Edifici civil, està situat a la façana marítima del poble, orientat de tal manera que té vistes al mar. Al disseny de l'edifici, se li dóna molta importància a la part frontal, que és l'única que té decoració. El conjunt té planta rectangular, allargada i estreta, i està format per una planta baixa, dos pisos i un terrat. Davant la porta d'accés destaca un petit porxo, sobre dos pilars i dues pilastres, que sosté el balcó del pis superior. La segona planta s'organitza, a la façana, mitjançant sis petites finestres en forma d'arc de mig punt. El que resulta més interessant és la decoració que es situa dins el món dels historicismes, fent especial referència a l'Edat Mitjana amb grans motllures, elements vegetals, animals quimèrics i heràldica, representada per l'escut català que hi ha al centre de la façana.

Edifici civil. Només vinculat a un altre edifici per la banda dreta, el que permet veure tres dels seus murs. Està formada per una planta baixa, dos pisos, golfes i terrat. Exteriorment tot l'interès recau en l'ornamentació, que podria ser considerada completament eclèctica, amb detalls àrabs, com els arcs de ferradura de l'entrada o els arcs lobulats del primer pis, i elements gòtics o medievals com és el cas dels arcs del tercer pis o les petites obertures circulars mostrejades de les golfes. A l'angle esquerre de la façana existia una tribuna de la que avui dia només en queden algunes restes. El seu interior és més modernista que eclèctic. Els elements àrabs foren proposats pel propietari, el Sr. Sensat Pagès, després de passar una temporada en un hotel de Tànger. La casa fou restaurada i reconvertida en Casa de Cultura l'any 1975.

Edificació complexa en forma d'angle, donada la disposició dels solars adquirits. Dos dels solars són ocupats per la cripta i, el tercer està ocupat per la caixa d'escala. El volum principal és la part exterior de la cripta. Sobre un podi, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de quatre graons, s'alça el grup escultòric de la "Fe consolant el dolor", obra de Josep Llimona i Bruguera, on la Fe és un àngel i el dolor una dona que plora desconsoladament. L'escultura és de marbre, excepte les ales de l'àngel que són de bronze. El panteó es remata amb una creu, també de bronze, ricament decorada amb motius florals i zoomorfs. El perímetre està envoltat per uns pilars decorats amb unes flames i corones a la part superior. Aquests pilars estaven units per cadenes de ferro decorades amb medallons de bronze, però els van robar. El grup escultòric s'alça damunt un gran basament de marbre. A la part frontal hi ha una inscripció amb la data i el nom del propietari. A un lateral, hi ha una placa col·locada per l'Ajuntament a la mort de l'industrial el 1926, en homenatge al seu fill predilecte. El cos d'escala és una construcció creada a partir d'una volta ogival. La façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'arc apuntat i feta de ferro forjat. Els murs laterals són la continuació de la mateixa coberta esglaonada. Als extrems hi ha unes pilastres rematades per capitells en forma culdellàntia. També està delimitat perimetralment pel mateix tipus de pilars del sector de la cripta i, com allà, també estaven units amb cadenes que, igualment, foren robades. Pere Grau Maristany i Oliver és un dels personatges més il·lustres de la vila del Masnou. Va fer la seva fortuna com exportador de vins a les Amèriques (Brasil, Argentina, Uruguai, ...). Estigué molt present en la vida econòmica, social i cultural de la capital catalana. Fou president de la Cambra de Comerç, delegat reial del Consell Provincial de Foment, jurat de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El fons XII el va condecorar amb la Gran Creu i Alfons XIII li concedia el títol nobiliari de comte de Lavern. Va comprar dos solars més del cementiri per annexionar-los al que ja tenia i construir un nou panteó, el disseny del qual encarregà a Bonaventura Bassegoda i Amigó.

Edifici religiós format per dues parts ben diferenciades. Per una banda, la part frontal, on se situa l'entrada, en forma de torre de planta quadrada coronada per una cúpula de quatre vessants recoberta amb ceràmica en forma d'escates. Per l'altra, la part posterior, és de planta rectangular coberta a dues vessants i amb grans finestrals laterals. Tots els elements ornamentals que formen el conjunt se situen dins una tradició neogòtica i eclèctica: finestrals bipartits per una columneta i traceria gòtica, trifolis i motllures que serveixen de guardapols en forma ogival, arcs de mig punt i columnes adossades amb capitell corinti. Els paraments són de maons vermellls amb recrescuts estucats de blanc en cantonades i emmarcant les obertures a mode d'arcs postissos. L'accés es realitza per una escalinata presidida per una portada ogival on es pot llegir Casa Benèfica, al damunt l'any 1901 i una finestra geminada amb quatrilobul. Hi ha molts annexes posteriors adequats a les necessitats concretes del moment. Malgrat les dates constructives que dóna Gaietà Buigas, a la façana es troba escrit 1901.

Edifici civil, el que només es pot veure exteriorment la seva façana, doncs es troba adherit per la banda dreta i esquerra a altres dos edificis. És de planta rectangular allargada. La seva façana, que és on recau tot l'interès, es divideix en tres parts, una planta baixa i dos pisos. La planta baixa està ocupada a la seva totalitat per la porta d'accés, emmarcada dins d'un gran arc ogival. El segon pis està format per una gran balconada ce ferro forjat i dues portes d'accés a l'interior, i el tercer pis el composen tres finestres d'arcs rebaixats i separades per columnes. La cornisa està decorada amb rajola blava, i les finestres del primer pis decoren les llindes amb motllures i motius vegetals de tipus historicista una tant medievalitzants.

Edifici civil. El seu interès recau a l'adaptació d'un nou edifici a l'antic mas, situat al centre del conjunt, del que es conserva la planta baixa, la porta d'accés i una de les finestres gòtiques de la façana. El nou edifici es menja la torre de defensa i reprodueix les finestres originals. La banda esquerra del Casino constitueix el recinte del teatre i la banda dreta està formada per l'entrada principal i la Rotonda, al sostre de la qual les interseccions de l'entramat són rematats amb elements decoratius de manera que semblen claus penjants. Els elements arquitectònics són absolutament heterogenis: gòtics, neoclàssics, modernistes i eclèctics. Teatre Presenta un aire neoclàssic i romàntic. Consta d'una platea amb tribunes laterals a la planta baixa i una balconada correguda de forma aproximadament semicircular i sostinguda per columnetes de ferro colat. Les decoracions, motllures i plafons del sostre són fets de guix. Són també interessants les baranes de ferro forjat i les làmpades modernistes. Algunes peces d'aquest teatre són reutilitzades d'algun llos de Barcelona. Forjats Reixat del Mas Vell del Casino, que tanca el jardí. La porta d'accés es troba al centre i en ella se situen les inicials M.A. del seu antic propietari, Miquel Amat. És de ferro i està formada per un conjunt de barres paral·leles i encreuades. Hi ha remats amb elements vegetals i línies sinuoses típiques del modernisme. Elements constructius que demostren la marcada tendència modernista del Casino. Observen com tant a l'empunyadura o estirador de la porta com el ferro forjat de la pèrgola de la rotonda s'accentua el valor decoratiu a través de corbes sinuoses, asimètriques i acabades en reganyols o espirals. El "Casino" del Masnou neix com entitat l'any 1876. La idea d'un nou edifici la duu a la pràctica Pere Grau Maristany -Comte de Lavern-, situant-se a la masia de "Can Fontanills", propietat de Miquel Amat i Lluch. L'any 1903 s'inaugura la Rotonda, sales de joc, billar i altres dependències. El 1904 s'obre també, el teatre. L'entrada principal modernista és de 1902.

Edifici civil format per quatre cossos diferenciats, de plantes rectangulars i quadrades i tots ells de diferents alçades. Els elements compositius del conjunt es poden classificar de modernistes o eclèctics. Dos d'aquests cossos són coronats per merlets i el tercer i més elevat s'encapçala per una teulada de quatre vessants molt inclinades. Les cornises de tot el conjunt estan formades per un voladís de teules i mènsules de maó, material molt utilitzat en tot l'edifici. Les finestres tenen forma esglaonada a la part superior, amb maó de cantell. Hi ha una tribuna amb vitralls de colors i ceràmica. El conjunt resulta de la combinació i el joc de volums independents. Possiblement va ser construïda a principis del segle XX.

Edifici civil. Exteriorment tota la importància recau sobre la façana, ja que es troba adossat lateralment amb els dos edificis veïns. És de planta rectangular allargada. La façana es divideix en planta baixa, dos pisos i un terrat. La planta baixa és ocupada per la porta d'accés i una finestra; el primer pis està format per dos grans balcons que ocupen la major part de la façana; el segon pis el composen quatre finestres d'arc rebaixat separats per columnetes. La decoració és absolutament eclèctica: mosaics de rajola als voltants de les finestres dels balcons, capitells amb elements vegetals, i al centre de la façana un element ornamental amb la figura de Sant Jordi. Tota la ornamentació és de tipus historicista.

Edifici civil. Format per una planta baixa, dos pisos i un terrat. Si bé aquests dos pisos estan formats per una finestra i un balcó, originalment, al lloc del balcó de la primera planta hi hagué un vitrina típica modernista. Malgrat la importància de l'edifici se li dóna a la façana, com el mur lateral esquerra es visible exteriorment està decorat amb motius vegetals i geomètrics, estucats i pintats. Una de les característiques més interessants de l'edifici és el seu pati lateral, tancat amb un mur baix de pedra i molt poc freqüent dins de les construccions del Masnou. Pel que fa a la decoració es poden destacar les franges horitzontals de rajola de color vidriada, que recobreix tota la façana. Reixat Realitzat en ferro forjat. Serveix de tanca del jardí de Cal Senyor. La porta està formada per dues fulles mòbils i un coronament immòbil que ocupa la totalitat del conjunt. A la seva composició domina fonamentalment la línia corba i els reganyols o acabaments en espiral.

Edifici civil. Format per una planta baixa, un primer pis, unes golfes i un terrat. A cada planta s'hi distribueixen tres obertures: una central i dues laterals disposades de forma simètrica. Al voltant de les finestres hi ha esgrafiats de línies sinuoses típiques modernistes, com també ho són els elegants balcons de la primera planta, mentre que els de la planta baixa estan formats per una balustrada clàssica. La balustrada típica del terrat ha estat substituïda per una sanefa correguda de motius vegetals. Interior totalment eclèctic: neoclàssic, romàntic, oriental, modernista. El menjador té una llanterna totalment modernista, i també ho és el cancell. Sostre del menjador neomudèjar i el mur decorat amb el Sant Sopar de Leonardo i les Quatre estacions.