Sobre una pineda espessa que cau suaument sobre un paisatge de prats i llacs, es planteja aquest conjunt de vint-i-tres habitatges. La finalitat és amagar-se sota l'ombra espessa dels pins i passar desapercebut mitjançant una arquitectura pausada, autòctona i alhora sorprenent. Per aquest motiu, cada habitatge es descompon en galledes de diferent proporció que s'assenten en diferents cotes seguint el terreny natural. Els habitatges s'agrupen per disminuir l'impacte visual i compartir les vistes des del punt més alt del turó. Espai, llum i programa funcional configuren un tot únic en la proposta. En termes d'espacialitat, com Semper, es busquen diferents categories plàstiques d'espais: recintes, patis, porxos, mitjos dobles espais i pèrgoles. Tots aquests espais existeixen per crear una arquitectura humana i plena de sensacions. Recintes més recollits com a alcova, mitjos dobles espais per convidar a la reunió i la trobada, patis com a eina per introduir l'exterior a l'interior, porxos i pèrgoles, no només per protegir-se del sol, sinó per convidar la vida a l'aire lliure. La llum configura un altre eix en aquesta proposta ajudant a definir la categoria de cada espai. Les finestres per a les alcoves, llocs recollits i de resguard. Els amplis finestrals per als espais més públics, aquells on pot tenir lloc la vida més activa de l'habitatge. Les lluernes, per introduir un tros de cel al sostre de l'arquitectura. El programa, juntament amb l'espacialitat i la llum, acabarà de generar l'habitatge. Un programa que defuig espais de transició; el programa funcional es va concatenant de manera fluïda, les peces del programa es comuniquen de manera directa seguint els principis palladians però amb una escala domèstica. La materialitat d'aquest habitatge està generada per llum i ombra. Inspirada en l'arquitectura de costa mediterrània, aquesta proposta planteja una materialitat pulcra en la materialització: són les ombres que projecten els volums sobre els plans blancs els que generen la composició del conjunt. Uns volums blancs, que existeixen per posar en èmfasi la veritable arquitectura, el paisatge: els pins, els prats verds, els prats de pinassa i el cel seran els veritables materials d'aquesta arquitectura. Aquesta arquitectura existeix perquè el paisatge encara existeixi més. No es pot parlar d'arquitectura sense parlar de construcció i sostenibilitat. La consciència amb el medi ambient és una exigència bàsica a l'arquitectura d'avui dia. Aquesta arquitectura utilitza uns principis de sostenibilitat elementals i gairebé d'antiguitat clàssica amb l'objectiu de minimitzar el consum energètic per sobre de màquines sofisticades i luxoses: - Obertures amb decisió estratègica. Conscient que la tecnologia del vidre és un punt delicat en qualsevol estudi energètic, es tracta de posar poc però bé. Finestres petites per a les alcoves i grans finestrals sempre protegits del sol mitjançant porxos i pèrgoles. - Inèrcia tèrmica de l'envolupant. S'utilitza el sistema de construcció anglès tipus cavity wall, així desapareixen els ponts tèrmics i es tenen elements d'inèrcia tèrmica a l'interior. Aquests elements captaran energia durant el dia per desprendre'ls a la nit. - Ventilació creuada. En el nostre clima és més important generar llocs frescos on resguardar-se que protegir-se del fred, per això s'opta per l'estratègia de ventilació creuada a través dels patis. Aquests patis no només configuren un espai exterior a l'interior sinó que afavoreixen la ventilació; a més, la presència de la natura ajuda a crear un ambient més fresc. - Arquitectura blanca. S'escull el blanc, no només per la seva característica plàstica sinó perquè és el color que millor reflecteix la radiació i minimitza el sobreescalfament a l'estiu. Aquesta arquitectura realça el paisatge, es compromet amb el medi ambient i emociona al que hi viu o la visita.