Conjunt d'edificis a l'entorn d'un gran pati en forma d'"U", obert al migdia. El cos central destaca per l'accés reforçat per dues torres mirador que sobresurten de la resta d'edificis; aquests són de planta baixa, pis i golfa. La coberta és composta. Els elements formals i decoratius són representatius del llenguatge modernista.
Bastit al lloc de l'antic i desaparegut convent dels Caputxins, fundat el 1584 i destruït durant la guerra napoleònica. Després d'esser refet, vingué la crema del 1835.
El 1844, l'estat cedí aquests terrenys per a traslladar l'hospital que anteriorment estava a l'actual Biblioteca Tarafa. El 1913 es constituí la "Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo hospital - Asilo", presidida per Francisco Ribes Serre. El 1914 es posa la primera pedra.
Una part dels fons per bastir aquest edifici foren trets de la venda del retaule de Sant Esteve (obra dels Vergós del segle XV) per 150.000 pessetes.
Conjunt d'edificis amb un pati tancat al mig. Conté elements formals i decoratius propis del modernisme. Es pot incloure dins de l'etapa tardo-modernista de l'arquitecte Josep Maria Miró i Guivernau. Es tracta del primer edifici de caràcter públic important que realitzà i el més important de la seva etapa modernista. Es troba a la vessant migdia del turó de la torre de Pinós, al costat de la carretera de Caldes a Sant Celoni, fora del nucli urbà. Està format per un conjunt de tres pavellons: el de Sant Jaume, destinat a hospital; el de Santa Faustina, destinat a asil i el de Sant Enric, que albergava la cuina, la capella, el convent i dependències auxiliars, articulats a l'entorn d'un gran pati en forma d'U, tancat a N i obert a migdia. Darrera, al costat N del conjunt edificat, hi ha un pavelló aïllat, de planta rectangular i coberta composta, projectat l'any 1933, destinat a malalties infeccioses i inaugurat, l'any 1957. En el cos central que uneix els pavellons laterals hi ha l'accés, emfasitzat per dues torres-mirador que sobresurten del nivell del ràfec - cornisa que corona tots els edificis del conjunt. Presenta alçada de planta baixa, pis i golfes, aprofitant el sotacoberta. Les cobertes són de teula àrab a diferents vessants compostes segons demana la planta del conjunt. Resulta d'interès al respecte, el seu acabat mitjançant un treballat ràfec imbricat al llarg de tot el perímetre de la façana (CUSPINERA et alií, 2001). Als patis i jardins creix un interessant grup de pins blancs (MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES, 2001). Destaca la decoració en ceràmica vidriada verda en forma de respiralls sota finestra. Al jardí hi ha elements ambientals com una font amb la llegenda "Agraiment a Francesc Riba" i una escultura amb una inscripció que diu "Al benemèrit doctor Francesc Fàbregas". A l'entrada hi ha una caseta que segueix l'estil general de tots els edificis i una escultura de Toni Cumella.
L'any 1914 es posà la primera pedra de l'edifici. Fou inaugurat per la festa Major de 1923. Va ser construït gràcies a les aportacions d'alguns granollerins i a les rendes de la venda del retaule dels Vergós a l'Ajuntament de Barcelona (BAULIES, 1965).
Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. P-11
