Una línia d'alta tensió va obligar a definir una zona de protecció paral·lela a un dels carrers i va desplaçar el volum construït de manera que a partir d'aquesta restricció es va organitzar un generós espai semipúblic que es va tractar com avantsala dels dos importants accessos verticals als habitatges. La seva proximitat i obertura al carrer i la seva relació visual amb una gran avinguda que tenia davant li van donar una major amplitud i una millor connexió amb la ciutat.

El projecte es pot veure com un esforç d'adaptació del model senzill de l'bloc a una complexa trama de ciutat mediterrània en la qual les cantonades són fonamentals. La relació entre els components, els petits gestos en les testeres i algun canvi en l'amplada dels blocs van permetre que la construcció contribuís a definir els carrers circumdants, que no eren ortogonals entre si.

Era una obra que continuava amb la preocupació pel dimensionat generós i digne dels accessos comuns i en la qual apareixien per primera vegada les ganes per oferir la màxima llibertat en l'ús dels habitatges, concebudes com a espais rectangulars en planta, lliures de qualsevol accident estructural o d'instal·lacions i amb uns buits en façana que no predeterminaven cap ús i els permetien tots.

El projecte es proposa treure el màxim partit dels avantatges del bloc com a agrupació d’habitatges, per la seva economia i la seva racionalitat constructiva. La planta baixa deixa un espai interior obert que es relaciona amb una avinguda existent a l’altra banda del carrer, i els accessos a les escales tenen lloc des d’aquest espai. El bloc respecta les alineacions dels quatre carrers perimetrals, i la distribució interna de la planta tipus resol les contradiccions produïdes per la irregularitat de les traces. A la planta de l’àtic es desplaça el corredor d’accés als habitatges per permetre que aquests disposin de més superfície de façana al carrer. Com a resultat, les façanes exteriors són plans neutres que no diferencien la individualitat dels habitatges, mentre que al pati interior es crea un àmbit de relació i mobilitat induït per les circulacions verticals i l’animació volumètrica de les cobertes.