-
1970
-
1985 - 1986
-
Nou Ajuntament de Vila-Seca
La història del projecte parteix de la impossibilitat de competir amb la posició de l’església respecte de la plaça. El primer projecte redactat per Llinàs buidava la part central del solar, creant un nou espai exterior públic vinculat alhora amb la plaça i amb l’edifici del nou ajuntament. Davant l’oposició generada per aquesta solució, el projecte definitiu opta per conservar la façana i convertir l’espai previst anteriorment en un pati de serveis del nou edifici. Aquest pati adopta una configuració complexa com a romanent de la primera idea. Finalment la part principal del projecte consisteix en el treball sobre la vella façana. L’obra de nova planta ha anat substituint cada cop més la fàbrica original. Un treball amb els colors de la pedra de la façana crea la il·lusió que l’edifici ha crescut verticalment, quan en realitat l’autèntic creixement respecte a l’antic edifici ha tingut lloc en sentit horitzontal.1994 - 1997
-
Institut Vila-Seca
Jordi Bergadà i Masquef, Jordi Sardà i Ferran
La disposició de l’edifici en el solar es proposa controlar la forma i el caràcter dels espais no edificats, per tal d’optimitzar-ne l’ús i incorporar-los a la configuració del paisatge. La planta baixa es desenvolupa de manera que abraça bona part dels espais lliures, tancant el recinte de l’escola gairebé pels quatre costats. Els espais resultants de les reculades de la façana al carrer s’entenen com parts de l’ordenació general del campus. Es disposen diverses portes de comunicació entre el pati interior i el carrer per tal d’afavorir el funcionament autònom de les diferents parts del programa. Les tres plantes per sobre de la baixa allotgen les aules normals i les específiques. En aquestes tres plantes, cada obertura disposa d’una volada i d’elements de protecció solar que, a més de contrarestar els efectes de l’assolellada, protegeixen els tancaments de la pluja i les filtracions d’aigua.1995 - 1997
-
Auditori Josep Carreras
Antonio Banús i Tella, Pau Pérez i Jové
L’edifici es troba a l’extrem d’un petit parc. Forma un cos compacte que a la planta baixa ocupa tot el solar, llevat dels quatre patis que s’hi obren. El conservatori i l’auditori poden funcionar amb independència. A la planta subterrània hi ha les instal·lacions, els camerinos i les aules de percussió. A la planta baixa hi ha les aules i les zones comunes del conservatori, a més de dos auditoris per a 400 persones i 100 persones, respectivament, el foyer i el bar. A la planta primera hi ha les aules d’assaig del conservatori i el segon foyer de l’auditori. Els espais destinats a l’audició musical han estat tractats aplicant un principi de flotació respecte de l’estructura portant general, formada per pantalles i lloses de formigó armat i pilars metàl·lics. Els acabats interiors són de materials clars: marbre blanc i fusta d’auró.1996 - 2002
-
Tanatori Municipal de Vila-Seca
Mamen Domingo i Domingo, Ernest Ferré Ricart
El lloc on s’emplaça el tanatori es troba fortament determinat per les construccions industrials i la presència del cementiri. El tanatori és format per una zona enjardinada de 2.200 metres quadrats i un edifici de 600 metres quadrats construïts. La façana del solar cap a la via pública és una tanca verda de 125 metres lineals que contrasta amb el paisatge de les fàbriques. A la zona de llevant s’ha projectat un jardí travessat per un recorregut sinuós i irregular que no es pot trepitjar, símbol del camí que encara mereixeríem recórrer. Es tracta d’una plantació de petites mates i matolls que acompanyen el passeig d’entrada, amb un pendent ascendent. Aquest passeig culmina en un gran portal de formigó format per dues eles invertides, que suggereixen les ales d’un àngel en posició d’acollida. El projecte combina el simbolisme i la realitat de les vivències espacials per esdevenir una representació molt espiritualitzada de la mort.2001 - 2003
-
2003 - 2005
-
Casa Vila-Seca
Josep Llinàs Carmona, Joan Vera i García
L'habitatge, entre mitgeres, està situat al casc antic de Vila-seca en un context d'habitatges de similar grandària a la del nostre projecte. Una infreqüent diferència entre els m² en què es traduïa el programa i els m² que es podien construir, ens va permetre introduir a l'habitatge dos buits (un pati de 4x5, 5m i una terrassa descoberta a la planta segona de 4x5m) que faciliten usos privats a l'exterior sense perdre la privacitat de l'habitatge. La posició d'aquests dos buits i la relació que s'estableix entre ells, permet l'assolellament del fons de la planta baixa, on se situa la biblioteca (que és també estudi i espai de trobada) Pati i terrassa, permeten la ventilació creuada de peces com la sala d'estar o la cuina-menjador i la duplicació d'usos domèstics a l'exterior, mitjançant terrasses i balcons de diferents mides i graus de privacitat, dotats de mecanismes (persianes, lluernes, tribunes, tendals) que introdueixin "habitabilitat" a mig camí entre l'interior i la intempèrie.2008 - 2010
-
Rehabilitació Interior i Cobriment de la Pista Exterior Annexa del Pavelló Municipal d'Esports Vila-Seca
NAM Arquitectura, Nacho Álvarez Martínez
La proposta de reforma del Pavelló Esportiu Municipal manté la volumetria general del pavelló original, i incorpora només al seu voltant un conjunt de porxos amb una estructura metàl·lica molt lleugera d'acer i xapa grecada que contrasta amb l'estructura prefabricada i pesant de formigó armat de l'edifici original. La nova porxada abraça l'edifici original i forma un espai cobert protegit que fa de frontissa entre aquest i la nova pista coberta exterior relacionant-se també pel seus recorreguts perimetrals i vistes amb tot l'espai del campus. La obertura de part del sòcol de l’edifici existent amb la substitució de les plaques prefabricades de formigó de l’edifici per un conjunt de tancaments de vidre permet comunicar també visualment l’activitat esportiva interior del pavelló amb l'exterior i la pista coberta annexa, trencant la sensació de mitgera cega original.2017