El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La concepció de l’edifici i el disseny dels diversos elements responen a la peculiar condició dels seus usuaris, els infants. Es tracta d’una capsa suspesa sobre el terreny i directament relacionada amb l’arenal que hi ha a sota. L’accés té lloc per una llarga rampa que penetra dins l’edifici, continua baixant fins al nivell del jardí i arriba fins al banc de sorra, un segon clot dins el primer. Les obertures ocupen totes les cares de la capsa i generen una noció isòtropa de l’espai en què l’interior es relaciona amb tots els elements de l’entorn natural, de manera que les pautes d’orientació tradicional tendeixen a desaparèixer. L’interior és viscut així com un espai lleuger i unitari, on la referència del cel és equivalent a la referència de l’arenal. Les distribucions interiors estan fetes amb uns armaris vinculats a les cares del contenidor: les obertures, l’entrada, el pla del sostre, el terra.
El projecte se situa en una illa de gran dimensió -200m x 300m- on ja actualment es troben alguns equipaments i es preveuen de nous; L'illa no està desenvolupada a nivell d'organizació urbanística, les circulacions són exclusivament perimetrals i les poques construccions existents se situen sense ordre comú, la qual cosa dona a l'àrea descrita un aspecte caòtic. El projecte d'urbanizació de la zona planteja la segregació dels equipaments en paquets-illes que, al generar recorreguts peatonals entre ells, donarà al paisatge una altre escala d'intervenció més adient amb la mida del poble.
En un d'aquests paquets es preveu col.locar les piscines municipals i la llar d'infants, compartint una àrea ajardinada. Per la topografia de la zona, amb suaus pendents a dues vessants, el sistema d'intervenció escollit per limitar les àrees de diferents usos consisteix en moviments de terra, excavant en unes zones i acumulant-ne en d'altres. Això genera un paisatge particular de relleus on els llocs queden definits amb canvis de cota, apareixent talussos que els limiten, opció contraposada a les tanques.
A partir d'aquestes consideracions s'han pres dues decisions que defineixen el projecte:
-Delimitar l'àrea total de la llar d'infants, incloent el jardí, amb un gran clot, protegit de l'exterior amb talussos. Oferint als nens una barrera perimetral que necessiten i emmarcant una nueva visió de l'entorn.
-Definir el volum de la llar d'infants a partir de la geometria que comparteix amb els altres elements construïts de l'ïlla, les piscines.
L'edifici de la llar d'infants es planteja com un gran contenidor -piscina- invertit i suspès sobre un gran clot d'espai exterior.
Una rampa defineix l'accés a l'edifici des d'un dels passos peatonals que travessarà la parcel.la d'equipaments. Aquesta rampa, en interseccionar-se amb el volum de la llar d'infants, indica l'accés a l'edifici, continua baixant fins a arribar a la cota de jardí i baixa més fins al sorral -un altre clot dintre del jardí i sota l'edifici.
Interiorment l'edifici vol ser un espai únic de plantejament totalment polivalent. El resultat pretén ser doncs, una envolvent contínua i una distribució interior disposada en el que hem definit com armaris distribuidors. Aquests elements -un primer que dona forma a l'accés, un segon que punxa des del pati, i un tercer que penja de la claraboia central-, per la seva disposició i la seva capacitat d'emmagatzematge de material, permetent dotar als espais que els envolten d'usos variables segons les necessitats.
BailoRrull | ADD+ Arquitectura, Manuel Bailo i Esteve, Rosa Rull i Bertran
BailoRrull | ADD+ Arquitectura, Manuel Bailo i Esteve, Rosa Rull i Bertran
BailoRrull | ADD+ Arquitectura, Manuel Bailo i Esteve, Rosa Rull i Bertran
BailoRrull | ADD+ Arquitectura, Manuel Bailo i Esteve, Rosa Rull i Bertran
BailoRrull | ADD+ Arquitectura, Manuel Bailo i Esteve, Rosa Rull i Bertran