Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • 1970

  • 1985 - 1986

  • Nou Ajuntament de Vila-Seca

    Josep Llinàs Carmona

    Nou Ajuntament de Vila-Seca

    La història del projecte parteix de la impossibilitat de competir amb la posició de l’església respecte de la plaça. El primer projecte redactat per Llinàs buidava la part central del solar, creant un nou espai exterior públic vinculat alhora amb la plaça i amb l’edifici del nou ajuntament. Davant l’oposició generada per aquesta solució, el projecte definitiu opta per conservar la façana i convertir l’espai previst anteriorment en un pati de serveis del nou edifici. Aquest pati adopta una configuració complexa com a romanent de la primera idea. Finalment la part principal del projecte consisteix en el treball sobre la vella façana. L’obra de nova planta ha anat substituint cada cop més la fàbrica original. Un treball amb els colors de la pedra de la façana crea la il·lusió que l’edifici ha crescut verticalment, quan en realitat l’autèntic creixement respecte a l’antic edifici ha tingut lloc en sentit horitzontal.

    1994 - 1997

  • Institut Vila-Seca

    Jordi Bergadà i Masquef, Jordi Sardà i Ferran

    Institut Vila-Seca

    La disposició de l’edifici en el solar es proposa controlar la forma i el caràcter dels espais no edificats, per tal d’optimitzar-ne l’ús i incorporar-los a la configuració del paisatge. La planta baixa es desenvolupa de manera que abraça bona part dels espais lliures, tancant el recinte de l’escola gairebé pels quatre costats. Els espais resultants de les reculades de la façana al carrer s’entenen com parts de l’ordenació general del campus. Es disposen diverses portes de comunicació entre el pati interior i el carrer per tal d’afavorir el funcionament autònom de les diferents parts del programa. Les tres plantes per sobre de la baixa allotgen les aules normals i les específiques. En aquestes tres plantes, cada obertura disposa d’una volada i d’elements de protecció solar que, a més de contrarestar els efectes de l’assolellada, protegeixen els tancaments de la pluja i les filtracions d’aigua.

    1995 - 1997

  • Auditori Josep Carreras

    Antonio Banús i Tella, Pau Pérez i Jové

    Auditori Josep Carreras

    L’edifici es troba a l’extrem d’un petit parc. Forma un cos compacte que a la planta baixa ocupa tot el solar, llevat dels quatre patis que s’hi obren. El conservatori i l’auditori poden funcionar amb independència. A la planta subterrània hi ha les instal·lacions, els camerinos i les aules de percussió. A la planta baixa hi ha les aules i les zones comunes del conservatori, a més de dos auditoris per a 400 persones i 100 persones, respectivament, el foyer i el bar. A la planta primera hi ha les aules d’assaig del conservatori i el segon foyer de l’auditori. Els espais destinats a l’audició musical han estat tractats aplicant un principi de flotació respecte de l’estructura portant general, formada per pantalles i lloses de formigó armat i pilars metàl·lics. Els acabats interiors són de materials clars: marbre blanc i fusta d’auró.

    1996 - 2002

  • Tanatori Municipal de Vila-Seca

    Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart

    Tanatori Municipal de Vila-Seca

    El lloc on s’emplaça el tanatori es troba fortament determinat per les construccions industrials i la presència del cementiri. El tanatori és format per una zona enjardinada de 2.200 metres quadrats i un edifici de 600 metres quadrats construïts. La façana del solar cap a la via pública és una tanca verda de 125 metres lineals que contrasta amb el paisatge de les fàbriques. A la zona de llevant s’ha projectat un jardí travessat per un recorregut sinuós i irregular que no es pot trepitjar, símbol del camí que encara mereixeríem recórrer. Es tracta d’una plantació de petites mates i matolls que acompanyen el passeig d’entrada, amb un pendent ascendent. Aquest passeig culmina en un gran portal de formigó format per dues eles invertides, que suggereixen les ales d’un àngel en posició d’acollida. El projecte combina el simbolisme i la realitat de les vivències espacials per esdevenir una representació molt espiritualitzada de la mort.

    2001 - 2003

  • 2003 - 2005

  • Casa Vila-Seca

    Josep Llinàs Carmona, Joan Vera i García

    Casa Vila-Seca

    L'habitatge, entre mitgeres, està situat al casc antic de Vila-seca en un context d'habitatges de similar grandària a la del nostre projecte. Una infreqüent diferència entre els m² en què es traduïa el programa i els m² que es podien construir, ens va permetre introduir a l'habitatge dos buits (un pati de 4x5, 5m i una terrassa descoberta a la planta segona de 4x5m) que faciliten usos privats a l'exterior sense perdre la privacitat de l'habitatge. La posició d'aquests dos buits i la relació que s'estableix entre ells, permet l'assolellament del fons de la planta baixa, on se situa la biblioteca (que és també estudi i espai de trobada) Pati i terrassa, permeten la ventilació creuada de peces com la sala d'estar o la cuina-menjador i la duplicació d'usos domèstics a l'exterior, mitjançant terrasses i balcons de diferents mides i graus de privacitat, dotats de mecanismes (persianes, lluernes, tribunes, tendals) que introdueixin "habitabilitat" a mig camí entre l'interior i la intempèrie.

    2008 - 2010

  • Rehabilitació Interior i Cobriment de la Pista Exterior Annexa del Pavelló Municipal d'Esports Vila-Seca

    NAM Arquitectura, Nacho Álvarez Martínez

    Rehabilitació Interior i Cobriment de la Pista Exterior Annexa del Pavelló Municipal d'Esports Vila-Seca

    La proposta de reforma del Pavelló Esportiu Municipal manté la volumetria general del pavelló original, i incorpora només al seu voltant un conjunt de porxos amb una estructura metàl·lica molt lleugera d'acer i xapa grecada que contrasta amb l'estructura prefabricada i pesant de formigó armat de l'edifici original. La nova porxada abraça l'edifici original i forma un espai cobert protegit que fa de frontissa entre aquest i la nova pista coberta exterior relacionant-se també pel seus recorreguts perimetrals i vistes amb tot l'espai del campus. La obertura de part del sòcol de l’edifici existent amb la substitució de les plaques prefabricades de formigó de l’edifici per un conjunt de tancaments de vidre permet comunicar també visualment l’activitat esportiva interior del pavelló amb l'exterior i la pista coberta annexa, trencant la sensació de mitgera cega original.

    2017

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!