Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El pla Cerdà de 1859 no preveia l'arribada de l'Avinguda Diagonal al mar.
La construcció d’una nova esplanada sobre la depuradora i al costat de la incineradora i la central tèrmica, amb el motiu d'organitzar el Fòrum Barcelona 2004, ha permès a la Diagonal arribar finalment al mar.
Com a prova veraç del principi de sostenibilitat que promovia el Fòrum, ara es fan conviure nous habitatges, hotels i equipaments públics, un nou down-town, amb aquestes instal·lacions, abans marginals i malvistes.
L'esplanada del Fòrum, suport de l'Edifici Fòrum i del Centre de Convencions, és una extensió de la Diagonal en forma de mà amb els dits oberts -un delta cap a la mar- que cobreix la major part de la depuradora ara ampliada. La seva superfície és de 14 Ha.
La Diagonal ascendeix per a superar la Ronda del Litoral des de 4,5 m, en el seu últim punt amb circulació rodada, fins a 17 m i comença llavors a descendir suaument en direcció al mar. Aquesta coberta es pot veure com una tovalla unitàtia d'asfalt, un gegantí patchwork de cinc colors.
Sobre aquesta esplanada emergeixen xemeneies i serveis de la depuradora. Una d'elles s'ha convertit en una central meteorològica i d'orientació. Sobre l'esplanada s'han construït pèrgoles plegades per a ombra, així com dues grans sales hipòstiles, que coincideixen amb l'estructura dels tancs de la depuradora i suporten una estructura metàl·lica en dents de serra, les cares nord dels quals es cobreixen amb cristall i les sud amb panells de cèl·lules fotovoltaiques (6.500 m2). Les dues sales sense tancaments laterals, són dos sostres gairebé fabrils que protegeixen 13.000 m2.
Els dits de l'esplanada ascendeixen de manera que els seus finals es converteixen en penya-segats sobre les àrees del port esportiu, els seus intersticis allotgen escalinates i rampes. Un ha-ha amb escalinata en tot el perímetre dels dits garanteix un horitzó no interromput per la presència de baranes.
L'últim dit suporta amb quatre potes torçades una gran pèrgola fotovoltaica de 4.500 m2 que es veurà com una més de les instal·lacions industrials d'aquesta zona.
La pèrgola rep sol, produeix energia i ombra com si fos de canyís. És un pla de biaix de 112x50m, inclinat 35 graus i orientat al sud. L'últim mirador-beldevere de la ciutat a l'aigua, a la qual s'arriba descendint per una escalinata sota pal·li.
L'esplanada serveix de suport i accés als edificis del Fòrum 2004 i al Centre de Convencions i, així mateix, recull en uns dits-apèndixs a la vora de la costa tant l'Escola de vela com una nau per a dic sec, instal.lacions de la depuradora i també serveis diversos del port esportiu.
L'esplanada es prolonga fins al mar a través d’un futur parc en pendent que salvarà el desnivell entre la gran plaça i les platges.
La superfície aproximada de l'esplanada és de 167.000m2, comptant amb un apèndix pavimentat en direcció nord, que anirà vorejant els futurs edificis universitaris i es dirigirà cap al barri de la Mina, i les escales de baixada al port.
La plaça-esplanada del Fòrum pot entendre’s com un mantell que cobreix edificis i activitats industrials, la forma de la qual -en planta- és la continuació d’una Avinguda Diagonal que s’eixampla i explota amb una sèrie de dits-apèndixs (d’una mà) en apropar-se al mar, essent aquest el veritable final de la Diagonal. Aquest mantell serà el lloc on activitats múltiples, imprecises i inesperades poden donar-se trobada en el futur.
Aquesta figura, d’una nova Diagonal estesa en forma de mà, els dits de la qual s’obren al mar i per entre els quals unes escales-membrana possibiliten el descens fins al port, és un dels orígens del projecte.
La làmina-esplanada sobre la depuradora sembla haver estat moguda per una ventada o una ona gegant que hagi deixat al descobert els volums construïts de la maquinària de depuració inferior. La làmina accentua, amb vores plegades, aquesta condició de mantell independent de les edificacions inferiors.
L’últim apèndix, en forma de cua, es dirigeix amb certa llibertat en direcció al zoològic i paral.lelament al mar.
Els dits que rematen l’esplanada es configuren com a miradors-penya-segats emergents de l’aigua del port i enfrontats a l’horitzó llunyà del mar.
Les vores dels dits-apèndixs de l’esplanada es definiran amb la construcció de “ha-has”, escales continues que baixen fins a un corredor perimetral, la barana de protecció dels quals té una alçada que arriba al nivell del paviment del dit o apèndix. D’aquesta manera queda camuflada la presència de la barana i els límits dels dits es veuen com el final d’un moll.
Les escales i les rampes que descendeixen entre els dits-apèndixs cap a la plataforma del moll faciliten l’accés peatonal al port.
Es proposa com a paviment l´asfalt de diferents colors.
El paviment d’asfalt veurà verdejar les extensions que el prolonguen escales avall fins al port i la passarel.la; com dues mans entrecreuades, la de dits d’asfalt i la de dits amb una mica de verd.
Els elements de límit com les vores, els “ha-has” i els graons de les escales seran de formigó.
El Pal·li, situat com s’ha dit sobre la futura Escola de Vela, forma amb ella una unitat, formal i estructural alhora. La superfície del pal.li-fotovoltaic és de 4000 m2, la seva inclinació de 358 i està orientat a sud.
Les pèrgoles fotovoltàiques, situades damunt l’esplanada, projecten una extensa ombra sobre la mateixa. Es configuren, al seu torn, com una porxada semicoberta, com una sala hipòstila, com si es tractés de la coberta d’un gran mercat sense façanes.
L’estructura de suport és un reflexe directe de l’estructura inferior de la depuradora, sobre la qual s’acomoda.
La imatge que oferiran aquestes peces, deslligades -formal i físicament- dels elements que configuren l’esplanada del Fòrum 2004, permetrà entendre-les com a símbols de la nova manera d’entendre l’energia i el seu nou paper en la construcció de la sostenibilitat que té avui plantejat com a repte la ciutat de Barcelona.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Esplanada Fòrum 2004
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
El pla Cerdà de 1859 no preveia l'arribada de l'Avinguda Diagonal al mar. La construcció d’una nova esplanada sobre la depuradora i al costat de la incineradora i la central tèrmica, amb el motiu d'organitzar el Fòrum Barcelona 2004, ha permès a la Diagonal arribar finalment al mar. Com a prova veraç del principi de sostenibilitat que promovia el Fòrum, ara es fan conviure nous habitatges, hotels i equipaments públics, un nou down-town, amb aquestes instal·lacions, abans marginals i malvistes. L'esplanada del Fòrum, suport de l'Edifici Fòrum i del Centre de Convencions, és una extensió de la Diagonal en forma de mà amb els dits oberts -un delta cap a la mar- que cobreix la major part de la depuradora ara ampliada. La seva superfície és de 14 Ha. La Diagonal ascendeix per a superar la Ronda del Litoral des de 4,5 m, en el seu últim punt amb circulació rodada, fins a 17 m i comença llavors a descendir suaument en direcció al mar. Aquesta coberta es pot veure com una tovalla unitàtia d'asfalt, un gegantí patchwork de cinc colors. Sobre aquesta esplanada emergeixen xemeneies i serveis de la depuradora. Una d'elles s'ha convertit en una central meteorològica i d'orientació. Sobre l'esplanada s'han construït pèrgoles plegades per a ombra, així com dues grans sales hipòstiles, que coincideixen amb l'estructura dels tancs de la depuradora i suporten una estructura metàl·lica en dents de serra, les cares nord dels quals es cobreixen amb cristall i les sud amb panells de cèl·lules fotovoltaiques (6.500 m2). Les dues sales sense tancaments laterals, són dos sostres gairebé fabrils que protegeixen 13.000 m2. Els dits de l'esplanada ascendeixen de manera que els seus finals es converteixen en penya-segats sobre les àrees del port esportiu, els seus intersticis allotgen escalinates i rampes. Un ha-ha amb escalinata en tot el perímetre dels dits garanteix un horitzó no interromput per la presència de baranes. L'últim dit suporta amb quatre potes torçades una gran pèrgola fotovoltaica de 4.500 m2 que es veurà com una més de les instal·lacions industrials d'aquesta zona. La pèrgola rep sol, produeix energia i ombra com si fos de canyís. És un pla de biaix de 112x50m, inclinat 35 graus i orientat al sud. L'últim mirador-beldevere de la ciutat a l'aigua, a la qual s'arriba descendint per una escalinata sota pal·li. -
Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i UrbanismeEsplanada Fòrum 2004Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Espais ExteriorsEsplanada Fòrum 2004Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
EU Mies Award
FinalistaEsplanada Fòrum 2004Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur