Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

El projecte planteja l’ordenació de superfície del Passeig Garcia Fària entre els carrers Bilbao i Josep Pla.

Prèviament a l’any 1992, amb la construcció de la Ronda Litoral, es va donar forma al Passeig Garcia Fària amb una secció de doble calçada amb mitjana central. A la banda de mar, la construcció d’un pàrking adossat al mur de contenció de la Ronda, va deixar la seva coberta pendent d’urbanització.

El nou esquema viari ha desplaçat la circulació costat mar de Garcia Fària a l’altre banda de la Ronda i ha prolongat els carrers Bac de Roda i Selva de Mar en forma de pont sobre la Ronda Litoral. La incorporació viària al tronc central de la Ronda situada a l’alçada de Josep Pla s’ha traslladat al creuament de Selva de Mar amb Garcia Fària, provocant l’enderroc de part de l’aparcament existent. La nova súper-illa de Diagonal-Mar entrega a Garcia Fària amb una nova rasant que ha obligat a modificar el perfil longitudinal d’aquest carrer entre Selva de Mar i Josep Pla.
Tot això provoca que l’àmbit d’actuació hagi quedat definit com la superfície existent entre la mitjana actual i el límit de la Ronda Litoral, més la calçada muntanya del tram entre Selva de Mar i Josep Pla.

La peça resultant a urbanitzar és una franja d’uns 40 m d’amplada i aproximadament 1,3 Km de llargària, dividida en tres pastilles per la vialitat que creua la Ronda Litoral. Aquesta franja es divideix al mateix temps en dues subbandes: la cobertura del pàrking donant a la Ronda i l’espai restant entre l’actual mitjana i el mur de l’aparcament. El projecte parteix d’aquesta consideració i consolida la divisió donant forma a un passeig pavimentat sobre l’aparcament i a una faixa enjardinada.

Les sobrecàrregues admissibles de l’aparcament existent (1.000 Kg/m2) i el futur manteniment del mateix han comportat la decisió d’abandonar la possibilitat d’enjardinar i construir sobre la seva coberta. És per això que s’ha pensat en un paviment asfàltic de dos colors com a protagonista d’aquesta franja destinada majorment al trànsit de bicicletes, circuits de fitness, jòguing i altres activitats similars. Pensem que emfasitzar la gran dimensió d’aquest espai, despullant-lo d’elements sobreposats, reforça una de les seves qualitats primordials.

A la resta del passeig es proposa un jardí lineal organitzat a través de peces de verd trapezoïdals que permeten la permeabilitat entre els passos de vianants i l’esplanada sobre el pàrking. El cosit d’ambdues zones es realitza gràcies a les interrupcions dels parterres i a les plataformes sobre elevades, encavalcades amb la coberta de l’aparcament, que actuen com a miradors sobre el mar. Algunes de les zones plantades s’eleven sobre la rasant natural, oferint plans de gespa abocats també cap a la platja.

L’organització del passeig ha hagut de tenir en compte el creuament de vehicles cap a les rampes d’accés als aparcaments, molt allunyades de la nova línia de vorera. Aquests creuaments es fan en forma d’escletxa entre la vegetació. Per a pal·liar la fractura provocada per les rampes es construeixen unes petites lloses que, en forma de pont, les creuen en el seu punt central. L’arribada als nous ponts de Bac de Roda i Selva de Mar obliga a recréixer el passeig en aquests punts per a connectar-lo amb les noves rasants.

La secció transversal s’ha pensat amb pendents d’entre l’1,5% i el 2% cap a la calçada de Garcia Fària. La necessitat de permetre el drenatge i la nova amplada del passeig obliguen a recréixer les rasants sobre l’actual aparcament i, conseqüentment, a la sobreelevació de la barana existent, que es fa mitjançant una peça prefabricada de formigó que s’encaixa en el mur original.
La plantació s’ha plantejat amb espècies apropiades a la singular situació del passeig: primera línea de mar, sense elements construïts que el protegeixin de la seva influència. Organitzada en faixes, ajuda també a entendre unitàriament tot el passeig.

Bàsicament, hi ha dos tipus de parterre. Els que s’aboquen cap al Passeig Garcia Fària es planten en bandes ordenades per alçada de vegetació: les dues primeres són gramínies de diferent alçada i finalment es situen als tamarius. Els parterres amb doble pendent s’entapissen amb gespa a la vessant abocada cap al costat mar i es planten amb una massa de baladre blanc a la vessant oposada. En algunes zones estratègiques apareixen petits bosquets de moreres sobre entapissant d’heura, que es converteixen en àrees d’ombra.

Les palmeres es planten com a arbres singulars en grups de dos o tres. Margallons, mimoses, i plantacions d’espígol completen l’enjardinament del passeig. El límit amb la calçada rodada es consolida amb un parterre lineal que conté les palmeres existents i s’espesseix la plantació de baladres també existent a l’actual mitjana.

La il·luminació es resol amb una trama de bàculs tipus PRIM que organitza tota l’àrea a ambdues bandes de la Ronda Litoral. S’ha tingut especial cura en anivellar la cota de coronació dels bàculs amb independència de la topografia variable dels punts on tenen l’ancoratge.

Autor: Ravetllat-Ribas Arquitectes

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (6)

  1. Passeig Garcia Fària (FASE 2)

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Passeig Garcia Fària (FASE 2)

    El projecte planteja l’ordenació de superfície del Passeig Garcia Fària entre els carrers Bilbao i Josep Pla. Prèviament a l’any 1992, amb la construcció de la Ronda Litoral, es va donar forma al Passeig Garcia Fària amb una secció de doble calçada amb mitjana central. A la banda de mar, la construcció d’un pàrking adossat al mur de contenció de la Ronda, va deixar la seva coberta pendent d’urbanització. El nou esquema viari ha desplaçat la circulació costat mar de Garcia Fària a l’altre banda de la Ronda i ha prolongat els carrers Bac de Roda i Selva de Mar en forma de pont sobre la Ronda Litoral. La incorporació viària al tronc central de la Ronda situada a l’alçada de Josep Pla s’ha traslladat al creuament de Selva de Mar amb Garcia Fària, provocant l’enderroc de part de l’aparcament existent. La nova súper-illa de Diagonal-Mar entrega a Garcia Fària amb una nova rasant que ha obligat a modificar el perfil longitudinal d’aquest carrer entre Selva de Mar i Josep Pla. Tot això provoca que l’àmbit d’actuació hagi quedat definit com la superfície existent entre la mitjana actual i el límit de la Ronda Litoral, més la calçada muntanya del tram entre Selva de Mar i Josep Pla. La peça resultant a urbanitzar és una franja d’uns 40 m d’amplada i aproximadament 1,3 Km de llargària, dividida en tres pastilles per la vialitat que creua la Ronda Litoral. Aquesta franja es divideix al mateix temps en dues subbandes: la cobertura del pàrking donant a la Ronda i l’espai restant entre l’actual mitjana i el mur de l’aparcament. El projecte parteix d’aquesta consideració i consolida la divisió donant forma a un passeig pavimentat sobre l’aparcament i a una faixa enjardinada. Les sobrecàrregues admissibles de l’aparcament existent (1.000 Kg/m2) i el futur manteniment del mateix han comportat la decisió d’abandonar la possibilitat d’enjardinar i construir sobre la seva coberta. És per això que s’ha pensat en un paviment asfàltic de dos colors com a protagonista d’aquesta franja destinada majorment al trànsit de bicicletes, circuits de fitness, jòguing i altres activitats similars. Pensem que emfasitzar la gran dimensió d’aquest espai, despullant-lo d’elements sobreposats, reforça una de les seves qualitats primordials. A la resta del passeig es proposa un jardí lineal organitzat a través de peces de verd trapezoïdals que permeten la permeabilitat entre els passos de vianants i l’esplanada sobre el pàrking. El cosit d’ambdues zones es realitza gràcies a les interrupcions dels parterres i a les plataformes sobre elevades, encavalcades amb la coberta de l’aparcament, que actuen com a miradors sobre el mar. Algunes de les zones plantades s’eleven sobre la rasant natural, oferint plans de gespa abocats també cap a la platja. L’organització del passeig ha hagut de tenir en compte el creuament de vehicles cap a les rampes d’accés als aparcaments, molt allunyades de la nova línia de vorera. Aquests creuaments es fan en forma d’escletxa entre la vegetació. Per a pal·liar la fractura provocada per les rampes es construeixen unes petites lloses que, en forma de pont, les creuen en el seu punt central. L’arribada als nous ponts de Bac de Roda i Selva de Mar obliga a recréixer el passeig en aquests punts per a connectar-lo amb les noves rasants. La secció transversal s’ha pensat amb pendents d’entre l’1,5% i el 2% cap a la calçada de Garcia Fària. La necessitat de permetre el drenatge i la nova amplada del passeig obliguen a recréixer les rasants sobre l’actual aparcament i, conseqüentment, a la sobreelevació de la barana existent, que es fa mitjançant una peça prefabricada de formigó que s’encaixa en el mur original. La plantació s’ha plantejat amb espècies apropiades a la singular situació del passeig: primera línea de mar, sense elements construïts que el protegeixin de la seva influència. Organitzada en faixes, ajuda també a entendre unitàriament tot el passeig. Bàsicament, hi ha dos tipus de parterre. Els que s’aboquen cap al Passeig Garcia Fària es planten en bandes ordenades per alçada de vegetació: les dues primeres són gramínies de diferent alçada i finalment es situen als tamarius. Els parterres amb doble pendent s’entapissen amb gespa a la vessant abocada cap al costat mar i es planten amb una massa de baladre blanc a la vessant oposada. En algunes zones estratègiques apareixen petits bosquets de moreres sobre entapissant d’heura, que es converteixen en àrees d’ombra. Les palmeres es planten com a arbres singulars en grups de dos o tres. Margallons, mimoses, i plantacions d’espígol completen l’enjardinament del passeig. El límit amb la calçada rodada es consolida amb un parterre lineal que conté les palmeres existents i s’espesseix la plantació de baladres també existent a l’actual mitjana. La il·luminació es resol amb una trama de bàculs tipus PRIM que organitza tota l’àrea a ambdues bandes de la Ronda Litoral. S’ha tingut especial cura en anivellar la cota de coronació dels bàculs amb independència de la topografia variable dels punts on tenen l’ancoratge.
  2. Passeig Garcia Fària (FASE 1)

    Jordi Castelló, Mariana Plana, Carme Ribas i Seix, Jin Taira

    Passeig Garcia Fària (FASE 1)

    El projecte planteja l’ordenació de superfície del Passeig Garcia Fària entre els carrers Bilbao i Josep Pla. Prèviament a l’any 1992, amb la construcció de la Ronda Litoral, es va donar forma al Passeig Garcia Fària amb una secció de doble calçada amb mitjana central. A la banda de mar, la construcció d’un pàrking adossat al mur de contenció de la Ronda, va deixar la seva coberta pendent d’urbanització. El nou esquema viari ha desplaçat la circulació costat mar de Garcia Fària a l’altre banda de la Ronda i ha prolongat els carrers Bac de Roda i Selva de Mar en forma de pont sobre la Ronda Litoral. La incorporació viària al tronc central de la Ronda situada a l’alçada de Josep Pla s’ha traslladat al creuament de Selva de Mar amb Garcia Fària, provocant l’enderroc de part de l’aparcament existent. La nova súper-illa de Diagonal-Mar entrega a Garcia Fària amb una nova rasant que ha obligat a modificar el perfil longitudinal d’aquest carrer entre Selva de Mar i Josep Pla. Tot això provoca que l’àmbit d’actuació hagi quedat definit com la superfície existent entre la mitjana actual i el límit de la Ronda Litoral, més la calçada muntanya del tram entre Selva de Mar i Josep Pla. La peça resultant a urbanitzar és una franja d’uns 40 m d’amplada i aproximadament 1,3 Km de llargària, dividida en tres pastilles per la vialitat que creua la Ronda Litoral. Aquesta franja es divideix al mateix temps en dues subbandes: la cobertura del pàrking donant a la Ronda i l’espai restant entre l’actual mitjana i el mur de l’aparcament. El projecte parteix d’aquesta consideració i consolida la divisió donant forma a un passeig pavimentat sobre l’aparcament i a una faixa enjardinada. Les sobrecàrregues admissibles de l’aparcament existent (1.000 Kg/m2) i el futur manteniment del mateix han comportat la decisió d’abandonar la possibilitat d’enjardinar i construir sobre la seva coberta. És per això que s’ha pensat en un paviment asfàltic de dos colors com a protagonista d’aquesta franja destinada majorment al trànsit de bicicletes, circuits de fitness, jòguing i altres activitats similars. Pensem que emfasitzar la gran dimensió d’aquest espai, despullant-lo d’elements sobreposats, reforça una de les seves qualitats primordials. A la resta del passeig es proposa un jardí lineal organitzat a través de peces de verd trapezoïdals que permeten la permeabilitat entre els passos de vianants i l’esplanada sobre el pàrking. El cosit d’ambdues zones es realitza gràcies a les interrupcions dels parterres i a les plataformes sobre elevades, encavalcades amb la coberta de l’aparcament, que actuen com a miradors sobre el mar. Algunes de les zones plantades s’eleven sobre la rasant natural, oferint plans de gespa abocats també cap a la platja. L’organització del passeig ha hagut de tenir en compte el creuament de vehicles cap a les rampes d’accés als aparcaments, molt allunyades de la nova línia de vorera. Aquests creuaments es fan en forma d’escletxa entre la vegetació. Per a pal·liar la fractura provocada per les rampes es construeixen unes petites lloses que, en forma de pont, les creuen en el seu punt central. L’arribada als nous ponts de Bac de Roda i Selva de Mar obliga a recréixer el passeig en aquests punts per a connectar-lo amb les noves rasants. La secció transversal s’ha pensat amb pendents d’entre l’1,5% i el 2% cap a la calçada de Garcia Fària. La necessitat de permetre el drenatge i la nova amplada del passeig obliguen a recréixer les rasants sobre l’actual aparcament i, conseqüentment, a la sobreelevació de la barana existent, que es fa mitjançant una peça prefabricada de formigó que s’encaixa en el mur original. La plantació s’ha plantejat amb espècies apropiades a la singular situació del passeig: primera línea de mar, sense elements construïts que el protegeixin de la seva influència. Organitzada en faixes, ajuda també a entendre unitàriament tot el passeig. Bàsicament, hi ha dos tipus de parterre. Els que s’aboquen cap al Passeig Garcia Fària es planten en bandes ordenades per alçada de vegetació: les dues primeres són gramínies de diferent alçada i finalment es situen als tamarius. Els parterres amb doble pendent s’entapissen amb gespa a la vessant abocada cap al costat mar i es planten amb una massa de baladre blanc a la vessant oposada. En algunes zones estratègiques apareixen petits bosquets de moreres sobre entapissant d’heura, que es converteixen en àrees d’ombra. Les palmeres es planten com a arbres singulars en grups de dos o tres. Margallons, mimoses, i plantacions d’espígol completen l’enjardinament del passeig. El límit amb la calçada rodada es consolida amb un parterre lineal que conté les palmeres existents i s’espesseix la plantació de baladres també existent a l’actual mitjana. La il·luminació es resol amb una trama de bàculs tipus PRIM que organitza tota l’àrea a ambdues bandes de la Ronda Litoral. S’ha tingut especial cura en anivellar la cota de coronació dels bàculs amb independència de la topografia variable dels punts on tenen l’ancoratge.
  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Espais Exteriors
  4. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Espais Exteriors
    Passeig Garcia Fària (FASE 1)

    Jordi Castelló, Mariana Plana, Carme Ribas i Seix, Jin Taira

  5. Biennal Internacional de Paisatge (Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba)

    Finalista
  6. Biennal Internacional de Paisatge (Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba)

    Finalista
    Passeig Garcia Fària (FASE 1)

    Jordi Castelló, Mariana Plana, Carme Ribas i Seix, Jin Taira

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!