La familia dels JEC va comprar un maset a mitjans dels anys 70. Van dedicar la segona meitat de la seva vida a cuidar-lo. El pare, emprant la seva destresa de rellotger, va anar construint ampliacions, soldant, cargolant i muntant tot tipus d’habitacions, porxos, coberts i umbracles. Una segona casa a l’aire lliure, envoltant el maset que poc a poc també anava creixent. La casa vivia un perpetu estat de construcció, amb la dedicació pacient i plaentera dels seus habitants. El 2015 el pare va morir, i la casa va quedar deshabitada. Un any més tard el seu fill i la seva familia van decidir de tornar per viure-hi. El seu únic desig inicial era poder viure en planta baixa.
Per tant la primera pregunta que ens van fer va ser si era millor rehabilitar el mas, o enderrocar-lo i construir una casa de bell nou.
La nostra resposta no va ser en cap d’aquestes dues direccions. Tot i que la estructura del mas estava en força bon estat, la qualitat d’aquest lloc, el què el fa habitable son les estructures autoconstruides al seu voltant. Son impossibles de dissenyar i de reproduir. Probablement son impossibles de reparar.
Així que ni vam mantenir el mas ni el vam enderrocar. Vam afegir un gran porxo habitable en la pitjor part de la finca, sota l’ombra del mas. Per tal de minimitzar l’impacte d’aquesta nova estructura, la vam fer tan lleugera com vam poder, fent servir panells CLT i una subestructura metàl.lica que aixeca la casa respecte el terreny i conforma una coberta de xapa d’acer.
Mantenint totes les construccions existents vam obtenir tres hàbitats autònoms, que la familia pot ocupar segons les seves necessitats canviants al llarg de les estacions i de les dècades. Vam esborrar qualsevol traça de programa o ús específic dins del mas: la cuina, el lavabo, els armaris, les habitacions, mig forjat. Tots eliminats. El que eren petites habitacionetes fosques va esdevenir una torre alta i lluminosa. Aquest espai sobrer podrà esdevenir la casa de la filla. El què abans era el taller del pare ara serà una caseta per invitats.
NOTA: JEC és un acrònim fet amb els tres noms dels habitants de la casa. També fa referència a la peça de roba, que acostuma a fer de comodí en aquells dies que fa fred, però encara no prou fred per dur un abric.
