El mercat del Born és una peça clau dins el pla d’urbanització que dóna lloc al parc de la Ciutadella quan aquesta s’enderroca, a mitjan segle XIX. Una sèrie d'illes llargues i estretes es disposen paral·leles a la directriu del parc i l’entreguen contra el barri de la Ribera. El cor de la intervenció és una plaça pública doblada pel mercat del Born (el mercat de venda a l’engròs de Barcelona). El mercat original es concep com una plaça coberta amb un teulat lleugeríssim obra de Josep Maria Cornet i Mas. Aquest teulat té forma de creu inscrita en el perímetre del mercat, formada per braços asimètrics coberts a dues aigües amb claraboies al carener, aixecats respecte a altres grups de teulats idèntics. Al creuer es disposa una cúpula octogonal amb llanterna. Els tancaments del mercat són opacs fins a mitja alçada i resten coberts (igual que els salts entre teulades) per una persiana metàl·lica, gairebé una malla, que introdueix una llum matisada, gairebé religiosa. El mercat s’abandona l'any 1971 i sobreviu abandonat als Jocs Olímpics. Quan, finalment, s’hi pretén disposar la Biblioteca Provincial de Barcelona els seus arquitectes, Enric Sòria i Rafael de Cáceres, troben, en excavar la solera, les restes de l’antic barri de la Ribera en un estat de conservació òptim. El programa s’adequa a la troballa i, actualment, l’edifici continua en obres per allotjar una part del Museu d’Història de la Ciutat que s’ocuparà, precisament, de la preservació d’aquestes ruïnes sota l’estructura del mercat restaurada arqueològicament. La nova intervenció disposa unes plataformes perimetrals que permetran la visió de les ruïnes tot conservant l’espai de la rotonda intacte. El programa museístic s’allotjarà en uns cubicles disposats a la plaça. Tota la intervenció serà pública i recuperarà el caràcter de plaça que tenen els mercats mediterranis.

El mercat de Sant Antoni s’implanta fora de la porta de la muralla que portava el seu nom, sobre un mercat espontani existent extramurs i adjacent al que era la carretera de Madrid (actual avinguda Mistral). Rovira i Trias, perdedor del concurs per a l’Eixample de Barcelona, pren el pols a la proposta guanyadora d’Ildefons Cerdà disposant, al bell mig de l'illa sencera que ocupa el mercat, una cúpula a manera de plaça coberta, dissenyada en col·laboració amb Josep M. Cornet i Mas, de dimensions anàlogues a les d’una cruïlla de l’eixample. Quatre pavellons simètrics queden enfrontats als xamfrans, atès que disposar-los girats noranta graus respecte a la directriu dels carrers (és a dir, en diagonal) permet que assoleixin la llargària màxima inscriptible en una illa quadrada. El perímetre de l'illa queda tancat i els espais compresos entre la tanca i les façanes del mercat es tracten com a patis de descàrrega de mercaderies. Recolzada en aquesta tanca perimetral s’estableix una marquesina perimetral on té lloc un conegudíssim mercat exterior en el qual es pot trobar de tot els diumenges al matí i que constitueix un espectacle digne de veure’s i un lloc on poder prendre el pols a la ciutat. La reforma disposa dues plantes subterrànies sota el mercat restaurat arqueològicament, amb les parades reformades. Les excavacions per a l’obra han deixat al descobert restes del baluard de la muralla, que s’han incorporat al projecte. Aquest enderroca la tanca perimetral preservant-ne la marquesina per tal d’obrir els antics patis de mercaderies i convertir-los en places públiques. Una d’aquestes es deprimeix tota una planta per permetre la visita a les restes del baluard i es converteix en accés d’un nou sòcol comercial. La reforma deixarà veure la totalitat del mercat vell perfectament restaurat i en valorarà les façanes laterals, en un principi tancades, arquitectura de servei dignificada amb el pas dels anys. La nova arquitectura reforçarà el caràcter cívic i, alhora, potenciarà la memòria històrica del lloc.

Edifici situat al nucli més antic de Sitges, al costat de la Casa de la Vila. Es tracta d'una construcció d'una sola nau amb coberta a dues vessants. La façana de maó vist , és de composició simètrica i presenta com a element més remarcable la marquesina de ferro de l'entrada. En el seu origen , el mercat era aïllat; posteriorment es va afegir un nou cos que el va unir amb altres edificacions. L'edifici del mercat de Sitges, primera construcció en ferro de la vila. Va ser projectat i L'edifici del mercat de Sitges, primera construcció en ferro de la vila. Va ser projectat i dirigit per l'arquitecte municipal Gaietà Buigas i Monravà , i es la primera obra sitgeriana L'edifici del mercat de Sitges, primera construcció en ferro de la vila. Va ser projectat i d'aquest arquitecte. Els plànols daten de l'any 1889. La subhasta de les obres fou adjudicada a Pere Ferran per 24.700 ptas. La inauguració oficial del mercat és va fer el 15 d'agost del 1890. De l'any 1891 es conserven encara els dibuixos originals de la marquesina de ferro colat de l'entrada, realitzats també per Gaietà Buïgas. L'any 1935 s'hi van fer obres d'engrandiment

Edifici civil. Construcció exempta de planta rectangular longitudinal, coberta per una teulada plana, al centre de la qual s'aixeca una volta de canó que ocupa tota la seva llargària. Consta d'un passadís central i una filera de parades de venda a cada costat; per la banda exterior també hi ha parades. Les parades estan separades per unes columnetes de ferro colat que suporten la teulada. El conjunt destaca especialment per la seva volta que també serveix de ventilació una vegada tancades les parades. Les façanes testeres i el sòcol de l'edifici estan revestits de marbre, i l'interior de l'edifici està decorat amb ceràmica vidrada amb rajoles que formen franges de colors que li donen vistositat. El mercat fou dissenyat per l'arquitecte mataroní Emili Cabanyes i va entrar en funcionament el 5 de juny de 1892. Un any més tard Josep Puig i Cadafalch va projectar i executar la reforma de la coberta, que li va conferir l'aspecte que conserva actual. El 1979 fou restaurat pels arquitectes Isidre Molsosa i Montserrat Torres. És un edifici molt característic de Mataró, que rep el nom popular de "el Tren" a causa de la seva forma allargada. Pel mateix motiu se'l coneix també popularment com "el Rengle" o "el tramvia".

El Mercat de la Carn es troba situat a la Plaça de l'Oli, cantonada amb la Plaça de la Vall del Castell. És un edifici públic entre mitgeres format per planta baixa sota coberta de teula àrab. Les finestres són d'arc rebaixat i els portals d'entrada d'arc de mig punt. La composició és simètrica i el llenguatge emprat en l'obra és l'eclèctic. Es fa ús del maó vist. El mercat va ser construït el 1882, al lloc on al 1873 s'havia enderrocat el Teatre Vell (realitzat el 1817, amb una capacitat per unes sis-centes persones). Aquest Teatre Municipal ocupava part de la Plaça de l'Oli, i en fer-se el mercat, es va recuperar aquest espai.

Edifici públic d'una sola nau i entre mitgeres. Fa cantonada amb el carrer de la Muralla dels Vellets. Té coberta de teula àrab, de pavelló amb llanterna. Als xamfrans hi ha els dos accessos, amb esglaons. Els murs estan ordenats per bandes horitzontals i verticals de maó vist, material utilitzat també a les llindes de portes i finestres. El projecte del Mercat de Gallines i Menuts, realitzat per l'arquitecte Santiago Güell, va ser presentat el 25 de setembre de 1911. El 1912 va fer-se la subhasta per a l'edificació i el desembre del 1913 va inaugurar-se oficialment. Acull l'Arxiu i la Casa-Museu de la Festa Major de Vilafranca.

El mercat central de Tarragona va ser construït originalment en una zona despoblada de l’eixample. Té una superfície de 2.400 metres quadrats i ocupa una sola planta. La nau central està coberta per una gran volta de fibrociment. Les cantonades i els centres de les façanes queden ressaltats per unes grans obertures que permeten l’entrada de llum natural a través d’unes grans persianes. L’estructura, que queda vista a l’interior, és de columnes de forja i cintres metàl·liques. Pujol de Barberà concep l’edifici aplicant-hi la inventiva pròpia dels nous corrents modernistes, si bé amb la contenció historicista pròpia de la seva condició de restaurador.

Gran construcció de maó vist i pedra, amb escalinata i porxo d'entrada en corba. Coberta amb cavalls de ferro vistos. Interior d'una sola nau dividida en tres carrers -tants com portes d'entrada- per a facilitar la compartimentació de les parades. Al centre, on el carrer de les Margarides travessaria el local, es disposen, en una rotonda, les parades del peix. Finestrals, d'il·luminació, laterals. Gran finestral central a la façana a nivell del pis, sobre el porxo. Ornamentació amb rajoletes i motllures als elements de pedra situats al sòcol, a l'arrencada dels arcs d'entrada i als pinacles. Obra postmodernista Està situat en un lloc cèntric de la Riera, a prop de la plaça de l'església, destaca del conjunt per la seva magnitud i pel buit del porxo, tot i seguir la mateixa alineació de façana de les cases veïnes. Aquest darrers anys s'hi instal·là l'emissora municipal sobre el buit del porxo, al primer pis.

Mercat format per la planta semisoterrani, que allotja el magatzem, i la planta pis, amb el mercat, accessible per quatre punts situats als vèrtexs (un d'ells coronat per una cúpula). La coberta està formada per diferents plans inclinats que deixen entre ells les obertures que il·luminen l'interior. El mercat tenia un disseny acurat: el projecte contemplava els diferents tipus de parades segons la seva utilització (fruita, carn o peix) i la seva situació, així com els diferents elements que les configuraven (revestiments, llums, numeració, posacistells, etc.). L'interior ha sofert un progressiu procés de transformació, perdent-se el seu caràcter unitari original. L'obra es va iniciar el novembre de 1928 en l'anomenat "Pla de Sang". Aquest emplaçament era el previst pel Pla de Reforma i Eixample de J. Renom-Manich.