Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Pinearq és una empresa internacional d'arquitectura, especialista en el desenvolupament d’equipaments complexos per a les ciències de la salut, amb un equip consolidat amb més de 30 anys de pràctica conjunta, amb presència i projectes en més de 15 països d'Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia. La nostra experiència denota una millora contínua de la manera de fer, de la capacitat d’adaptar-nos a indrets diversos, i de la nostra habilitat per treballar amb diferents fórmules de col·laboració i gestió. Desenvolupem i gestionem projectes i estratègies per a noves infraestructures i desenvolupaments urbans, que integren cada component de la Smart City a través d'una visió de disseny única. Estem acreditats amb els segells ISO 9001 de qualitat, ISO 14001 de gestió ambiental, i ISO 45001 de seguretat i salut.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (7)

  1. Rehabilitació i Reforma del Mercat de la Concepció

    PINEARQ, Albert de Pineda i Álvarez

    Rehabilitació i Reforma del Mercat de la Concepció

    Aquest mercat va ser inaugurat el 1888 en una zona d’expansió de l’Eixample de Barcelona. L’edifici és obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i és una mostra de les possibilitats tecnològiques del moment: l’estandardització i repetició d’elements estructurals de ferro i vidre. La remodelació dels espais i de l’estructura es realitza en un edifici que ha quedat entre mitgeres, en una zona urbana ja consolidada, de cara a una de les vies de més trànsit de la ciutat. Amb la rehabilitació, es busca una modernització curosa i respectuosa d’un espai en ús, d’acord amb les necessitats espacials i socials actuals. Rovira i Trias va pensar el mercat com el centre d’un teixit que havia de recollir una sèrie d’activitats comercials; aquesta idea, que es va perdre amb el temps, es reprèn en retornar la transparència i permeabilitat originals amb aquesta intervenció. Es recuperen i s’incorporen parets de vidre en les dues façanes de l’edifici i remodelen l’estructura de ferro i les teules ceràmiques de la coberta. Es construeixen dos soterranis per a estacionament i per càrrega i descàrrega. La reforma havia de ser capaç de reactivar l’illa i la seva funció comercial en el barri. El pas del temps sembla confirmar aquest procés i la recuperació del mercat com un element de cohesió urbana. El projecte es va ocupar també de comunicar l'edifici amb la ciutat contemporània al millorar els accessos i la capacitat de l'equipament d'exercir com a espai públic i de centralitat. Aquesta confirmació es reitera deu anys després d'acabada la renovació del mercat, quan el projecte va rebre l'any 2008 el Premi Dècada com el millor edifici construït a Barcelona en 1998.
  2. Premio Década

    Guardonat / Premiat
    Rehabilitació i Reforma del Mercat de la Concepció

  3. Centre Sociosanitari Dolors Aleu

    PINEARQ, Albert de Pineda i Álvarez

    Centre Sociosanitari Dolors Aleu

    Es tracta d’una nova edificació en una zona urbana consolidada, amb una cara cap a la Ronda del General Mitre, una de les vies més importants i de més densitat de trànsit de Barcelona, i els altres costats cap a petites vies de barri. Per això, l’edifici varia en alçada i les façanes responen a aquests entorns diferents. Es disposa un sòcol revestit amb panells de formigó que marca les primeres plantes de l’edificació; les plantes altes, de les habitacions, es treballen amb panells acabats en alumini que es pleguen en algunes parts per marcar les obertures a l’exterior. El mòdul revestit de llistons de fusta que sobresurt sobre la via principal acull espais d’ús comunitari per cada planta. A les característiques de la zona, se suma el repte de produir espais col·lectius –de protecció, intercanvi i estada– en una parcel·la de mínimes dimensions per a un edifici d'aquesta tipologia. Es comptava just amb àrea suficient per a desenvolupar les habitacions i les zones de serveis, però es va buscar la manera de crear espais perquè els pacients poguessin socialitzar. En la planta baixa del Dolors Aleu, en la part sud de l'edifici, les activitats del gimnàs i de la cafeteria, generalment limitades als espais creats per a tals finalitats, poden estendre's fins a la terrassa, oberta per un costat cap a la Ronda del General Mitre. La coberta que resulta del canvi de volumetria en la planta tercera es torna transitable i s'utilitza com a terrassa per a pacients i visitants. El passadís central, que organitza els espais en totes les plantes, en aquest nivell s'obre cap a l'exterior per a configurar un pati amb arbres i bancs de descans. La fusta i el metall de les façanes es repeteixen en el mobiliari i en el paviment de la terrassa, coherents amb la materialitat de tot l'edifici. En la planta tipus es disposen dues zones interiors de trobada, cadascuna en la rematada del passadís central. Aquests espais es van deixar lliures, amb la capacitat d'assumir qualsevol tipus de funció col·lectiva.
  4. Reforma i Ampliació de l’Hospital-Asil de Granollers

    PINEARQ, Albert de Pineda i Álvarez

  5. Hospital de Cerdanya

    Brullet - De Luna Arquitectes, PINEARQ, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Albert de Pineda i Álvarez

    Hospital de Cerdanya

    L’Hospital de La Cerdanya es localitza al límit nord de Puigcerdà, en una zona en desenvolupament. Aquesta especial ubicació geogràfica ha permès que sigui possible aplicar un instrument legal especial, Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), que permet la gestió conjunta d’un centre hospitalari per als sistemes de salut pública dels estats veïns. El projecte també va ser recolzat activament pel Programa de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2007-2013). L’àrea d’influència del nou hospital consta de 32.000 habitants, entre els tres països, amb una forta afluència de turistes. Aquesta edificació ha d’estructurar aquesta nova peça de ciutat a partir de la formalització dels carrers plantejats i d’una gran plaça arbrada. Per això, es projecta una volumetria contundent, un referent urbà: un trapezi de baixa alçada, amb una gran coberta inclinada cap a la plaça i una torre d’instal·lacions que equilibra l’horitzontalitat del projecte. Es seleccionen materials d’alta durabilitat i adequats a l’ambient de l’alta muntanya: cobertes de zinc, façanes de pedra i tancaments de fusta. S’utilitza el formigó vist com a element de tancament per garantir el bon funcionament de l’edifici a llarg dels anys.
  6. Ampliació de l'Hospital Universitari de Bellvitge (Fase 2)

    PINEARQ, Albert de Pineda i Álvarez

    Ampliació de l'Hospital Universitari de Bellvitge (Fase 2)

Rutes i Apunts (1)

Autors

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!