Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Afrontar l’encàrrec d’una restauració suposa d’entrada tenir davant un element existent, un objecte que s’ha de redefinir en la seva pròpia naturalesa. L’operació es pot dur a terme de vàries formes. Així doncs podes simplement reparar, o bé netejar: podem enderrocar quelcom que està malmès, o bé refer, o simplement inventar, afegir.
Els treballs que es van dur a terme a la casa Ximenis van estar motivades per la restauració de la façana al passeig Via de l’Imperi que és la intervenció de J.M. Jujol en aquesta casa juntament amb el nou vestíbul i inici de l’escala. Aquest encàrrec ens va obligar a conèixer l’estat en què es trobava la casa en aquell moment. Tret de l’envelliment natural que podem trobar pel pas dels anys en tots el elements, vam adonar-nos d’un fet del qual no podíem fer-ne cas omís. Es tractava de l’àtic a la planta coberta, afegit sense cap mena de criteri, mal solucionat en general i causant de tota una sèrie de patologies a la resta de la casa. L’estat d’aquell àtic obligava a prendre una decisió.
Només hi havia dues possibilitats raonables: o desapareixia com a element de la casa, retornant a l’estat original de l’obra de Jujol o bé es reconstruïa de nou. Vam optar per aquesta darrera solució tenint en compte que es tractava d’un espai habitable consolidat, però també obligats a inventar un volum i superfícies que no comissionessin amb la façana- tenint en compte que Jujol va acabar la nova façana sense cap volum adossat, creant una espadanya.
El fet d’haver de respectar volum i superfícies existents ens va obligar a pensar en una estructura capaç de recolzar la nova construcció amb la de la casa. ja que es disposava d’espai suficient, en quant a l’alçaria, es va proposar la construcció d’un nou forjat que distribuís adequadament els nous esforços de l’àtic a l’estructura de la casa. El nou forjat, de perfils de ferro, queda per damunt de l’antic, de bigues de fusta, sense substituir-lo. També en el cas de la façana ens trobarem amb el dilema d’optar per dos camins, es podia restaurar el revestiment existent o bé es refeia de nou. La decisió de respectar l’estuc original venia motivada per una sèrie de raons, Quan ens miràvem la façana sempre descobríem coses noves com, per exemple, que no és un pla sinó superfície guerxada mol suau que des del carrer no es percep, El gruix del revestiment no era constant en tota la superfície i això ens feia pensar en una intenció per part de Jujol de suavitzar, de fer etèria aquella pell. Teníem la sensació de que era més una roba que cobria la superfície que no pas un revestiment constructiu.
Els dibuixos, sense relleu i poc contrastats, semblen voler diluir-se en el fons d’aquesta roba i accentuar-ne la seva lleugeresa i amabilitat.
Octubre 2019
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Casa Ximenis
La casa Ximenis forma part d’una filera d’edificacions que perllonguen un tram enderrocat de la vella muralla romana, oposada a un gran parc urbà. Jujol assaja un cop més els efectes del treball de forja sobre les superfícies llises i senzilles. Les obertures segueixen un ordre horitzontal irregular i els emmarcaments estan arrodonits i només decorats amb esgrafiats d’inspiració barroca. A sobre, destaquen les baranes negres que exhibeixen els enllaços entre els barrots; formen fins i tot uns petits seients als extrems, en configuren els respatllers i projecten unes ombres seques i nítides sobre el pla de façana. -
Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis
Armand Fernández i Prat, Cinto Hom i Santolaya
Afrontar l’encàrrec d’una restauració suposa d’entrada tenir davant un element existent, un objecte que s’ha de redefinir en la seva pròpia naturalesa. L’operació es pot dur a terme de vàries formes. Així doncs podes simplement reparar, o bé netejar: podem enderrocar quelcom que està malmès, o bé refer, o simplement inventar, afegir. Els treballs que es van dur a terme a la casa Ximenis van estar motivades per la restauració de la façana al passeig Via de l’Imperi que és la intervenció de J.M. Jujol en aquesta casa juntament amb el nou vestíbul i inici de l’escala. Aquest encàrrec ens va obligar a conèixer l’estat en què es trobava la casa en aquell moment. Tret de l’envelliment natural que podem trobar pel pas dels anys en tots el elements, vam adonar-nos d’un fet del qual no podíem fer-ne cas omís. Es tractava de l’àtic a la planta coberta, afegit sense cap mena de criteri, mal solucionat en general i causant de tota una sèrie de patologies a la resta de la casa. L’estat d’aquell àtic obligava a prendre una decisió. Només hi havia dues possibilitats raonables: o desapareixia com a element de la casa, retornant a l’estat original de l’obra de Jujol o bé es reconstruïa de nou. Vam optar per aquesta darrera solució tenint en compte que es tractava d’un espai habitable consolidat, però també obligats a inventar un volum i superfícies que no comissionessin amb la façana- tenint en compte que Jujol va acabar la nova façana sense cap volum adossat, creant una espadanya. El fet d’haver de respectar volum i superfícies existents ens va obligar a pensar en una estructura capaç de recolzar la nova construcció amb la de la casa. ja que es disposava d’espai suficient, en quant a l’alçaria, es va proposar la construcció d’un nou forjat que distribuís adequadament els nous esforços de l’àtic a l’estructura de la casa. El nou forjat, de perfils de ferro, queda per damunt de l’antic, de bigues de fusta, sense substituir-lo. També en el cas de la façana ens trobarem amb el dilema d’optar per dos camins, es podia restaurar el revestiment existent o bé es refeia de nou. La decisió de respectar l’estuc original venia motivada per una sèrie de raons, Quan ens miràvem la façana sempre descobríem coses noves com, per exemple, que no és un pla sinó superfície guerxada mol suau que des del carrer no es percep, El gruix del revestiment no era constant en tota la superfície i això ens feia pensar en una intenció per part de Jujol de suavitzar, de fer etèria aquella pell. Teníem la sensació de que era més una roba que cobria la superfície que no pas un revestiment constructiu. Els dibuixos, sense relleu i poc contrastats, semblen voler diluir-se en el fons d’aquesta roba i accentuar-ne la seva lleugeresa i amabilitat. Octubre 2019