Aquesta obra es va construir a Viladecans a causa de l'amistat entre l'autor del projecte, el famós arquitecte austríac Roberto Kramreiter, i el rector de Sant Joan Baptista de Viladecans, P. Ramón Saborit, i a l'ajuda prestada per una empresa urbanitzadora que va donar el terreny, situat a una zona verda de la localitat. La nova església de Viladecans és íntegrament una pura combinació de ciment i ferro. Amb les seves rampes i desnivells, ha estat encertadament qualificada de el «principi d'una autopista que condueix al Cel». La idea principal de Kramreiter en projectar aquest temple tenia per finalitat aconseguir plenament la participació dels fidels al sacrifici de la missa. Tot se subordina a aquest propòsit. L'àmplia nau és gairebé circular, d'uns 40 metres de diàmetre, i és capaç per a 650 fidels asseguts. A un extrem del presbiteri es troba l'entrada i s'hi aixeca una tribuna, amb entrada pròpia, destinada a allotjar els fidels que arriben tard a la funció religiosa i que no han de servir de distracció als altres fidels que hi assisteixen. Es comunica amb la resta de l'església per una escala. A l'extrem oposat a l'entrada principal hi ha l'altar major, format per dos grans blocs de marbre de 7.000 quilos de pes. Des de l'altar major l'oficiant té al davant tots els fidels i tots el veuen a ell. No hi ha columnes per sostenir un sostre que s'ondula suaument. A l'esquerra, finestres lobulars donen llum a aquesta zona. La nau principal queda enllumenada per finestres rectangulars que, gairebé al sostre, s'alineen a un dels costats de la fàbrica.
A l'esquerra de l'altar hi ha el lloc reservat per als nens -els més propers a Jesús-, segons els seus desitjos. Al costat oposat queden els cantaires. Després del presbiteri, una escala porta a una cripta, semiamagada, on l'Eucaristia queda dipositada sobre una columna separada de l'altar; dues concavitats subterrànies que ofereix la compacta estructura de ciment serveixen per allotjar els fidels que acudeixin a adorar el Santíssim. Les capelles del Sant Crist i de la Verge, disposades de manera que no distreguin l'atenció dels fidels que assisteixen a les cerimònies litúrgiques que se celebrin a la nau central, es reserven per practicar les devocions particulars dels fidels. Al costat de la porta principal, aïllada de l'exterior per una àmplia vidriera de 180 graus, hi ha un original baptisteri circular, annex a la nau.
Si exteriorment impressiona la nova església, que contemplant-la, amb el campanar en primer terme, presenta una curiosa forma de trampolí, molt semblant a la capella d'Ivalo (Finlàndia), interiorment impressiona també per la seva senzillesa i majestuositat, i encara que el seu conjunt no tingui res d'harmònic i és suggestiu, s'hi adverteixen influències de Le Corbusier i Alvar Aalto i fins i tot de Gaudí.