiversitat i la provisió de serveis ecosistèmics a la futura xarxa d’eixos verds de la ciutat de Barcelona.
