Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
Reconstrucció i ampliació de la masia de Can Calau
A partir d’una masia catalogada i en estat ruïnós, situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, es reconstrueix i amplia la masia de Can Calau. Es reconstrueix l’edificació principal amb parets de maçoneria de pedra extreta de la ruïna i impregnades amb la pàtina del temps. Les ampliacions corresponen al garatge semienterrat que fa la funció a la vegada de bancal de pedra i, el volum adossat de la sala d’estar i habitació principal. Aquest volum és de formigó vist i fusta de roure i, recupera els models vernaculars de les construccions auxiliars, on la fusta és el material emprat i la simplicitat volumètrica la seva concreció formal. Els interiors amb pedra, coberta de fusta, murs i forjats de formigó vist, cerquen aconseguir uns espais que tinguin una unitat discursiva i formal, evitant solucions massa evidents entre allò nou i vell. Un espai a doble alçada, relaciona les dues plantes on s’ubica la cuina, tot aconsegueix uns interiors de contrast de llum, evocant atmosferes passades, amb vistes llunyanes. Amb la reconstrucció de l’antiga feixa es redefineix el conjunt edificatori: edificació principal, cabana i l’era amb la bassa d’aigua.2015
-
Casa Marunys
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
L’edifici, d’aparença massiva, corona un promontori a la vora del teixit urbà, completant la fisiografia del lloc. L’entrada, presidida per una placeta i un pedrís reconeix el punt més alt, just on convergeixen dos camins. Partint d’una hipotètica casa rectangular, amb coberta a dues aigües i d’estructura de voltes paral·leles, el volum s’aixamfrana per resseguir el camí i abraçar el jardí. Manté una posició de bis a bis amb el mas Marunys. Les respectives cares estretes es miren franquejant el camí. La nova construcció també estén vincles amb la tradició constructiva local, recordant l’estratègia d’implantació, el sistema estructural i la volumetria de la masia. El conjunt està concebut amb estructures laminars que adopten inèrcia per la forma, a partir d’operacions de plegat i corbat. La concavitat de sostres i parets acompanya l’activitat interior, diferenciant àmbits i racons en una planta baixa concebuda com a un espai fluid. El sostre i els envans son responsables de vestir un estoig refinat per a l’interior, en contrast amb el caràcter auster del formigó encofrat amb llata de pi. El patró de la volta i l’enllistonat de les parets remeten al tèxtil, als estampats, en definitiva a l’escena domèstica. Acullen, donen confort i son sensibles a la variació lumínica i cromàtica, reverberant en funció de les condicions de l’entorn.2010 - 2016