Llenguatge historicista. Emmarcaments de la porta d'entrada i balcó superior dins arcs de ferradura d'influència àrab. Murs arrebossats i façana compartimentada amb esquemes lineals. Planta rectangular allargada. Façana estreta. Teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa hi ha la porta d'accés. Al primer pis un balcó i a les golfes 3 obertures. És remarcable l'ús de la ceràmica en la decoració modernista Vivenda unifamiliar: llar que va unida a un espai de terreny lliure destinat a l'hort o jardí particular. Són destinades a totes les classes socials. Les cases s'edifiquen a una distància del límit lateral del carrer.

El conjunt d'habitatges unifamiliars de Castellar del Vallès presenta les característiques típiques de l'arquitectura burgesa de principis de segle i amb tots els elements de l'estil de l'època. Es tracta d'un grup de tres habitatges de la mateixa estructura amb planta baixa i un pis. Tenen dues obertures per planta. Presenta la incorporació d'elements d'ornamentació i de decoració inscrits a les façanes. Les obertures del pis superior presenten decoració floral, en relleu, típica del sentit plàstic del moment, inscrit en el bell mig de la part superior del vano. En els balcons s'aprecia també la presència de motius florals a les reixes i en la part de sota distribuïdes simètricament a sobre de les obertures del pis inferior, en forma de petites mènsules formades per uns conjunts de fulles en relleu que volen representar elements de suport. El conjunt arquitectònic presenta un sentit d'unitat i de coherència.

La casa Blanquer respon als paràmetres modernistes. El frontis presenta una solució simètrica, marcant l'eix la porta d'entrada. A cada cantó dues finestres envoltades per un marc de línies ondulants de clara factura modernista, completa la decoració un encoixinat de carreus disposats de manera alternant. Motius florals guarneixen porta i finestres. Sobre la porta, un escut amb les inicials del propietari: Blai Blanquer. Arran de terra dues finestres tradueixen en la façana la presència del soterrani. La teula presenta un perfil de línies ondulants barrejat amb una decoració de forja amb motius geomètrics. El frontis està situat a nivell del carrer, per un desnivell del terreny, des de la part de l'eixida canvia la distribució dels pisos. La planta baixa la constitueix el soterrani, queda al primer pis l'habitatge pròpiament dit i al damunt les golfes. El mestre d'obres que portà a terme l'edifici fou el Sr. Puig. La vivenda fou construïda a principis del segle XX per a Blai Blanquer, propietari del molí paparer de Fontscalents (Castellar) durant els anys 1900-1928. En abandonar aquesta industria, Francesc Blanquer, fill de l'anterior, creà Fontscalents, la primera impremta de Castellar : "Gràfiques F. Blanquer.

El Cementiri de Castellar del Vallès és un testimoni arquitectònic dins dels diferents estils d'arquitectura que es produïen a la ciutat, sempre, però, a petita escala. D'altra banda són també un inventari simbòlic i psicològic d'un període de la història de l'arquitectura que va des del neoclassicisme romàntic fins els límits postmodernistes. El Cementiri de Castellar del Vallès respon al modernisme darrer quan hi trobem els últims exemples de tombes monumentals tocant a les rengleres de nínxols. Els elements funeraris en aquest període, abandonen la seva triomfalitat i ens demostren solament la pèrdua d'una vida i el manteniment d'un record. L'entrada sembla imitar les formes franceses d'avingudes i jardins. Les capelles-panteó semblen passar del naturalisme floral a l'estructura ciclòpia. L'entrada del cementiri manté un record de les formes franceses d'avingudes i jardins post romàntiques. Aquest cementiri manté una evocació naturalista a les imitacions de les formes franceses. Les característiques dels panteons comporten, a més de la transformació i amalgama d'aspectes artístics que abasten la total decoració en tots els detalls. El projecte de l'entrada és obra d'Antoni de Falguera Sivilla. Es realitzà, l'any 1916. Les tombes-panteó són dels anys vint. Els cementiris urbans sorgiren a partir de la segona meitat del segle XIX.