El projecte havia de desenvolupar una escola en un solar de petitíssimes dimensions: un solar d’uns 630m2 en els quals calia encabir un sostre construït d’uns 700m2. Aquesta parcel.la estava situada al fons d’una pista poliesportiva ja existent que s’havia d’utilitzar com a pati de l’escola. L’entorn de l’escola el constituïen, a l’oest, les instal.lacions d’un camp de futbol i, a l’est, un sector de cases unifamiliars separades de l’espai de l’escola per un passatge de només tres metres d’amplada. Pràcticament totes les obertures s’han situat als costats sud i nord. Així, les visuals principals a través de l’edifici prenen el sentit longitudinal del solar, en la direcció en la qual no existeixen interferències per edificacions (les del camp de futbol o les casetes unifamiliars). D’aquesta manera es primen les vistes més llargues: unes cap als boscos i turons del sud del poble i les altres cap a la riera i els camps situats al nord. Tant la disposició dels recorreguts principals de l’edifici (els d’entrada i sortida del recinte de l’escola i els de l’escala i vestíbuls interiors) com la formalització del porxo (resolt a diferents alçades i en el qual conflueixen totes les circulacions) pretenen, també, emfasitzar les vistes esmentades cap al sud i cap al nord. L’accés principal a l’escola es resol mitjançant una rampa tangent al passatge. Aquesta rampa aconsegueix travessar la façana est sense gairebé alterar-la -talment com un nen que es fica sota unes faldilles sense alçar-les-. Així, la façana manté el seu aspecte de mur cec que abraça i tanca el porxo d’accés. La rampa, els volums cecs i la tanca del solar de la façana est pretenen eixamplar i enriquir l’espai públic del passatge i pretenen conduir l’accés tant a l’escola com als diferents patis a través del porxo plantejat. La formalització de la façana est, sense gairebé referències d’escala, pretén dotar l’edifici del caràcter públic que li correspon.

El terreny on actuem és una parcel·la plana i allargada de 7.000m2 destinada al cultiu, situada als afores de Santa Margarida de Montbui. La parcel·la comptava inicialment amb una edificació d’ús agrícola en estat de ruïna que ens van encarregar de transformar en habitatge. La normativa, que qualificava la construcció preexistent com a masia, va fer que s’hagués de respectar la volumetria original, així com la posició dels forats en les façanes. El volum tenia una relació directa amb l’entorn, sense preàmbuls en la transició des del camp cap a l’interior. El canvi de programa exigia definir un entorn immediat de l’habitatge més acotat i protegit respecte a una plana totalment oberta, per la qual cosa es va excavar 1m fins la cota de terrassa que dóna accés a l’habitatge i la comunica amb la resta de la urbanització exterior, que defineix un paisatge artificial que fa de mediador entre la casa i el camp. El programa funcional es desenvolupa mitjançant plataformes esglaonades que orbiten al voltant d’un nucli central portant. Aquest nucli, que actua com un gran pilar, conté les instal·lacions i escales, relacionant totes les estances de la casa. La centralitat d’aquest pilar permet que els forjats metàl·lics salvin llums més petites i, per tant, tinguin un gruix menor, accentuant el contrast entre el pes d’allò que suporta i la lleugeresa d’allò que és suportat. La materialitat de la casa aprofundeix en aquesta voluntat de contrast, de tal manera que els elements portants principals són rugosos, pesats i grollers, mentre que els elements secundaris i particions interiors tenen superfícies més llises, construïdes amb estructura lleugera. La intervenció compta amb una paleta cromàtica de tons terrossos que busca relacionar-se amb l’entorn. L’habitatge es desenvolupa en altura com una successió d’entre-plantes d’altura variable que ascendeix des de les zones comuns cap als dormitoris, acabant el seu recorregut en un balcó que es projecta cap als camps de cereal.