El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El pabellón situado en Tarragona se proyecta para albergar parte de la actividad deportiva a desarrollar en los juegos del mediterráneo 2018. Con capacidad para 5000 espectadores, ampliables a 7000, el edificio se resuelve en un solo volumen de planta oval y cubierta abovedada, desarrollado básicamente en dos niveles. Unas dimensiones de pista de 95x65 metros, permite el uso simultáneo de tres pistas de balonmano o futsal transversalmente, proporcionando una gran versatilidad al equipamiento.
El edificio aparece parcialmente semienterrado, hecho que permite suavizar su presencia en el paisaje, a la vez que mejora notablemente su eficiencia energética. El acceso público se realiza desde la fachada norte, accediendo al nivel superior de gradería sobre pista, donde un gran anillo permite recorrer perimetralmente todo el pabellón, que permite obtener un control general del recinto de forma unitaria y establecer una relación visual permeable con el entorno, y acceder a su vez a las graderías altas que aparecen a lo largo de los costados este y oeste de la pista. En la fachada sur, el pabellón recupera toda la dimensión, siendo éste el lado acceso habitual de los deportistas. En este punto de acceso se sitúa el nivel de pista y los vestuarios y servicios complementarios a su alrededor, resolviendo el resto de programa en el nivel superior de graderías.
El edificio se plantea como un triple orden de un peristilo de lamas cerámicas que se van orientando en función de su posición respecto al sol, a la altura del primer y segundo nivel, y de mayor transparencia a nivel de planta de acceso. Lamas y cubierta se plantean en cerámica como material principal haciendo referencia a la antigua Tarraco romana, a nivel de las lamas, mientras que un cerramiento de policarbonato celular y modular de ventanas practicables, mantienen la estanqueidad del edificio en su plano interior. Una doble piel que confiere al edificio unas altas prestaciones de confort y que unido al gran lucernario central de la cubierta, permite disfrutar y controlar una elevada calidad de iluminación natural en todo el edificio. Se dispone de ventanas motorizadas que permiten un control y gestión de la ventilación natural que combinados con la inclusión de pozos canadienses para la renovación del aire, permite resolver la climatización de uso diario de forma pasiva.