Situat en un magnífic paisatge sobre les primeres estribacions muntanyoses del maresme, la seva forma i dimensió es relacionen amb els suaus perfils de la geografia de l’entorn. El poliesportiu es concep com a un volum definit i compacte, col•locat a la pendent i amb una part pròpia encastada en aquesta. Situat a l’extrem de ponent de la parcel•la, presideix el conjunt d’equipaments i ofereix una imatge clara de l’accés obert des del carrer. La resolució de la coberta, de xapa galvanitzada, obeeix una directriu curvilínia que dóna unitat al seu perfil i el relaciona amb la suavitat dels turons que rodegen Premià. Aquesta directriu es repeteix de manera invertida a l’interior, de manera que s’obté un gran finestral orientat al nord que il•lumina la pista de joc. A la banda nord, el terreny s’enllaça amb un pla inclinat pavimentat sobre el que hi apareixen tres grans lluernes que il•luminen els vestidors de la planta inferior. La cota d’accés del públic des del carrer es manté travessant transversalment l’edifici fins arribar a les graderies que es converteixen en un gran mirador en volada amb vistes al mar i al paisatge. La intensa llum del sud es controla juxtaposant un cos baix que conté les grades i el pas principal d’espectadors. Els arbres existents (garrofers, ametllers i oliveres) que es conserven i s’incorporen a la urbanització projectada. Es reserva un espai connectat amb els vestidors i l’entrada des de l’exterior on s’hi ubicarà un gimnàs. A l’exterior, el formigó de l’estructura vista, les testeres de totxo i el vidre de les finestres construeixen les façanes.

La parcel·la té un marcat pendent que condiciona la disposició de la casa. La primera línia de pins, paral·lela al carrer d’accés, es manté intacta, mentre que la casa s’adapta a la topografia en diferents nivells per mitjà d’una successió de plecs que segueixen l’orografia de les corbes de nivell. La casa és formada per un únic espai on els plans verticals, amb els seus canvis de direcció, amplien o comprimeixen un recorregut horitzontal on es generen les diverses estances, mentre que, en vertical, uns trams d’escala estrets s’escolen pels murs de contenció, s’adossen als plans de façana o es recolzen en unes perforacions puntuals dels forjats per tal de salvar els diferents nivells. Una safata allargada amb el perímetre trencat allotja la planta principal, elevada sobre uns pilotis inclinats que simulen la verticalitat irregular dels troncs del bosc. Un darrer nivell inferior, mig obert, acull les activitats més lúdiques.