Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
Can Modolell
Can Modolell era una casa fortificada amb una torre de defensa contra els pirates, bastida al segle XVI. Aquesta torre és un dels elements més destacats de l'edifici, que va ser reformat en un estil modernista-neogòtic el 1892. Hom aprofità l'estructura de l'antiga torre, al primer pis de la qual fou construïda la capella, així com els edificis annexes que hi havia a banda i banda. En un d'aquests edificis, on hi ha el balcó cantoner, fou instal·lat el menjador d'hivern, dotat d'una bella xemeneia neogoticitzant de fusta tallada, obra de J. Azemar i J. Riera del 1893. Avui són el despatx de l'alcalde i la seva secretària. El menjador d'estiu dels Modolell era instal·lat a la banda del darrere; té arrambadors de ceràmica vidriada i dóna a la balconada sobre el jardí. Jardins de Magdalena Modolell delimitats per les façanes de l'edifici de Can Modolell, el carrer de Jaume Abril, els carrers del Sol i d'Àngel Guimerà i per les façanes del carrera del carrer de la Farina i de ca n'Escuder, inclosa. L'escala del jardí té força interès, amb barana caladai finestrals motllurats i amb vitralls. Per una pintura a l'oli de la fi del segle XIX, obra d'un Nogués casat amb una Modolell (propietaris de la casa aleshores), se sap que la construcció constava de dos cossos separats per la torre. El de la dreta amb un arc de mig punt al portal (potser segle XVII) i dos pisos; el de l'esquerra era un ampli casal de tres plantes de tipus vuitcentista. Aquesta estructura va ser aprofitada en realitzar la important reforma neogòtica, que és la que dóna la fesomia actual a l'edifici, datat segons la llinda motllurada del balcó lateral el 1892.1892 - 1899
-
Càmping La Ballena Alegre
El càmping està format per un conjunt d'instal·lacions disseminades a la pineda litoral del Delta del Llobregat, un paisatge completament pla entre la carretera i la platja de Viladecans. Durant els anys 30, aquest litoral constituïa l'emplaçament de la futura Ciutat de Repòs i de Vacances del GATCPAC i Le Corbusier. El programa es divideix en dues parts que corresponen a dues finques separades però connectades entre si. El criteri més important ha estat concebre el càmping com si fos una petita ciutat d'habitatges efímeres amb una sèrie de nuclis edificats que organitzen territorialment l'activitat dels campistes: un nucli d'entrada, un altre nucli al costat del mar, dos nuclis secundaris més a mitja profunditat, i un altre nucli més compacte situat a la segona finca. També s’han construït unes dutxes immediates a la platja, desenvolupades a partir d´una proposta anterior de l'arquitecte Ramon Tort. La major part dels pavellons tenen un disseny singular, en funció de les pròpies característiques morfològiques, i estan unificats pels materials de construcció. Actualment la instal·lació ha deixat de funcionar en estar afectada per l'ampliació de l'aeroport del Prat de Llobregat.1958 - 1960
-
Càmping El Toro Bravo
El càmping El Toro Bravo estava situat al sud del delta del riu Llobregat, sota una gran pineda litoral. A la memòria del projecte, l’arquitecte Francesc Mitjans descrivia l’entorn com un paratge “sensiblement pla, ocupat per un frondós bosc de pins proper al mar, totalment respectat en el projecte, amb vistes al mar, tenint entrades de mar denominades llacuna El Remolar i llacuna La Vidala”. L’entorn del càmping, entre maresmes i sota la pineda litoral, presentava unes condicions molt favorables per a una ocupació temporal i lleugera. Per una banda, la pineda aportava una densa ombra que protegia del sol. Per l’altra, el terreny horitzontal permetia una fàcil adaptació per a l’acampada, i una bona accessibilitat. La decisió principal de l’arquitecte fa ser reconèixer els valors del propi entorn per a donar resposta a les noves necessitats que el càmping introduïa, i que va arribar a allotjar fins a 6000 viatgers. En el projecte va definir un seguit de camins entre els pins que originaven la disposició aleatòria de les parcel·les. Entre aquests traçats, destacava un eix equipat que creuava tot el recinte en diagonal, des de l’accés fins el mar, i que incloïa els pavellons d’ús comú: pèrgola d’accés, recepció, torre del dipòsit d’aigües, supermercat, sanitaris i restaurant amb les piscines. L’any 2005 va finalitzar la seva activitat amb motiu de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona – El Prat, i actualment és un entorn natural amb protecció PEIN.1962
-
1967
-
Sucursal Bancària CEP
M. Calvet, Joaquim Casals Coll, Pere Riera Pañellas, Josep Maria Rovira i Gimeno
1971 - 1972
-
Grup d'Habitatges Sant Jordi
Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
El principal carácter del edificio reside en la astuta síntesis de las escalas que plantea la operación arquitectónica: de la casa a la ciudad. Algunos aspectos que lo ponen de manifiesto son el retranqueo de las plantas bajas –al propio estilo de Eugène Hénard en París- que dota al conjunto de un cierto pintoresquismo y los diferentes grados de privacidad de las vías, desde la calle pública, al pasaje y al patio interior jardín. Todo ello junto a la sabia articulación del bloque lineal que aspira a generar una configuración de manzana urbana abierta a la calle. El proyecto de Tous y Fargas debe ser identificado en la escala urbana. La ordenación de la manzana, así como el modelo de agrupación responden a la idea de construcción orgánica de la ciudad. El retranqueo entre viviendas a favor de una alineación escalonada había sido recurrente en los proyectos de vivienda colectiva desde la Cité Moderne de Victor Bourgeois en Bruselas (1922-1925), o en sus homónimos nórdicos, de la mano de Arne Jacobsen y las agrupaciones de viviendas Soholm (1950-1955) o Jørn Utzon y las casas Fredensborg (1959-1965). Por otro lado, la apuesta tecnológica de los autores en sus primeros años de ejercicio profesional parece canalizarse hacia el rigor doméstico de los últimos, en una clara apuesta a favor de la reformulación del bloque y sus tipologías como modelos del hábitat obrero de los años sesenta.1966 - 1974
-
Passera Industrial de la Camy-Nestlé
El programa demanava la construcció d’un pont que servís de connexió entre dos edificis de la mateixa fàbrica separats per un dels carrers del polígon industrial. El pont permet el pas dels empleats i la disposició de dues cintes de transport de material embalat, conductes elèctrics i conductes d’alimentació per als processos en fred. La secció estructural agrupa les diferents càrregues i ofereix una solució específica per a cadascuna, atenent els desfasaments causats per les variacions de les càrregues. El pas de vianants és format per una secció de formigó posttesat que sosté un sistema d’elements prefabricats que permeten l’entrada de llum.1991 - 1994
-
El Bolet
El projecte col·loca l’edifici en posició emergent des de la cota més alta del solar, i es va esglaonant d’una planta a l’altra fins a dipositar-se sobre la cota més baixa. En secció, cadascuna de les plantes va perdent volada respecte a la planta superior i, en planta, els diversos cossos es recargolen abraçant el terreny, fins a tancar un espai exterior entre la casa i el pendent natural del terreny. D’aquesta manera, s’aconsegueixen unes lloses planes en un solar que semblava inaccessible, com també una màxima longitud de façana amb vistes, on es disposen totes les dependències de la casa.1992 - 1997
-
Parc del Torrent Ballester
SOB Arquitectos Asociados, Arturo Frediani Sarfati, Enric Soler López
Estratègia [Tipologia] Considerar que al verd pùblic no li cal distingir entre zones ornamentals i zones disfrutables. Fins ara els parcs s'havien dividit en camins (de ser possible sinuosos) i marges decoratius. Concentrar-se en les diferents oportunitats de gaudi i en les seves mútues relacions. Sistema [Tectònica] No sent-ho, Torrent Ballester inaugura una reeixida família de parcs “paramètrics” mitjançant la introducció d'un “patchwork” de textures. Mentre en el de Viladecans el valor de cada peça depèn del de les annexes i del context, en els exemples contemporanis, el repartiment de les caselles acostuma a ser merament compositiu o senzillament arbitrari. Ambient [Topologia] Igual que unes línies dibuixades en un prat el converteixen en un excitant camp de futbol, es proposen unes regles de joc formals amb la finalitat de reproduir a escala els trams més lúdics i relacionals de l'entramat social.1995 - 1997
-
Biblioteca Central de Viladecans
Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix
1995 - 1998
-
Equipament Esportiu i Cultural 'Atrium'
Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart
El complex no tan sols ha de consolidar un espai urbà sinó que completa una gran àrea esportiva i cultural iniciada amb la construcció del nou camp de futbol. El projecte consta de piscina, poliesportiu, teatre i bar-restaurant. Cada espai funciona de manera independent, amb autonomia tant estructural com espacial, però subjecte a un ordre general amb la voluntat de donar una imatge unitària a tot el conjunt. Es proposa un vestíbul longitudinal, que absorbeix les entrades de cadascuna de les àrees, permet una bona visualització amb un únic control d’accés diari i alhora té la dimensió adequada per poder respondre a demandes concretes de gran afluència de públic.2003
-
Centre Esportiu 'Torre-Roja'
Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors
Dins del projecte d’un gran complex esportiu al parc de la Torre Roja, compost per dues piscines cobertes i una pista poliesportiva, s’han realitzat com a primera etapa dos camps de futbol i els seus equipaments i vestidors els quals queden delimitats per un torrent i per l’avinguda central d’accés al parc. El projecte parteix d’una lectura atenta del solar. L’edifici de serveis i vestidors es col•loca en un esglaó topogràfic amb l’objectiu de minimitzar-ne el volum. El projecte ve determinat per la dualitat entre la potent presència de la muntanya a la cara nord i l’atenció que cal prestar a l’activitat esportiva situada al sud. Aquesta dualitat es resol en una coberta de secció asimètrica que obre l’edifici cap a les vistes de la muntanya i projecte les visuals vers el camp de futbol mitjançant una compressió de la secció que acaba en un ampli porxo. Gaudint de l’espacialitat de la secció mencionada es situen en planta baixa: el control d’accés, el bar, i despatxos administratius. Utilitzant una rampa lateral o bé unes escales interiors s’accedeix a la planta -1, on trobem els vestuaris que aconsegueixen una agradable calidesa caracteritzada per l’abundància de llum natural i la utilització generosa de la fusta. La combinació de zenc i deployeé conformen la imatge exterior de l’edifici2007 - 2010
-
2017