El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Situat al nord del nucli antic, l'Institut i les seves instal·lacions ocupen una illa sencera, closa en un mur de tanca massís i pilars de carreus buixardats amb cornisa de maó treballat, que serveix de base d'una barana de ferro ornamentada amb requadres de cistells, també de ferro. L'edifici principal, de grans dimensions, té forma de U, amb cobertes compostes de teula, que tanca un espai protegit amb claraboia. Consta de tres plantes, cadascuna tractada en façana de manera diferent, si bé mantenint la simetria: la planta baixa, amb sòcol de carreus i parament superior estucat, amb fris de finestres en arc de mig punt; la central, separada per línies d'imposta de maó remarcades, amb un altre fris d'obra vista, amb finestres d'esquema rectangular vertical; i la superior, de parets estucades, on les finestres, més petites, s'agrupen de tres en tres en arqueries de mig punt. El portal principal, en arc rodó, se situa en un cos
central abocat a la Carretera de Manresa, i s'emfasitza amb la presència d'un balcó a sobre, amb barana bombada de balustres i volta rodona com a guardapols, i un capcer a dos vessants, amb òcul central i coronat per cornisa ondulada. Sobre el balcó hi ha un escut d'Igualada flanquejat per dos nens, obra de l'escultor i esgrafiador Ferran Serra (Ferdinandus Serra).
Jaume Garcia Fossas era fabricant de naips a Igualada juntament amb el seu germà Artur. Tos dos van donar ajuts econòmics per a les construccions del Conservatori de Música, del Palau Escolar de l'Ateneu Igualadí i de l'edifici de l'Institut de Segon Ensenyament (actual Escola Àuria) el qual va portar els seus cognoms.
El Sr. Artur Garcia-Fossas va comprar uns terrenys l'any 1927 per construir-hi l'Orfelinat d'Igualada. La construcció de l'edifici va costar unes 300.000 pessetes i l'obra va ser un projecte de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, amb Pere Vilarrúbies com a contractista d'obres. Però aquest edifici mai no va ser usat amb la finalitat que havia estat construït i va acabar sent un centre educatiu d'ensenyament primari que, actualment, encara està en funcionament amb el nom de CEIP Garcia Fossas. La construcció de l'edifici va començar el 1932 i va acabar al maig de 1937. L'inici de la Guerra Civil va fer que no iniciés la seva activitat fins anys més tard, però finalment va ser inaugurat el 3 de maig de 1941. Durant la guerra, l'edifici es va fer servir com a hospital i es va construir un refugi antiaeri que encara es conserva.
L'edifici consta de tres plantes, la primera de les quals es va destinar a l'ensenyament dels nenes (amb homes com a professors). A la segona hi rebien educació les nenes amb dones com a professores.
Amb el temps també ha tingut altres finalitats complementàries: El Museu d'Igualada i el Museu de la Pell.
Actualment, a part del CEIP, també hi ha la Llar d'Infants La LLuna i el CRP de l'Anoia.