La disposició dels habitatges adopta una solució que transcendeix les tipologies habituals llegades per la tradició. Tots els habitatges tenen façana al pati interior de l’illa de cases, que ofereix la millor assolellada per a les sales d’estar. Els dormitoris formen un cos separat, alineat amb els dos carrers, connectat al cos interior per uns llargs passadissos. Tots dos cossos queden separats per un pati obert que abasta tot l’edifici d’extrem a extrem. Els passadissos prenen una importància més gran en la distribució dels habitatges, ja que disposen de molta llum natural i atorguen un caràcter més obert a l’espai residual central.

La principal característica que destaca en aquest immoble al barri de Sant Gervasi és el fet que els habitatges a la planta tipus estiguin dividits, a través de patis, en dues parts independents donant lloc a una separació radical entre la zona d'estar, amb il·luminació del sud, i la zona de dormitoris, amb vistes al carrer. A cada habitatge aquestes dues àrees estan connectades a través de passadissos que adquireixen la qualitat d'espai intermedi.

El projecte en conjunt es pot entendre com una reinterpretació de la tipologia tradicional d’habitatge col·lectiu de l'Eixample de Barcelona, desenvolupada a finals del segle XIX i en constant evolució des de llavors. Algunes de les característiques palpables a l'esquema d'ordenació i als propis habitatges del projecte, com ara la profunditat, la disposició en ventall, la divisió dia-nit o els celoberts, són de fet elements molt presents en la tradició constructiva de l'Eixample.

L'elecció dels materials, tant a la fusteria de fusta a les finestres com als tancaments d'obra de fàbrica de la façana principal, reforça la imatge tradicional de l'edifici, molt allunyat dels cànons del moviment modern més estricte. És evident, a més, la influència de l'arquitectura neo-liberty sorgida a Milà a la dècada de 1950, molt present aleshores a la ciutat de Barcelona. Aquest corrent artístic, amb exponents com l'arquitecte Vittorio Gregotti o l'estudi BBPR, proposava una ruptura amb els CIAM i apostava per un revival de l'Art Nouveau i l'arquitectura tradicional a Itàlia.