Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Sardà va fer el primer projecte per al Mercat Central l’any 1934, quan era arquitecte municipal de Reus, però l’edifici existent respon a un projecte del 1943 i construït el 1949. El mercat segueix una tipologia d’un gran espai central amb dues crugies laterals més baixes, és a dir, una configuració basilical, suportada per peus drets i cintres metàlliques. La disposició simètrica del mercat queda reflectida a l’exterior amb un joc purista de volums que intenten trencar les grans dimensions de l’edifici. Els cossos de les cantonades són més baixos que la façana principal, però més alts que les façanes laterals. La façana central queda endarrerida, flota sobre l’ombra de l’entrada, de banda a banda, i adopta un ritme de quatre llargues obertures verticals. Sardà adopta la tècnica de l’esglaonament de volums per enriquir la imatge de l’edifici i atorgar-li un caràcter monumental.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
La idea de construir un edificio para albergar las paradas del Mercadal proviene de finales del XIX. En 1932 el ayuntamiento republicano compró el solar donde se encontraba situado el Teatre Circ, un edificio modernista de 1901 que fue derribado en 1935, después de pasar a propiedad municipal. En 1934 Antoni Sardà desarrolló un proyecto para este emplazamiento, actuando como arquitecto municipal. Estaba previsto que las obras empezaran en 1936, pero se tuvieron que interrumpir por la Guerra Civil. En 1943 se actualizó el proyecto y se acabó de construir en 1949. El edificio es simétrico y está concebido como uno de los grandes mercados del siglo XIX, como una gran plaza pública cubierta por una estructura de pilares y cerchas metálicas de gran dimensión. La diferencia se encuentra en el cerramiento de ladrillo, que introduce el lenguaje abstracto y dinámico de la Bauhaus y el Gatcpac. Destacan los volúmenes simples coronados por una cornisa, las ventanas horizontales y verticales de gran dimensión y los grandes voladizos de hormigón armado de las marquesinas exteriores. Las fachadas combinan el estuco de color ocre con pequeños elementos de obra vista que les dan continuidad a los huecos.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
