Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Veure totes les imatges
  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

  • Església de l'Assumpció

Memòria

L’església constitueix un dels pocs exemples a Espanya d’aplicació integral dels procediments del formigó armat a l’arquitectura religiosa, una tendència que des de feia anys s’havia estès a Sud-amèrica, però que no tenia el vistiplau de les jerarquies eclesiàstiques espanyoles. Està formada per una sola nau, construïda amb una sèrie paral·lela d’arcs apuntats que determinen la secció i que queden reflectits en la silueta de la façana. Les capelles laterals estan formades per closques de formigó independents, de la mateixa manera que la capella del Santíssim i el baptisteri, dues estructures exteriors adossades al cos principal. El campanar, separat del cos de l’església, és bàsicament un gran pilar de formigó de secció trilobulada. Algunes parts de la construcció suggereixen la imitació d’altres materials, com ara el maó o la pedra, una simulació que es fa sempre amb el tractament de les superfícies de formigó.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Església parroquial promoguda per la companyia hidroelèctrica Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana (ENHER) durant els anys de gran expansió d'aquesta indústria, que van provocar una forta immigració d'arreu de l'estat. A part de l'església, l'empresa també va ser promotora de la construcció d'habitatges i edificis de serveis.

És un edifici projectat i construït per l'enginyer Eduardo Torroja i Miret amb la col·laboració de l'arquitecte José Ruiz Mijares. El projecte és va iniciar l'any 1952 i l'obra es va executar entre els anys 1953 i 1955, essent coetània de les capelles de Sant Nicolau, a Aigüestortes. El temple va ser consagrar el 26 de setembre del 1955, pel Dr. Aureli el Pino, Bisbe de Lleida, amb la presencia de Francisco Franco.

L'església es troba situada al peu de la carretera N-230, que travessa El Pont de Suert, esdevenint d'aquesta manera un referent del municipi. L'excepcionalitat de l'edifici radica en la simplicitat formal i plàstica del projecte, en consonància amb els principis estètics del moviment modern que s'estaven experimentant a finals dels anys 40 a Europa sobre les possibilitats arquitectòniques de les estructures de formigó laminars.

L'església és d'una nau amb capelles laterals i absis semicircular apuntat. La nau es cobreix amb 5 trams de grans voltes apuntades lobulades, forma que es reflexa també a l'exterior, i en el nervi d'unió entre les voltes hi ha una línia d'il·luminació natural. Aquestes lluernes, a l'arrencada de la volta, tenen forma de creu. Els lòbuls de la coberta, tenen a la base uns nínxols, de forma el·lipsoïdal, que formen les capelles laterals de la nau. L'absis està cobert amb mitja cúpula apuntada que arranca a la mateixa alçada que els lòbuls. Als peus de l'església, sobre la porta principal, hi ha el cor de forma semicircular.

La construcció de la coberta, projectada el màxim de prima possible, està constituïda només per tres capes de rajola de 3 cm cadascuna, col·locades planes i assentades amb morter convencional afegint una armadura de filferros prims, a la qual se li afegeixen exteriorment unes peces impermeables vistes. Aquestes formes lobulars de rajola són recollides per nervis de formigó armat apuntats com a element estructural que transmeten les càrregues cap als murs. Aquesta nova tècnica permetia adaptar-se a qualsevol forma arquitectònica sense necessitat d'utilitzar l'encofrat.

A la façana principal, la portalada està inspirada en la transició del romànic al gòtic. Tota la façana té forma d'arc apuntat, reflex de les voltes de l'interior, amb un seguit d'arquivoltes en degradació i sense cap decoració. Al centre es troba la porta, allindada, amb un timpà d'arc apuntat decorat amb un alt relleu en pedra blanca. Del vèrtex del timpà, arrenca una gran creu de granit que, resseguint el punt d'unió de les arquivoltes, es projecta cap a l'exterior de la façana.

El parament exterior de l'església està revestit de carreus de pedra, de mida regular, combinat amb carreus estrets de pedres de pissarra de diferents tons. L'edifici té una planta subterrani destinada a serveis i dependències parroquials.

A l'interior, l'escultura en alt relleu de la Verge de l'absis i les pintures que presideixen i envolten l'altar, van ser obra de la pintora madrilenya Marisa Roësset; aquestes figures estan pintades sobre tela, retallades i encastades sobre el mateix pla del parament de guix, com si fos un fresc. Jacinto Higueras Cátedra va realitzar l'alt relleu de la portalada i la resta d' escultures de l'Església, concretament, dos Cristos a la creu i un Sant Sebastià.

A l'església s'adossen dues capelles de planta circular: la del Santíssim Sagrament i el Baptisteri. El baptisteri està cobert per una doble volta, una exterior amb finestres a la base de la cúpula i una interior, oberta en el centre, que serveix com a pantalla de la llum d'aquestes finestres, que representen la volta celeste. La capella del Santíssim, destacada del volum de l'església pròpiament dit, recorda exteriorment la forma d'una pinya o un aglà; la superfície de la cúpula està esquitxada de petites llosetes de vidre en forma d'estrella per donar pas a la llum. Interiorment manté la mateixa forma, si be tallada en la banda alta per un casquet suspès de l'estructura principal. La sagristia i l'oficina parroquial s'ha situat amb una entrada independent pel mur lateral de l'església.

El campanar està exempt i està constituït per tres nervis units, que formen angles de 120 graus, i s'obren a la part superior per ubicar les campanes. El coronament consisteix en una coberta plana i una antena.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Rutes i Apunts (2)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!