El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El Celler Cooperatiu de Moja és situat als afores de Moja, al camí que puja cap al castell d'Olèrdola. Consta de dues naus transversals i una de perpendicular, comunicades per atris de maó. Aquesta última nau és coberta amb teulada a dues vessants sobre encavallades de fusta que recolzen en els murs laterals. De les dues naus transversals, la més exterior, destinada a moll de descàrrega i a sala de premsatge, és coberta amb teulada a una vessant, inclinada cap a la nau veïna, sobre bigues i llates de fusta i solera de rajols; l'altra nau transversal és coberta també amb telada a dues vessants sobre encavallades de fusta que recolzen en arcs molt rebaixats sobre pilars de secció cruciforme: arcs i pilars són de maó.
A l'exterior, les dues naus primitives són fetes de pedra irregular amb les obertures de maó vist; les dues portes d'accés a la nau coberta a dues vessants són protegides per una doble marquesina. A l'espai on havia d'anar la nau principal que havia d'allotjar les tines, només se'n van instal·lar al subsòl, separades per un passadís central fet amb arcs parabòlics. Els murs de la nau principal (construïda posteriorment) tenen un sòcol de pedra irregular, amb finestres de ventilació arran de terra) i la resta dels murs arrebossats; hi destaquen les set finestres verticals de la façana principal (que es repeteixen a la principal de les naus primitives), la porta d'arc rebaixat amb marquesina amb volta de maó de pla al cim i la potent cornisa de la teulada a dues vessants; la façana lateral sud té un seguit de finestres triforades.
Damunt la porta principal hi ha un plafó ceràmic blanc amb marc blau fosc amb la inscripció Sindicat Agrícola de Moja, amb lletres vermelles i blaves. Al capcer de la façana, un altre rètol duu la data 1921.
L'1 de gener del 1921 es va fundar el Sindicat Agrícola de Moja, impulsat pel mestre del poble, Alejo Bertran, la Unió de Vinyaters de Catalunya i els tècnic de l'Estació Enològica de Vilafranca del Penedès, i per Josep Mestre Comas, que en fou el primer president.estava format per pagesia i algun propietari mitjà. A Moja existia també el Sindicat D'Agricultors de Sant Jaume de Moja. El 19 de febrer del mateix any, es va instituir la secció de viticultura, es van comprar uns terrenys per fer-hi el celler i se n'encarregà el projecte a Cèsar Martinell; el contractista fou Pau Llopart, de Moja.
El projecte inicial preveia dues naus paral·leles en sentit nord sud, i dues naus perpendiculars a les primeres en sentit oest est; d'aquestes, però, només se'n va construir una, la façana de la qual de cara al nucli vell és la façana principal.
A causa dels problemes econòmics, en un primer moment només es van construir les dues naus transversals en sentit nord sud i les tines subterrànies de la nau perpendicular oest est, amb les boques vistes des de fora; el 1929, encara no s'havia acabat aquesta nau. El 1930 es va fer una tanca al voltant del moll de descàrrega. En una de les naus tansversals es van construir quatre cups subterranis, i al soterrani de la nau perpendicular s'hi afegiren més tines; entre 1953 i 1959, s'hi van afegir tines en superfície; el 1983, s'intal·laren tines en superfície al lloc on havia d'anar la segona nau perpendicular.