-
1893
-
1896
-
1904
-
1905
-
1912 - 1913
-
1923
-
1920 - 1924
-
1927 - 1929
-
1929
-
1935
-
1941
-
1940 - 1943
-
Segona Ampliació i Remodelació del Camp de Les Corts
Josep Maria Sagnier i Vidal, Eduardo Torroja Miret
1943 - 1945
-
1950
-
Pavelló de Serveis del Real Club de Golf el Prat
José Antonio Coderch de Sentmenat, Robert Terradas i Via, Manuel Valls i Vergés
El pavelló dóna l’esquena al camp de golf i s’orienta cap al sud-oest, tot formant un cos amb dues ales que acullen dos grups de funcions ben diferenciades. S’accedeix per l’eix de les dues ales a un àmbit principal transparent cap a la façana oposada, on hi ha les sales d’estar, el bar i el menjador. A la banda nord queda l’ala del personal de servei, amb un pati propi que recull totes les obertures. Per la banda sud creix la segona ala, que allotja les oficines i els vestidors. El pavelló dóna resposta a les qualitats paisatgístiques pròpies d’un camp de golf per mitjà d’una construcció d’una sola planta, vidrada de terra a sostre en bona part de la façana, i unificada per una gran coberta plana que forma voladís en la majoria del seu perímetre. Així s’aconsegueixen uns àmbits directament relacionats amb l’exterior i ben delimitats per sota de les capçades dels arbres.1954
-
Palau Municipal d'Esports
Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa, Josep Maria Soteras i Mauri
El Palau dels Esports de Barcelona està situat a la part més baixa de la muntanya de Montjuïc, en un solar que havia ocupat un dels palaus de l'Exposició Internacional del 1929. Es va inaugurar el 1955 per albergar els II Jocs Mediterranis i té capacitat per qualsevol tipus d’esport cobert. Va ser l'únic poliesportiu de Barcelona fins que el FC Barcelona va inaugurar el Palau Blaugrana el 1971. L'edifici consisteix bàsicament en una coberta de 65 metres de llum que cobreix les grades i la pista poliesportiva. La coberta és una volta que està formada per nou arcs de formigó armat amb tres articulacions, estan construïts in situ i tenen una alçada de 24 metres des de la seva arrencada a nivell del passadís que separa els dos anells de graderies. Aquests arcs es deixen vistos a l'exterior i es ressalten revestint els altres elements amb aplacat de pedra. A l'interior només s'han deixat vistos els nervis, revestint els sostres amb un enllistonat de fusta que proporciona un bon acabat i serveix d'absorbent acústic. Els accessos a l'edifici es produeixen a través de les façanes planes, per sota de dos marcs rectangulars amb lamel·les verticals de formigó gegants que tamisen la il·luminació.1953 - 1955
-
1955
-
Ampliació i Reforma de l'Estadi de Sarrià del R.C.D. Espanyol
El Camp d'Esports de la Carretera de Sarrià, propietat del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, amb un aforament legal d'uns 15.000 espectadors, resultava insuficient per contenir còmodament la gran afluència de públic que desitjava presenciar les competicions de futbol que en el mateix se celebraven, per la qual cosa, des de feia temps, l'ampliació de les graderies de tribuna es feia indispensable. En les alineacions del sector aprovades per l'Ajuntament en 30 de novembre de 1953, es va preveure la possibilitat de la permanència i l'ampliació del Camp d'Esports de la Carretera de Sarrià de manera que fos possible una capacitat legal d'uns 35.000 espectadors, quedant el recinte del Camp d'Esports envoltat en gairebé tot el seu perímetre per carrers. Per encàrrec de la Junta, es va redactar un avantprojecte general que permetés el desenvolupament de les obres en diverses fases successives i d'acord amb les possibilitats econòmiques del Club. La primera fase correspon a l'ampliació de la tribuna principal, que constitueix l'objecte de l'actual projecte. DESCRIPCIÓ - Les obres consisteixen essencialment en l'addició d'una tribuna superior en voladís sobre l'actualment existent, suprimint la marquesina d'estructura metàl·lica actual i ampliant en 12 metres la profunditat de la graderia. Els perfils transversals han estat acuradament estudiats per obtenir una visibilitat perfecta per a tots els espectadore, tant en les localitats numerades com a les localitats de peu. Es divideix la graderia en tribuna alta i graderia i tribuna baixa. La tribuna baixa comprèn el tram inferior de 6 files de localitats numerades descobertes i el tram superior amb 12 files de localitats cobertes que s'anomena tribuna i en la qual està situada la tribuna presidencial i la llotja d'autoritats, flanquejades pel seu front i laterals per 21 llotges que s'estenen també per darrere de les localitats de la tribuna principal, formant llotges de 6 i 8 butaques. Per a l'accés d'aquestes localitats, s'han previst els següents vomitoris i escales: 6 vomitoris de 2 metres i 2 escales de 3 metres, de 18 metres en total. Les tribunes baixa i principal estan separades per un passadís de 1,20 metres d'amplada, al qual desemboquen els vomitoris i en sentit transversal per escales d'1 m. d'amplada, separades a una distància màxima de 12 m. Les grades de les tribunes tenen 80 cm. d'ample, dels quals 40 estan destinats a seients numerats i els restants a pas. L'amplada de les localitats serà de 0,50 m. per espectador. La tribuna alta comprèn també dos trams diferents: la tribuna superior i la graderia, que al seu torn se subdivideix en inferior i superior. La tribuna superior constarà de 6 files de localitats numerades descobertes i forma un voladís sobre la tribuna principal, d'9,50 metres. La graderia està formada per dos trams de 8 i 14 files de localitats de peu no numerades. Per al servei d'aquestes localitats es projecten els següents vomitoris i escales: tribuna superior, 8 vomitoris de 2 m. ; graderia, 10 vomitoris de 2 m. A la tribuna superior es deixa un passadís de distribució d'1 m. d'amplada, i en la graderia un altre passadís central d'1 m. després de la fila 8. a i un altre de superior de 2 m. després del segon tram de graderia. Les localitats de graderia estan calculades de 0,60x0,50m. d'amplada i deixant escales d'1 m., Amb una separació màxima de 11 m. ESTRUCTURA. - L'estructura de la nova tribuna es projecta de formigó armat, formant pòrtics de dos trams i volada de 9,50 m., Adossant la nova estructura als pòrtics existents de l'actual, deixant entre ambdues una junta de dilatació, de manera que el seu treball sigui totalment independent. La separació entre pòrtics és de 7 m. de la línia d'estructura de façana i convergent radialment segons la curvatura de la tribuna actual. Els pòrtics queden travats per jàsseres transversals i pels forjats de sostres de les plantes i entreplantes descrites. L'estructura es projecta per lloses de formigó armat reticulat, formant-se les graderies per nervis de formigó armat i lloses del mateix material que completin l'arriostrament dels pòrtics. Tota l'estructura ha estat calculada meticulosament per sobrecàrregues de 500 kg. per metre quadrat. Per evitar les esquerdes produïdes per les retraccions d'enduriment, s'han previst dues juntes de dilatació en sentit transversal, coincidint amb les actualment existents a la tribuna baixa actual.1956
-
Camp Nou
Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa, Francesc Mitjans Miró, Josep Maria Soteras i Mauri
El projecte respon a la necessitat d’allotjar un nombre d’espectadors cada cop més gran per a un club de futbol en constant creixement i amb una projecció social cada vegada més àmplia. Els criteris de disseny varen partir d’una anàlisi crítica dels principals estadis de futbol del món. El terreny de joc queda per sota del nivell del carrer, per tal que l’ascens a les grades més elevades no sigui tan exagerat. Les grades segueixen una traça de quatre corbes rebaixades per tal de garantir la màxima proximitat dels espectadors al terreny de joc. En secció, l’estadi s’organitza en tres graderies encavalcades, per aprofitar al màxim l’ocupació vertical. La primera graderia reposa directament sobre el terreny. La segona graderia allotja els seients de tribuna i les localitats més afavorides, que són les úniques a cobert. La tercera graderia allotja les localitats de general i creix en alçària per la banda oposada a la tribuna. L’evacuació s’organitza per mitjà de la combinació de nombrosos nuclis de circulació vertical comunicats amb unes passeres ininterrompudes. El Camp Nou aplica criteris de racionalitat al programa d’un estadi de gran capacitat, on els espectadors són els autèntics protagonistes.1954 - 1957
-
Pavelló d'Esports La Plana
El Pavelló d’Esports de La Plana es va construir entre els anys 1958 i 1960 per a cobrir i habilitar unes existents instal·lacions esportives, seu del club de bàsquet Joventut de Badalona. Avui en dia és un Poliesportiu Municipal on es realitzen diverses activitats esportives. El conjunt consta de dos cossos principals d’usos diferenciats, que es distingeixen clarament en la façana principal encarada cap a la plaça de la Plana. Al lateral dret s’aixeca un edifici de dimensió més reduïda format per un nucli vertical de comunicacions que dona accés a la zona on es troben els espais d’administració del Pavelló, situats a la cantonada corba de l’edifici. Aquests s’il·luminen gràcies a una franja horitzontal de finestrals en cada planta que continua a la façana lateral fent la volta a la cantonada. La resta, i major part de la superfície del conjunt, correspon a la pista de bàsquet. Es tracta d’una façana més simple que creix de manera esglaonada en la qual es diferencien unes crugies laterals d’alçada més reduïda, que contenen les grades i altres serveis com lavabos, i un cos central amb grans obertures format per una estructura de bigues de formigó arquejades que només es pot apreciar en el seu interior. Pel que fa a l’estil del conjunt, es pot englobar clarament en el moviment racionalista que es va estendre arreu de Catalunya durant aquests anys, i que, sobretot, es pot apreciar en l’edifici lateral. S’observa en l’horitzontalitat de la composició de la façana, d’acabat llis, accentuada per la continuïtat dels finestrals en la cantonada corba de l’edifici, així com una planta baixa que, si bé no és totalment oberta, només deixa opaca l’estructura de pilars i omple els buits amb obertures de bloc de vidre tipus pavès.1958 - 1960
-
s. XX
-
s. XX (segona meitat)