El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L'ordenació del planejant vigent suggereix certa continuïtat de les edificacions previstes amb les parcel·les limítrofes, seguint l'alineació vial a la Via Europa i davant de la plaça central; aquesta situació genera un pati darrera deprimit respecte a la ronda Doctor Turró. En un primer moment de l'elaboració d'aquesta proposta ens va ser difícil ubicar tot el programa previst sense perdre part de les característiques del lloc. Pensem que el caràcter central, la singularitat de la parcel·la, la seva vocació per a vianants i la seva forma irregular i desnivellada, eren els condicionants bàsics per al desenvolupament de la proposta. La nostra proposta parteix del concepte de primar la permeabilitat de l'espai, alliberant gairebé tota la superfície del solar deixant-la com a espai públic. Es projecta una gran plaça que resol desnivells i circulacions, concentrant així l'edificació residencial a tres edificis exempts. La plaça es desenvolupa en dos nivells ben relacionats entre si, que s'adapten perfectament a la rasant ascendent dels carrers que conformen el perímetre. Ambdós nivells sorgeixen de la ruptura intencionada i irregular del terreny que genera la formalització del projecte. El nivell superior (nivell O) està vinculat a la rasant de la ronda del doctor Turró i l'inferior (nivell-2) al de la Via Europa: entre aquests dos nivells queda l'espai necessari per a la ubicació de la superfície comercial. Els edificis d'habitatges es disposen a la parcel·la, encara que d'una manera aparentment aleatòria, considerant les exigencies de les edificacions que el lloc planteja a cada punt, es a dir: recollir l'alineació de les edificacions de la Via Europa, tenir façana a la plaça central, acompanyar les visuals que es generen en els recorreguts de vianants, tenint en compte tant l'assolejat com les vesteixes. Sota la plaça pública (nivell -3) hi ha l'aparcament comunitari i els trasters de les habitatges. A aquesta planta s'hi accedeix directament des de cada nucli vertical d'ascensors i els vehicles ho fan a través de l'accés rodat situat a la esquina inferior del solar. Els edificis es desenvolupen en pb+8 comptant des del nivell O, ja que s'esglaonen en alçada entenent-se així la doble volumetria adherida a un mur central servidor, d'aquesta manera, la façana que dóna front a la via Europa queda desarticulada respecte a la façana oposada. La tipologia de l'edifici proposat respon a l'esquema de quatre habitatges per replà, dos dels quals són de tres dormitoris, un de quatre i l'altre de dos, que orienten les seves estances principals a les diferents cares de l'edifici i alhora busquin el sol i les millors visuals possibles. La distribució interior de les habitatges respon a un esquema que resol de la mateixa manera les tipologies de 2, 3 i 4 dormitoris partint de la base d'adjuntar els serveis a la zona central, la resta de l'habitatge es desenvolupa separant d'una manera clara les zones dia-nit a través d'un paquet conformat pels banys i els vestidors.
Juan Manuel Sanahuja Escofet, Ricardo Sanahuja Escofet