El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El Pavelló d’Esports de La Plana es va construir entre els anys 1958 i 1960 per a cobrir i habilitar unes existents instal·lacions esportives, seu del club de bàsquet Joventut de Badalona. Avui en dia és un Poliesportiu Municipal on es realitzen diverses activitats esportives.
El conjunt consta de dos cossos principals d’usos diferenciats, que es distingeixen clarament en la façana principal encarada cap a la plaça de la Plana. Al lateral dret s’aixeca un edifici de dimensió més reduïda format per un nucli vertical de comunicacions que dona accés a la zona on es troben els espais d’administració del Pavelló, situats a la cantonada corba de l’edifici. Aquests s’il·luminen gràcies a una franja horitzontal de finestrals en cada planta que continua a la façana lateral fent la volta a la cantonada.
La resta, i major part de la superfície del conjunt, correspon a la pista de bàsquet. Es tracta d’una façana més simple que creix de manera esglaonada en la qual es diferencien unes crugies laterals d’alçada més reduïda, que contenen les grades i altres serveis com lavabos, i un cos central amb grans obertures format per una estructura de bigues de formigó arquejades que només es pot apreciar en el seu interior.
Pel que fa a l’estil del conjunt, es pot englobar clarament en el moviment racionalista que es va estendre arreu de Catalunya durant aquests anys, i que, sobretot, es pot apreciar en l’edifici lateral. S’observa en l’horitzontalitat de la composició de la façana, d’acabat llis, accentuada per la continuïtat dels finestrals en la cantonada corba de l’edifici, així com una planta baixa que, si bé no és totalment oberta, només deixa opaca l’estructura de pilars i omple els buits amb obertures de bloc de vidre tipus pavès.