El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El Vapor de Ca l'Escapçat, edifici construït com a fàbrica de gas, està situat a la ciutat de Sabadell (Vallès Oriental, Barcelona), en un territori significat per un teixit industrial important i una alta densitat demogràfica. Respon a un tipus convencional dacord amb el seu ús i la seva època de construcció. El 1991, mitjançant un conveni entre l'ajuntament de Sabadell -que havia adquirit l'edifici- i la conselleria d'ensenyament del govern autònom català es va acordar la restauració de l'edifici per convertir-lo en escola primària, d'acord amb el programa aportat pels serveis tècnics de l'administració autònoma, que va encarregar el projecte corresponent. En els aspectes generals del tractament de l'edifici, el projecte de restauració i reutilització va tenir en compte la seva clara definició tipològica com a contenidor industrial de volum compacte ubicat en un teixit urbà amb notables referències al seu passat industrial immediat, una de les quals era la gran xemeneia de la pròpia fàbrica a restaurar. Els models adoptats pels projectistes (pel que fa al sistema estructural, materials a utilitzar, llenguatge formal, compacitat volumètrica, relació interior-exterior, etc.), segons es desprèn de la memòria del projecte, no s'havien d'allunyar dels propis del tipus . Es va considerar necessari, no obstant, enderrocar tots els cossos annexos a la nau central, restituir la geometria de l'illa mitjançant noves volumetries, aprofitar tot el pati interior de l'illa com a zona de jocs i esport, i establir-ne una relació visual l'interior, mitjançant un doble espai resultant de la distribució de la planta baixa i la col·locació de totes les aules a la primera planta.
Humbert Costas Tordera, Manuel Gómez Triviño