En Imatges
-
© Ramon Sanabria i Boix
-
© Ramon Sanabria i Boix
-
© Ramon Sanabria i Boix
-
© Ramon Sanabria i Boix
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L’edifici es troba situat al nou campus de la Universitat Rovira i Virgili a Sescelades, a Tarragona. Es planteja un edifici que segueix la traça i la concepció en planta de l’Escola d’Enginyeria Química, situada a la parcel·la contigua.
Al planejament general del campus existeix el requeriment de comunicar les dues escoles per sobre del carrer del Mig. És per això que apareix una continuïtat dels passadissos i una disposició volumètrica similar.
El projecte es disposa al voltant de dos patis.
Un d’aquests patis, el de dimensions menors, és el que aplega els laboratoris i els espais de recerca, i en l’altre, més generós i en comunicació amb la resta del campus, s’ubiquen els aularis.
La connexió entre els dos patis es realitza a través de les zones administratives i els deganats, els quals, a causa de la posició estratègica, es resolen amb volumetries més lliures.
Els espais de pas es disposen sempre sobre la façana sud i les aules a la cara nord, per tal d’aprofitar la llum natural sense problemes d’enlluernament. En el cas dels laboratoris docents els passadissos són exteriors, donant sobre el pati central entre els dos edificis. Per davant dels passadissos existeix una gran gelosia de lamel·les de pedra i metall que els protegeix del sol. Al bloc de l’aulari seran les aules les que miraran cap al pati interior.
La utilització del formigó com a element base i definidor de l’ordre de tot el conjunt és un dels elements bàsics del projecte, així com la relació de totes les peces amb l’exterior.