Pel que fa al Programa es tracta d’una escola unitària de tres aules. Aquest tipus d’equipament remet a aquelles escoles de la Catalunya republicana, que plantejaren una alternativa a les concentracions escolars territorials, agrupant tota la mainada d’un poble en unes poques classes on els/les mestres s’escarrassaven en guaitar nous models d’aprenentatges compartits. Respecte el lloc, a l’època el mercat del sòl no solia deixar emplaçar les escoles on caldria. Això feia, i fa que, massa sovint, l’escola hagués de redimir llocs urbans malmesos. A Medinyà, però, aquest no fou el cas. Un marquès, reciclat a les primeres eleccions democràtiques en alcalde, oferí oportunament al municipi el millor solar de l’indret. Es tractava doncs , paradoxalment, de no esquinçar l'encís ja existent que el lloc indubtablement posseïa. El terreny limita a ponent amb un camí que, entre l'arbrat, envolta el turó coronat pel castell de Medinyá. Part d'aquest passeig s'aprofita per arribar a peu pla de l'escola. No s'hagués fet un camí nou millor que aquest; el costat de llevant, limita amb uns camps de conreu que garanteixen la visita del Sol des de primeres hores del matí; cap el nord el camí del cementiri permet l'accés rodat fins el solar. La lleugera prolongació del desnivellat per sobre d'aquest camí, protegirà l'escola del vent de Tramuntana; el costat sud ofereix unes vistes que, per sobre de les teulades del poble, s'estenen fins la serralada. Orientació i vistes s'ha posat d'acord. El solar, recobert de gespa, descendeix cap el sud fragmentant el terreny en dues feixes de terra, entre les quals l'escola ha trobat allotjament. El projecte, al cap i a la fi, nasqué de la mà de la secció. Sols hi mancava bressolar les mides, descobrir la llum. La resta importava menys. Coda. Una dècada més tard arribà un nou encàrrec d’ampliació, consistent en incorporar un parell més d’aules, seminaris, serveis i vestidors. Aquell imaginari punt final de l’escola original esdevingué un inesperat punt i seguit. El lloc va fer el que va poder. L’arquitecte també.

El projecte planteja la restauració del conjunt del castell de Sant Julià de Ramis mitjançant la creació d’un equipament destinat a Centre d’Art amb tallers per artistes, sala d’actes, hotel i restaurant. La fortalesa està formada per dependències construïdes amb voltes i murs de pedra de gruix considerable, la majoria semisoterrades i relligades entre elles per túnels i galeries. La part inferior es destina als espais del museu, i l’hotel es col·loca en la cota més elevada. Es projecta en el centre del conjunt una gran sala d’actes de forma ovalada, de 7,5m d’alçada, amb volta central de formigó vist. Al tractar-se d’una obra de rehabilitació i nova construcció s’ha optat per dues solucions constructives bàsiques. La dominant manté el caràcter de fortificació enterrada del castell existent, amb paraments semisoterrats i cobertes de terra vegetal. Aquesta solució es complementa en determinats sectors amb edificacions de tancaments vidriats, façanes i cobertes lleugeres amb acer corten.