-
1918
-
Casa per a Lluís Uriach Balari
En un vast sector situat a prop del nucli urbà de l'Estartit, s'ha traçat un esquema viari format per un Passeig Marítim (en construcció), que segueix aproximadament la cota 4m i una carretera sobre la cota 20m. Totes dues donen accés a una zona de ciutat-jardí on es troba el solar que ens ocupa. El fort pendent d'aquest solar i l'excepcional panorama que des d'ell s'albira han condicionat d'una manera absoluta aquest projecte. L'habitatge es desenvolupa en tres volums esglaonats que allotgen les diferents dependències tal com s'aprecia als plànols. Aquests tres volums s'enllacen amb una escala segons la línia de màxim pendent. Se'n disposa a més d'una addicional, auxíliar, que des del rebedor condueix al garatge. Cap a la meitat de l'escala principal hi ha un distribuïdor amb accés directe des de l'exterior. La forma de l'edifici determina doncs: 1. Una terrassa descoberta, com a sala d'estar a l'aire lliure, sobre la coberta del garatge. 2. Un pati interior obert per un dels costats, que serveix de trànsit i ventilació de la cuina. 3. Un altre pati de servei, en lloc recollit, per estenedor de roba situat al costat de la mitgera de ponent. 4. Un espai inarticulat, davant del carrer, pla, i que antecedeix a l'edifici separant-lo convenientment de l'alineació viària. 5. Finalment la zona muntanyosa, a esquenes de la casa, i el tractament paisatgísti, el qual es deixa per a una etapa posterior. Els trams paral·lels a la carretera s'utilitzen com a suport dels forjats, que disposen de voladissos per evitar que el sol penetri excessivament a les estances. La construcció ha estat resolta amb elements i tècnica tradicionals al país.1960 - 1961
-
1966 - 1967
-
1973
-
Edifici El Port
L'Estartit era fins fa uns anys un petit poble desenvolupat linealment en una estreta franja de terreny entre la platja i la muntanya. La seva imatge era la típica d'un poble de pescadors amb les seves petites cases entre mitgeres, amb alineacions reculades forçades per la geografia, formant un conjunt de cases emblanquinades contra el fons verd de la muntanya. Es va construir el dic en forma d'abric, edificant un gran port esportiu a l'antiga platja, i en el seu lloc va sorgir un passeig marítim. La situació de l'edifici al final de la cinta de construcció, entre l'actual passeig i els carrers d'Illes, vial de vianants sobre el qual es va formar el poble, fa que el projecte es plantegi, d'una banda, amb una vocació urbana sobre un passeig . La casa s'estructura en dues zones: l'anterior, orientada al sud, ofereix un conjunt de safates obertes al port i al mar; sobre ella es desenvolupen les zones de relació dels habitatges. I la posterior, orientada al carrer d'Illes, en la qual, contràriament, les finestres s'obren al mur; els dormitoris i serveis dels habitatges orienten les seves vistes sobre la muntanya, recollint a més l'accés que, aprofita el desnivell existent entre el passeig i el carrer posterior i allibera la planta comercial. El projecte presenta alguns aspectes que poden ser comentats: per exemple, el tractament de la doble façana, per una banda, el tancament de tendals que recupera el pla del passeig i, de l'altra, el tancament intern totalment envidriat que recull les necessitats del programa buscant una certa geometria i orientació dels espais, alhora que forma, al llarg de les terrasses corregudes, zones de diferents dimensions i usos. Altres aspectes a tenir en compte són el tancament dels baixos a manera d'enorme sòcol de vidre, la cornisa superior de remat de l'edifici que transparenta el cel i de la qual emergeixen les rematades de les xemeneies, o el disseny de les baranes, mampares i xemeneies, record d'una certa iconografia naval. I ja més en particular, crec que val la pena destacar l'èmfasi posat en la construcció: l'edifici, tot ell d'obra vista col·locada amb profunda junt horitzontal, obviant les verticals i pintada amb poliuretà blanc, fa que l'aspecte de la paret sigui el d'un enllistonat horitzontal continu.1979
-
Casa Guix de la Meda
La casa se situa entre dos carrers a cotes molt diferents, i amb accés des del carrer superior. Així, la terrassa d’accés revesteix un caràcter especial, amb la vista al fons d’una roca triangular molt significada. L’emplaçament del programa es fa distribuint els diferents usos entre els dos nivells existents, estrets i molt allargats. La força de la secció s’expressa en els diferents materials emprats a les successives filades, des de la pedra tosca de la part baixa fins a la delicada construcció de maó de l’entrada, coronada per un triangle de coure i vidre, metàfora de la illeta que inspira tota la casa.1983 - 1984
-
Casa Passeig Molinet
El Passeig Molinet discorre seguint la costa rocosa a uns tres metres sobre el nivell del mar des de l’espigó que tanca la dàrsena de l’Estartit, fins el Molinet; un penyal que limita el Freu, canal entre l’illa i la costa. Darrera el mur de pedra hi ha un pati empedrat amb accés a la terrassa superior, mitjançant una escala exterior de fusta de teka, i directament a la zona de convidats reconstruïda sobre antics murs i que s’obre al pati. A sota l’escala una porta comunica amb el garatge. Des del fons d’aquest una escala transversal permet l’ accés a les plantes altes articulant l’habitatge i separant les zones de servei de les zones d’estar. El projecte es planteja des de la secció. Un gran buit central conforma el doble espai comunicant visualment la muntanya a través d’un finestral en arc sobre el pati posterior, i el mar a través de la gran vidriera que en forma de proa tanca la casa en la façana frontal.1986 - 1988
-
Club Nàutic Estartit
Juan Díaz Suñer, Carlos Ferrater i Lambarri, Gerard Rodriguez Aneiros
L’edifici ocupa una de les cantonades del moll del port esportiu, inclòs dins la dàrsena del port de l’Estartit. És format per dos cossos articulats en forma de L. Un mur situat a la bisectriu de la cantonada fa alhora de separador i d’articulador. El cos principal aprofita les vistes al mar a través d’un gran parament vidrat i d’un petit altell, que permet elevar el punt de vista. Les visuals, estudiades d’una a una, pretenen crear una sèrie de seqüències que van des del passeig marítim, al darrere, fins a l’horitzó del mar. L’edifici actua com un delicat dispositiu visual que té en compte tots els elements de l’entorn.1988 - 1991