Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Als afores d'un petit poble de l'Empordà es trobava en estat de ruïna el conjunt d'edificacions del segle XVIII que conformen el Mas Verd. A l'inici del projecte, el conjunt d'edificacions constava d'un antic graner ja rehabilitat com a habitatge, el Mas en si i l'annex (antic molí), en estat d'abandó des de fa dècades.
La morfologia del conjunt, era el resultat d'una sèrie d'ampliacions fetes al llarg de dos segles que van desvirtuar el caràcter serè i ordenat - tot i que d'humil factura - del Mas primigeni. Vàrem trobar una mola imponent de maçoneria amb un perfil caòtic i desdibuixat de cobertes. Tot i així, l'interior era una col·lecció d'espais poc vertebrats entre si d'enorme potencial.
L'encàrrec requeria la rehabilitació total del Mas i l'adequació a quatre programes independents: habitatge principal amb annex, habitatge de masovers, apartament independent i casa de convidats. Així mateix es devien reestructurar tots els camins de la finca inclòs l'accés, repoblar i introduir nova vegetació, situar una piscina amb vestuaris, un garatge, un galliner, i un cobert-hivernacle per servir a l'hort biològic, el recuperat olivar i els camps de cultiu de nova implantació. A més, calia racionalitzar els elements d'abastament d'aigua existents, deslligats entre si (pou, cisterna, bassa i estany) i reforçar-los amb un dipòsit nou per aconseguir una autonomia de consum gairebé total.
La intervenció al Mas respecta l'estructura i proporcions dels interiors mitjançant l'acurada modificació i creació de buits i la utilització de nous materials. Malgrat tot, la introducció d'elements singulars nous (revestiments de rajola hidràulica, mobles de roure massís, fusteries d'iroko) s'ha tractat com a part integral de la transformació, i no com a decoració supèrflua. Només l'espai central de l'escala - il·luminat per una lluerna - es va projectar com un espai completament nou. A més, es va crear: un sistema de talls a la façana amb marcs i porticons de ferro per distingir els nous buits, noves cobertes de perfil més regi i eficaç, dos cossos nous de grandària modesta i es van formalitzar els espais exteriors (era, pèrgola, porxo, escalinata d'accés i pati d'estiu), així com diverses terrasses.
El garatge, sota una coberta vegetal, és la primera peça d'una seqüència d'espais que comença amb l'arribada amb cotxe. A continuació, i mitjançant un pati enfonsat, una escala condueix a la piscina-mirador, que serveix de nexe entre l'era-Mas i els camps-garatge.
L'estratègia d'aquesta nova construcció de formigó vist va ser la de embeure-la al talús més proper al mas, d'una dimensió i orientació idònies, sense desfigurar la topografia.
L'estany (antiga bassa), a més de rebre les aigües pluvials i d'escorrentia, serveix juntament amb el cobert-hivernacle, d'ancoratge i avantsala d'arribada al Mas.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Reforma i Ampliació del Mas Verd
Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón
Als afores d'un petit poble de l'Empordà es trobava en estat de ruïna el conjunt d'edificacions del segle XVIII que conformen el Mas Verd. A l'inici del projecte, el conjunt d'edificacions constava d'un antic graner ja rehabilitat com a habitatge, el Mas en si i l'annex (antic molí), en estat d'abandó des de fa dècades. La morfologia del conjunt, era el resultat d'una sèrie d'ampliacions fetes al llarg de dos segles que van desvirtuar el caràcter serè i ordenat - tot i que d'humil factura - del Mas primigeni. Vàrem trobar una mola imponent de maçoneria amb un perfil caòtic i desdibuixat de cobertes. Tot i així, l'interior era una col·lecció d'espais poc vertebrats entre si d'enorme potencial. L'encàrrec requeria la rehabilitació total del Mas i l'adequació a quatre programes independents: habitatge principal amb annex, habitatge de masovers, apartament independent i casa de convidats. Així mateix es devien reestructurar tots els camins de la finca inclòs l'accés, repoblar i introduir nova vegetació, situar una piscina amb vestuaris, un garatge, un galliner, i un cobert-hivernacle per servir a l'hort biològic, el recuperat olivar i els camps de cultiu de nova implantació. A més, calia racionalitzar els elements d'abastament d'aigua existents, deslligats entre si (pou, cisterna, bassa i estany) i reforçar-los amb un dipòsit nou per aconseguir una autonomia de consum gairebé total. La intervenció al Mas respecta l'estructura i proporcions dels interiors mitjançant l'acurada modificació i creació de buits i la utilització de nous materials. Malgrat tot, la introducció d'elements singulars nous (revestiments de rajola hidràulica, mobles de roure massís, fusteries d'iroko) s'ha tractat com a part integral de la transformació, i no com a decoració supèrflua. Només l'espai central de l'escala - il·luminat per una lluerna - es va projectar com un espai completament nou. A més, es va crear: un sistema de talls a la façana amb marcs i porticons de ferro per distingir els nous buits, noves cobertes de perfil més regi i eficaç, dos cossos nous de grandària modesta i es van formalitzar els espais exteriors (era, pèrgola, porxo, escalinata d'accés i pati d'estiu), així com diverses terrasses. El garatge, sota una coberta vegetal, és la primera peça d'una seqüència d'espais que comença amb l'arribada amb cotxe. A continuació, i mitjançant un pati enfonsat, una escala condueix a la piscina-mirador, que serveix de nexe entre l'era-Mas i els camps-garatge. L'estratègia d'aquesta nova construcció de formigó vist va ser la de embeure-la al talús més proper al mas, d'una dimensió i orientació idònies, sense desfigurar la topografia. L'estany (antiga bassa), a més de rebre les aigües pluvials i d'escorrentia, serveix juntament amb el cobert-hivernacle, d'ancoratge i avantsala d'arribada al Mas. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: InteriorismeReforma i Ampliació del Mas VerdLiebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón
Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA
Finalista. Categoria: Intervenció en el Patrimoni ConstruïtReforma i Ampliació del Mas VerdLiebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón