L'edifici es va construir en un solar del carrer Guipúscoa que, en aquell moment, era l'entrada a Barcelona des del Maresme i tenia un gran futur com a avinguda comercial. El plantejament funcional partia de la decisió de mostrar el procés de fabricació als transeünts com un gran aparador, amb la voluntat de manifestar la imatge poderosa de la indústria i presentar-la com un dels símbols de la nova societat. L'edifici té forma de L amb una ala d'oficines al lateral i una altra de fabricació al carrer, on el procés es desenvolupa per gravetat en tres fases. A la planta superior es col·loca el magatzem de sucre i matèries primeres, que baixen a la planta intermèdia on es barregen i es fabriquen les begudes carbòniques. A la planta baixa s'embotellen i tanquen. A través de les grans vitrines de la planta baixa es podia apreciar el procés d'embotellament de les begudes carbòniques des del carrer, encara que avui ja no és així ja que s'ha desplaçat l'embotellat a la planta soterrani. A la primera planta, els tècnics encara poden observar avui el procés de fabricació a través de les grans particions de vidre que subdivideixen l'espai interior. L'edifici està plantejat a partir de criteris de racionalitat constructiva, amb un treball important en l'elaboració dels detalls.

L’edifici, dels arquitectes Josep Soteras Mauri i Fabregat Masana, es va construir entre 1961 i 1963 al solar del carrer Guipúscoa 163-185, en aquell moment entrada a Barcelona des del Maresme i gran potencial com a avinguda comercial. Es va inaugurar el 1965 per substituir la fàbrica del Poblenou, al carrer Almogàvers, i es va convertir en la primera gran planta embotelladora de l’empresa nordamericana Coca-Cola a Espanya.
L’edifici tenia forma d’L, amb una ala d’oficines i una altra de fabricació. Al costat, el magatzem. En els seus inicis es podia veure des de la façana de vidre del carrer Guipúscoa tot el procés d’envasat de les ampolles, i era característic veure la gent aturada al carrer davant de l’immens aparador de 80 metres de longitud. L’arquitectura va esdevenir efecte propagandístic i imatge de la marca.
La fàbrica és traslladada al Vallès Oriental l’any 2006 i l’edifici s’enderroca el 2008 deixant un gran solar destinat a habitatges i locals comercials. Actualment, però, s’usa com a aparcament a l’aire lliure com a ús provisional.