-
Casa del Director de la Fàbrica Asland
Eduard Ferrés i Puig, Lluís Homs i Moncusí
Edifici aïllat destinat a habitatge temporal dels successius directors de la fàbrica de ciment del clot del moro. És d'estil modernista d'arrel gaudiniana, sobretot visible en el tractament de la pedra, elements decoratius i disseny constructiu. La modulació de l'edifici és a partir d'un mòdul central rematat per uns elements decoratius a manera de merlets que sobresurten en tres cossos perpendiculars. A llevant l'entrada del xalet es fa a través de tres arcs parabòlics. El parament és de carreus de pedra combinant els colors blanc i verd de la ceràmica i la rajola de les teulades i també la fusta en alguns elements. Construcció del 1905 feta un cop acabada la fàbrica de ciment del Clot del moro, en aquell moment, la primera d'Espanya dedicada a l'obtenció de ciment Portland. EL Clot del Moro fou iniciativa d'E. Güell, primer comte de Güell, exponent clar de la iniciativa industrial de finals del s. XIX i principis del s. XX. El conjunt de la fàbrica és obre de l'arquitecte valencià Guastavino i el xalet, de l'arquitecte Eduard Ferrers Puig, sota la iniciativa d'E. Güell. La fàbrica fou tancada a mitjan dels setanta del s. XX. A finals de la mateixa dècada el xalet patí un incendi força devastador.1902
-
Fàbrica Asland
Guastavino Fireproof Construction Company, Eduard Ferrés i Puig, Rafael Guastavino Moreno, Isidoro Pedraza de la Pascua, Ewing Wallace
Va ser la primera factoria de la companyia Asland, fundada el 1901 per l’industrial i mecenes Eusebi Güell. Va començar a funcionar l’any 1903, i era la primera fàbrica del país que produïa ciment del tipus pòrtland. Es tracta d’una obra construïda en una disposició esglaonada o “en cascada”, al vessant dret del naixement del Llobregat. Aquesta disposició afavoria el procés de producció, per la seva proximitat als punts d’explotació de la primera matèria, i també permetia aprofitar l’energia hidràulica del riu. La fàbrica funcionava pel principi normal de la gravetat. A la part alta es recollia la marga i la calcària de les pedreres situades més amunt, i a la base s’obtenia el producte definitiu. Guastavino va utilitzar per a les construccions voltes a la catalana amb tirants, amb llums de 12 metres. Un petit ferrocarril de via estreta, amb vies de 60 centímetres d’amplada, connectava la fàbrica amb Berga i Manresa. La fàbrica va tancar l’any 1975.1901 - 1904
-
Casa Cabaní
Els valors principals del lloc són l’emplaçament i el paisatge. Les visuals sobre les serralades prepirinenca i pirinenca tenen lloc en el sentit del pendent del solar. La casa queda col·locada enfrontada al paisatge, seguint el pendent. L’accés, situat a la planta superior, permet entrar en una construcció que ocupa dos nivells a mesura que baixa pel pendent. La planta inferior està disposada per recollir adequadament els cotxes i situar-hi la biblioteca. També organitza l’espai exterior mitjançant unes geometries que són compartides amb la topografia i les visuals: una sèrie de terrasses descendents, articulades i accessibles des de la casa. La planta superior, amb l’entrada principal, aprofita la base que li ofereix la planta baixa, tot i que, en quedar alliberada del contacte amb el terra, cerca la relació amb el paisatge amb una llibertat més gran. La tensió de la corba exfolia les diverses capes que formen les parets, la qual cosa dóna lloc als àmbits habitables.1992 - 1994
-
1997 - 1998