El projecte per a 13 cases pati en filera a Celrà pretén explorar noves possibilitats per a les tipologies que conformen l’anomenada ciutat jardí.
Es treballa amb la idea de promoure espais d’intensa trobada i intercanvi entre la casa i la trama urbana on es situa, i entre la casa i el medi.
El fet que la normativa urbanística local no establís un límit a la profunditat edificable permet pensar en uns habitatges de 30m de fondària que incorporen el buit en el seu interior. Buit concebut com a centre de gravetat de la casa i focus espacial de totes les cambres que es situen al seu voltant. Buit com a interval, estança íntima i privada exterior, font d’aire i de sol.
El pati configura el microclima de la casa i és l’àmbit on es pot desplegar el microcosmos dels seus diversos habitants.
A escala urbana promovem un espai d’interrelació entre les cases i els vianants a través d’un gran vestíbul verd obert a tothom. Una entrada única al garatge comunitari permet alliberar de vehicles tota l’àrea i afavorir una trobada amable entre l’edifici i el poble.
La meitat dels habitatges compten amb una àmplia estança situada entre l’espai diàfan del garatge i el carrer, en relació directa amb el vestíbul verd. Aquest espai, complementari al programa que es desenvolupa a les plantes superiors, és utilitzable com a àmbit de treball obert a l’espai col·lectiu (consulta d’osteopatia, taller per a classes d’idiomes,...), ideal per algun ús molt específic (espai de música, espai de jocs,...) o com a habitació per a una persona que desitgi o necessiti gaudir d’una certa autonomia (un adolescent, un avi,...). L’existència d’aquest element que actua de xarnera entre l’espai públic i el domèstic proposa l’aparició d’una certa complexitat i riquesa d’usos en els teixits de ciutat jardí, massa vegades deserts d’àmbits que fomentin les relacions entre veïns.
La ceràmica juga un paper fonamental en la materialitat del projecte, tant en l’exterior de l’edifici com en els seus espais interiors. L’ús del maó en les façanes contextualitza la intervenció en el seu entorn més immediat: el seu color fosc li confereix neutralitat i un cert hermetisme, buscant convertir el conjunt en pla de fons de la fàbrica modernista existent i al mateix temps cedir tot el protagonisme als patis interiors que estructuren els habitatges. La constant variabilitat del medi i els seus múltiples matisos durant el transcurs del dia i de les estacions de l’any són capturats pels revestiments ceràmics clars dels patis que aporten domesticitat i una vibració particular de la llum a cadascun dels habitatges.
