Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El parc que se situa en els terrenys anteriorment ocupats per les vies del ferrocarril, que s’estenen des de l’antiga Estació del Nord fins a la plaça de les Glòries, es concreta en la zona rectangular, adossada a la façana sud de l’antiga estació i delimitada pels carrers de Nàpols, Almogàvers i Sardenya en una extensió de poc més de dues hectàrees.
El traçat del carrer de Nàpols es corba per abraçar la façana principal de l’estació a la manera d’altres superilles d’equipaments de la retícula Cerdà com, per exemple, la de l’Hospital Clínic. Al llarg del carrer Almogàvers es construeix un bulevard que acompanya les visuals longitudinals del mur escultòric que obre l’accés principal al parc des d’aquest carrer. La construcció del carrer Sardenya en pont dóna continuïtat per dessota al parc amb la zona esportiva i el connecta amb el nord de la ciutat. El disseny de l’interior del parc desenvolupa una idea senzilla: la introducció per primera vegada a Barcelona d’un gran prat de gespa que emmarca les escultures de Beverly Pepper.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (7)
-
Estació del Nord
L’estació del Nord s’emplaça als terrenys del Fort Pius, instal·lació militar que tenia per objecte impedir el setge de la Ciutadella, disposada uns centenars de metres al sud. Comença com una estació de tren descoberta que es va ampliant i reformant successivament al llarg del temps fins que, a la dècada dels anys deu del segle XX, Demetri Ribes (autor, també, de l’estació del Nord de València) n'organitza la coberta i les façanes principals i representatives cap als carrers Nàpols i Vilanova. Aquesta estructura es conserva, perfectament restaurada, i és d’un alt interès arquitectònic, amb un estil de pavellons envoltant la coberta principal, ben ornamentats i tensats. És notable comprovar com el nivell original de l’estació l’ha deixat per sota dels carrers circumdants. L’estació s’abandona quan deixa de ser útil i roman així fins a mitjan anys vuitanta, quan, aprofitant l’avinentesa dels Jocs Olímpics, es restaura per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. La restauració recau en els arquitectes Tous i Fargas, que defineixen un complex multifuncional que crea un parc al sud de l’estació, a la zona de vies (construït per Arriola & Fiol) i deixa l’interior convertit en un poliesportiu, utilitzat originàriament per a les proves de tennis de taula dels Jocs Olímpics. L’ús actual respecta a la perfecció l’espai original i en ressalta la bellesa. A la part nord de l’edifici, convertint la façana llarga del nord gairebé en una mitgera, s’hi disposa l’estació d’autobusos, terminal, amb un sistema de pèrgoles translúcides paral·leles a l’antiga estació. Els espais continuen conservant, doncs, el caràcter cívic. Tots són visitables i val la pena comprovar com un edifici històric pensat per a un programa molt específic pot servir-ne un altre de radicalment diferent amb el mateix èxit, mantenint la vigència de l’edifici i de l’ordenació que proposa un equipament d’aquesta escala. -
Rehabilitació i Reforma de l'Estació del Nord
Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
-
Parc de l'Estació del Nord
Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa, Beverly Pepper
El parc que se situa en els terrenys anteriorment ocupats per les vies del ferrocarril, que s’estenen des de l’antiga Estació del Nord fins a la plaça de les Glòries, es concreta en la zona rectangular, adossada a la façana sud de l’antiga estació i delimitada pels carrers de Nàpols, Almogàvers i Sardenya en una extensió de poc més de dues hectàrees. El traçat del carrer de Nàpols es corba per abraçar la façana principal de l’estació a la manera d’altres superilles d’equipaments de la retícula Cerdà com, per exemple, la de l’Hospital Clínic. Al llarg del carrer Almogàvers es construeix un bulevard que acompanya les visuals longitudinals del mur escultòric que obre l’accés principal al parc des d’aquest carrer. La construcció del carrer Sardenya en pont dóna continuïtat per dessota al parc amb la zona esportiva i el connecta amb el nord de la ciutat. El disseny de l’interior del parc desenvolupa una idea senzilla: la introducció per primera vegada a Barcelona d’un gran prat de gespa que emmarca les escultures de Beverly Pepper.
Obres Relacionades
Conjunt Estació del Nord