Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El projecte d’aquest nou Tanatori, situat al barri de Sants de Barcelona, s’ubica dins d’un edifici existent, l’antiga fàbrica dels germans Climent. L’edifici fou construït per l’arquitecte Modest Feu i Estrada l’any 1925. De marcat estil noucentista, és un exemple d’arquitectura industrial completament construïda en maó massís i amb una singular coberta d’encavallades metàl·liques i biguetes de fusta. El volum té una forma rectangular amb unes dimensions de 64 metres de llargada i 15,50 metres d’amplada. Es tracta d’un edifici històric protegit i pertany al catàleg de Bens culturals d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona. La proposta neix de la premissa de canviar l’ús de la nau per construir en el seu interior el programa d’un tanatori. La voluntat de la proposta és respectar al màxim l’arquitectura original de l’edifici i posar-la en valor, mitjançant la restauració de l’edifici existent per retornar-lo al seu estat original i alhora fer una proposta de nou ús que sigui el màxim respectuosa possible amb el passat. L’estratègia de la proposta és la de construir un edifici dins d’un edifici. La nau industrial esdevé un contenidor per al nou edifici del tanatori, on la coberta de fusta amb les encavallades actua com un cel protector i esdevé la veritable protagonista de la proposta arquitectònica. La nova edificació se situa de manera longitudinal al llarg de la nau, situant un passadís a mode de rambla paral·lel a la façana sud de la nau, a través de la qual entra la llum natural i el sol. Aquesta disposició permet percebre la nau en tota la seva longitud i dimensió. La rambla dona accés a les 4 sales de vetlla que se situen a la part central el cos de la nau. Per la part posterior, a la façana nord del carrer de Puiggarí, se situa el passadís tècnic que dona accés al túmuls de les sales i es comunica amb les sales tècniques situades al fons de la nau. Al final de la rambla s’hi ubica la sala de cerimònies, que aprofita l’espai entre encavallades per generar un espai a doble altura que rep llum per la seva part superior. A l’entrada de l’edifici, situada al carrer Comtes de Bell-lloc, s’hi col·loca el nucli de comunicacions de formes arrodonides que dona accés a la planta primera on hi ha les oficines i l’administració. Tots els nous volums s’han tractat amb un color clar uniforme que s’empra per la definició de tots els elements, parets, paviment i sostre i que confereix una imatge d’unitat a tota la intervenció. D’aquesta manera contrasta amb la calidesa de la fusta de la coberta. La construcció dels nous elements s’executa tota amb fusta, tant l’estructura com els acabats principals, de manera que la intervenció pugui ser desmuntable en un futur i sigui alhora el màxim de sostenible possible. Els murs de les sales de vetlla es tracen de manera sinuosa i orgànica per a esdevenir una escultura que sembla gairebé temporal amb formes orgàniques que acullen els usuaris. Pel contrari el volum de les oficines i el cimbori o lluerna de la sala de cerimònies son dos volums geomètrics que representen formes més pures lligades a la espiritualitat. Amb aquestes decisions s’aconsegueix que la nova edificació contrasti amb la nau original sense restar-li tot el protagonisme que mereix.
El projecte d’aquest nou Tanatori, situat al barri de Sants de Barcelona, s’ubica dins d’un edifici existent, l’antiga fàbrica dels germans Climent.
L’edifici fou construït per l’arquitecte Modest Feu i Estrada l’any 1925. De marcat estil noucentista, és un exemple d’arquitectura industrial completament construïda en maó massís i amb una singular coberta d’encavallades metàl·liques i biguetes de fusta. El volum té una forma rectangular amb unes dimensions de 64 metres de llargada i 15,50 metres d’amplada.
Es tracta d’un edifici històric protegit i pertany al catàleg de Bens culturals d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona.
La proposta neix de la premissa de canviar l’ús de la nau per construir en el seu interior el programa d’un tanatori.
La voluntat de la proposta és respectar al màxim l’arquitectura original de l’edifici i posar-la en valor, mitjançant la restauració de l’edifici existent per retornar-lo al seu estat original i alhora fer una proposta de nou ús que sigui el màxim respectuosa possible amb el passat.
L’estratègia de la proposta és la de construir un edifici dins d’un edifici.
La nau industrial esdevé un contenidor per al nou edifici del tanatori, on la coberta de fusta amb les encavallades actua com un cel protector i esdevé la veritable protagonista de la proposta arquitectònica.
La nova edificació se situa de manera longitudinal al llarg de la nau, situant un passadís a mode de rambla paral·lel a la façana sud de la nau, a través de la qual entra la llum natural i el sol. Aquesta disposició permet percebre la nau en tota la seva longitud i dimensió.
La rambla dona accés a les 4 sales de vetlla que se situen a la part central el cos de la nau. Per la part posterior, a la façana nord del carrer de Puiggarí, se situa el passadís tècnic que dona accés al túmuls de les sales i es comunica amb les sales tècniques situades al fons de la nau.
Al final de la rambla s’hi ubica la sala de cerimònies, que aprofita l’espai entre encavallades per generar un espai a doble altura que rep llum per la seva part superior.
A l’entrada de l’edifici, situada al carrer Comtes de Bell-lloc, s’hi col·loca el nucli de comunicacions de formes arrodonides que dona accés a la planta primera on hi ha les oficines i l’administració.
Tots els nous volums s’han tractat amb un color clar uniforme que s’empra per la definició de tots els elements, parets, paviment i sostre i que confereix una imatge d’unitat a tota la intervenció. D’aquesta manera contrasta amb la calidesa de la fusta de la coberta.
La construcció dels nous elements s’executa tota amb fusta, tant l’estructura com els acabats principals, de manera que la intervenció pugui ser desmuntable en un futur i sigui alhora el màxim de sostenible possible.
Els murs de les sales de vetlla es tracen de manera sinuosa i orgànica per a esdevenir una escultura que sembla gairebé temporal amb formes orgàniques que acullen els usuaris.
Pel contrari el volum de les oficines i el cimbori o lluerna de la sala de cerimònies son dos volums geomètrics que representen formes més pures lligades a la espiritualitat.
Amb aquestes decisions s’aconsegueix que la nova edificació contrasti amb la nau original sense restar-li tot el protagonisme que mereix.
Bústia suggeriments
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
