El parc vertebra els diversos complexos d’habitatge que formen Diagonal Mar. Organitza l’enorme parcel·la, d'unes quantes illes d’extensió, que forma el complex de complexos d’habitatge que és Diagonal Mar mitjançant una contradiagonal perpendicular a l’avinguda Diagonal, com una reserva d’espai que connecta els edificis gegantins posteriors amb el mar, a través de la parcel·la, mitjançant un pont que encara no s’ha construït.
L’aigua freàtica (ja present al terreny) és el fil conductor del parc. Tota la part nord, fins al carrer Taulat, es disposa al voltant d’un llac de contorn irregular, a diversos nivells i amb cascades entre aquests que oxigenen l’aigua i n’impedeixen l’oxidació.
Unes fonts de disseny gairebé cal·ligràfic, consistents en perfils metàl·lics galvanitzats doblegats sobre si mateixos en una agrupació gairebé vegetal, polvoritzen aigua i singularitzen l’inici nord del parc, així com el seu contacte amb la Diagonal.
El parc presenta una sèrie de circuits per a vianants a diverses velocitats, a tall de passejos, que permeten gaudir de l’espai lliure que crea.
El tret més destacat consisteix en una vegetació exuberant, majoritàriament autòctona, que comprèn més de 35 espècies diferents d’arbres i una varietat enorme d’espècies arbustives entapissants, algunes de les quals dins el llac mateix. Unes pèrgoles de disseny singular contribueixen a ombrejar les zones d’estada i de joc, mitjançant vegetació de poca alçària (com parres i esparregueres) que creix sobre unes malles metàl·liques i forma uns umbracles naturals sobre el cap dels usuaris.
Les reixes del parc no es disposen al perímetre d'aquest, sinó que creen bosses que tendeixen a confondre l’interior i l’exterior, passant pel mig dels parterres i deixant parts del parc a l'exterior, al carrer.
El conjunt resulta molt agradable per passejar-hi, colorista, sensual, en la tradició dels millors parcs modernistes de Catalunya. Resulta molt diferent de la resta de parcs dissenyats al país els darrers anys.
