Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
LLinàs Carmona, Josep. Castelló de la Plana, 1945. Titulat arquitecte el 1968 per l’ETSAB, d’on ha estat professor així com també de la Escola Tècnica Superior d’ Arquitectura del Vallès i de la Universitat Ramon Llull.
Obres (30)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (51)
-
Casa Llinàs
Situada en una petita parcel·la en pendent a la vora de la carretera, la casa adopta decididament la configuració d’un volum cúbic, arrebossat per la meitat posterior i vidrat per la meitat anterior. Una pèrgola metàl·lica encavalcada a la façana oest, que sobresurt notablement pels dos extrems del volum, fa la tasca de protecció i control de la llum solar directa que es projecta sobre la capsa vidrada. El programa, molt reduït, es reparteix en dues plantes, amb l’escala d’accés tangent al pla de façana. Llinàs investiga noves disposicions que transformin la imatge de la casa mediterrània i opta per elements arquitectònics trets directament de la tradició moderna. L’expressió de la casa evita els desglossaments de volums i els recursos llegats per la tradició, i la pèrgola assenyala de manera independent l’element predominant dels paisatges meridionals: la lluminositat dels raigs solars i els seus efectes en el condicionament dels espais. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaCAP II Cerdanyola-RipolletCAP II Cerdanyola-Ripollet
El CAP de Cerdanyola i Ripollet se situa dins del parc Massot, al terme municipal de Ripollet. Tenint en compte les necessitats d'aparcament, tant dels usuaris del centre com dels visitants del parc, el projecte preveu la construcció d'una plaça elevada al nivell de les carreteres que limiten aquest parc, sota de la qual, i sense perdre superfície de vianants , hi ha l'aparcament. L'edifici projectat considera fonamentalment la seva relació amb el parc Massot, per això el volum construït va reduint progressivament la seva alçada de manera que l'aparença de l'edifici sigui mínima, i, en un altre sentit, per determinar una façana frontal, on hi ha l'entrada principal, que lliga fortament l'edifici amb l'esmentada plaça pública.Facultat de Geologia de la UPC
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Josep Llinàs Carmona, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
Alineats a la façana sud es troben els seminaris i els despatxos de professors. L'entrada principal, en el centre d'aquesta façana i en un petit volum adossat. En la cara nord, els laboratoris i les aules de pràctiques - ampliacions del bloc lineal de la cara sud - organitzats en quatre volums que s'escalonen en planta. Per la façana oest s'entra al bar i al magatzem; per la de l'est, i a través d'un pati amb rampa, a l'aparcament, a la litoteca, als magatzems i a les instal·lacions.Restauració de la Façana de la Seu del Govern Civil a Tarragona
Josep Llinàs Carmona, Alejandro de la Sota Martínez
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Reformes i RehabilitacionsRestauració de la Façana de la Seu del Govern Civil a TarragonaEdifici d'Oficines i Habitatges Avinguda Tarragona
L’edifici dóna resposta a unes condicions d’emplaçament i de programa molt peculiars. Es tracta d’un solar llarg i estret que dóna una façana excessivament vertical sobre una gran avinguda, mentre que la façana amb més desenvolupament dóna a una travessia llarga i estreta. El programa demanava dues plantes d’oficines per a ús de la propietat i un dúplex a les dues plantes superiors. S’opta per englobar tot l’edifici sota una coberta semicircular, per tal de reduir la verticalitat de la façana a l’avinguda Tarragona. S’assumeix que la façana al carrer estret adopta clarament un caràcter principal, i es relaciona amb l’edifici que té al davant per mitjà de la rèplica dels tres petits balcons de la planta quarta. Les finestres esbiaixades de la cantonada articulen la trobada entre totes dues façanes. L’edifici adopta la seva forma a través d’una anàlisi descomposta de les preexistències, i després es recompon com un volum unitari a través de l’experiència quotidiana del lloc.EU Mies Award
NominatBiblioteca d'Enginyers de la UPCIntervencions al Museu d'Història de la Ciutat
Saló del Tinell La necessitat d'introduir instal•lacions d'aire condicionat i de seguretat en el "Saló del Tinell" per adequar-lo a usos expositius, juntament amb la impossibilitat d'actuar sobre parets i sostres del saló per raons de conservació, ens va conduir (aprofitant el desnivell del sòl i el fet de que aquest sòl petri és recent) a introduir una tarima horitzontal que dóna cabuda entre la seva superfície i el sòl existent als conductes i les instal•lacions necessàries per garantir l'ús com a espai per a exposicions. Museu Federic Mares Les obres de reforma i condicionament de la planta baixa del Museu Frederic Marès tenien com a objectius bàsics el facilitar un accés directe des del carrer dels Comptes (fins a aquest moment l'accés públic només era possible des del patí del Verger, un espai semi-privat) generar espais de recepció i d'exposicions temporals, generar visuals des del carrer cap a l'interior del museu, i actualitzar accessibilitat i instal•lacions per complir les normatives corresponents. Casa Padellàs Durant les operacions de consolidació del Barri Gòtic de Barcelona es va dedicar acabar de formar la plaça del Rei amb un edifici gòtic traslladat des del seu emplaçament original al c / Mercaders a la seva situació actual. Les obres es van realitzar sobre els anys 1931-1932 i en el trasllat es va conservar bàsicament les façanes i el pati però la distribució interior va ser realitzada d'acord amb les necessitats funcionals del moment, fins i tot es pot relativitzar el trasllat de façanes i pati doncs les parets de pedra, originalment estructurals van ser trasdossades amb altres (que formarien l'estructura real) de fàbrica de maó. De manera que es podria pensar en actuacions de reforma de l'edifici per adequar-lo als nous usos expositius i les actuals normatives contra incendis i d'accessibilitat, d'una certa contundència. Però, d'una banda la pròpia estructura muraria de l'edifici, de difícil manipulació, i sobretot la posició central de la Casa Padellàs al Barri Gòtic de Barcelona, desaconsellaven qualsevol modificació per petita que fos de la imatge de la casa. De manera que, fins i tot la inicial previsió de tancar les finestres i balconeres amb persianes de llibret (que haguessin remès la casa al seu origen civil) es va desestimar durant l'obra per evitar qualsevol modificació de la seva imatge exterior actual. A patir d'aquestes limitacions s'ha actuat sobre l'interior de l'edifici, inicialment format per comportaments estancs agrupats en planta baixa i dues plantes, estintolant parets estructurals i establint dobles espais amb la voluntat que tot l'edifici s'entengui, en el seu recorregut, com una unitat expositiva.EU Mies Award
NominatInstitut d'Ensenyament Secundari Pere FontdevilaHabitatges El Carme
El projecte és plantejat tenint en compte la incidència que té en l’espai públic, sobretot en la seva afectació al carrer Roig, molt estret i sense ventilació ni llum. Es configura per mitjà de tres cossos independents adossats a les parets mitgeres del solar, de manera que poden alliberar un espai a la façana que connecta directament amb les escletxes i els petits racons que queden entre els tres blocs. Cada bloc té la seva escala independent, si bé l’accés des de la planta baixa és únic, i les escales es bifurquen al nivell de la planta primera. La determinació dels tres blocs té molta cura de les relacions espacials entre els àmbits horitzontals: els carrers i l’edifici, els espais públics i els espais de domini domèstic, els espais de transició. El projecte reflexiona sobre el valor de l’alineació de carrer a la Ciutat Vella, una línia sense definició, una franja de tolerància entre gent diversa, al marge de la dinàmica de la infracció i la sanció.Institut Torredembarra
L’escola es troba dalt d’un turó situat al límit de la població, amb bones vistes en totes direccions. El plantejament de l’edifici com un volum de planta quadrada amb un gran pati central respon a aquestes condicions. Aquesta disposició permet també una correcta relació entre els passadissos i els llocs de treball. L’escola s’apropia de les qualitats de l’indret tancant una part exterior en un pati, de manera que guanya lluminositat, bona temperatura i assolellada. Si bé la compacitat del volum permet distingir l’escola de les casetes dels voltants, s’ha trencat el caràcter monolític del volum mitjançant l’annexió d’un cos d’una sola planta cap a la zona de l’accés. A més, el perfil horitzontal de l’edifici juga amb el fons del cel, introduint a la part superior una sèrie de reclaus i escalonaments que són artificials. El projecte aprofita la bona coherència que en aquest cas s’ha establert entre l’emplaçament i el programa proposat.Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i UrbanismeHabitatges El CarmePremi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaRestauració i Reforma del Teatre MetropolNou Ajuntament de Vila-Seca
La història del projecte parteix de la impossibilitat de competir amb la posició de l’església respecte de la plaça. El primer projecte redactat per Llinàs buidava la part central del solar, creant un nou espai exterior públic vinculat alhora amb la plaça i amb l’edifici del nou ajuntament. Davant l’oposició generada per aquesta solució, el projecte definitiu opta per conservar la façana i convertir l’espai previst anteriorment en un pati de serveis del nou edifici. Aquest pati adopta una configuració complexa com a romanent de la primera idea. Finalment la part principal del projecte consisteix en el treball sobre la vella façana. L’obra de nova planta ha anat substituint cada cop més la fàbrica original. Un treball amb els colors de la pedra de la façana crea la il·lusió que l’edifici ha crescut verticalment, quan en realitat l’autèntic creixement respecte a l’antic edifici ha tingut lloc en sentit horitzontal.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaInstitut TorredembarraBiblioteca Central de Terrassa
La biblioteca és situada en una de les àrees d’expansió de la ciutat, on la presència dels antics vapors i de petites cases unifamiliars va deixant pas a noves arquitectures de substitució. El conjunt el formen dos volums clarament diferenciats, disposats de manera obliqua. En l’espai intersticial entre tots dos cossos hi ha l’accés principal. El volum més gran és ocupat per la sala general de lectura, al nivell de la planta baixa, mentre que el nivell inferior conté la biblioteca infantil i el magatzem. La planta baixa del volum petit es destina a sala de lectura de diaris i revistes, mentre que al nivell inferior hi ha una sala d’actes i un vestíbul d’accés exterior, des d’un pati anglès situat al lateral sud. Tots dos cossos queden determinats des de la secció transversal, pensada per dotar tot l’espai interior de llum homogènia, per mitjà d’unes grans voltes corbes que evoquen el passat industrial de la ciutat.Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i UrbanismeIntervencions al Museu d'Història de la CiutatFar Torredembarra
El far entès més com a senyal marítima que com a peça d’arquitectura, més model genèric que projecte individualitzat és l’origen del present projecte. En aquest sentit, el probema en termes d’ús és molt simple: situar un punt de llum a 38 m. de la cota del terreny prevista (alçada fixada per al far de Torredembarra) i fer-lo accessible. El punt de llum, es tanca com a un volum de vidre: la llanterna, que inclou coberta de coure, penell i parallamps i que va facilitar, totalment acabada, el Port de Tarragona. Aquest plantejament condueix a desvincular el far de la seva situació geogràfica concreta i passar per damunt d’actituds que entendrien el far com a expressió més o menys dràmatica del paisatge. Per una part, doncs, l’escala d’accés al punt de llum, per l’altra, la llanterna, balcó perimetral per a la conservació de la mateixa i espais tècnics de recolzament. En haver-se reduït en gran mesura les superfícies tècniques de recolzament a planta baixa, ara només un grup electrògen de petit tamany que pot allotjar-se sota el terra, i desaparescuda la necessitat d’un habitatge per a la vigilància permanent del funcionament del far, la idea d’ocupació mínima per a preservar la natura original del terreny (aquí i suposo que per a tots els emplaçaments de fars, especialment valuosa) fou quasi un “a priori” del projecte.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaFar TorredembarraBiblioteca Can Ginestar
Can Ginestar és una antiga masia, ara al centre de S. Just Desvern, que des de fa anys funciona com a centre cívic. Si la masia és una peça a conservar i valorar, el jardí que l'envolta també és un referent per a Sant Just i els anys acumulats sobre la seva vegetació li han donat al seu arbrat un valor singular. La biblioteca, que podia situar-se en qualsevol part del jardí nord (i que l'ordenació urbanística proposava com a peça aïllada), formaria part dels equipaments d'aquest centre cívic. Aquesta part nord del jardí s'utilitza molt menys que la resta, per la seva pendent, orientació i poca accessibilitat, però està significada per la presència d'arbres de gran port. El projecte pretén respectar els esmentats arbres i en conseqüència la topografia del terreny, de manera que la façana al jardí s'avança o s'endarrereix per establir distàncies i relacions amb els arbres. Al contrari, la façana posterior utilitza el límit respecte al carrer com esquena de la biblioteca i es proposa en continuïtat amb el bell i ondulat mur existent, que es remata amb un espai obert al territori natural. La biblioteca (a la façana al jardí) es tracta com una galeria vidrada que busca el contacte visual en extensió amb els grans arbres. La galeria es resol amb elements lleugers que es distancien de la imatge massissa del mas i poden ser entesos com el seu contrapunt formal.Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i UrbanismeCentre d’Educació Infantil i Primària Pit-roigBiblioteca Vila de Gràcia
Josep Llinàs Carmona, Joan Vera i García
L’encreuament entre el carrer del Torrent de l’Olla i la travessera de Gràcia és, des d’un punt de vista circulatori, una connexió de primer ordre entre el barri de Gràcia i la ciutat. La biblioteca adquireix, per aquest motiu, un caràcter representatiu que no es correspon amb les petites dimensions d’un solar que, d’altra banda, és propi del teixit urbà de la zona. Es tracta, per tant, d’un ús poc habitual per a un emplaçament destinat normalment a habitatge. La configuració de l’edifici expressa aquest desajust entre el solar i el nou programa que s’hi insereix. L’habitual columna de pisos queda inflada per gradacions, per tal d’expressar les activitats que es desenvolupen a l’interior de l’edifici. La paret de façana al carrer no afecta substancialment l’organització de l’edifici, sinó que recorre a uns elements propis que donen gruix a la pell, mentre que un pilar d’emergència fa la feina que la paret ha deixat de fer.Illa de Cases Fort Pienc
El programa requeria incloure una sèrie d’activitats molt diverses en una illa de cases de l’Eixample, truncada per l’encreuament del carrer Ribes i per algunes construccions existents que no havien seguit el criteri d’edificació en corona. El projecte es proposa refer del tot els límits de l’illa de cases i crear-hi una topologia pròpia. Es crea una plaça nova a la vora del carrer Ribes, que serveix d’accés i de lloc de referència per a tot el centre cívic. Des d’aquesta plaça s’accedeix al mercat, la biblioteca, la llar d’infants i el centre cívic, que busquen el seu lloc pels espais lliures de l’illa de cases, sense perdre la connexió amb la plaça. La residència d’estudiants i la residència geriàtrica formen un cos a part, amb accés pel carrer Sardenya, si bé es plega sobre ell mateix per tal de participar en l’espai generat per la plaça. L’ordre del carrer Ribes i la nova plaça fixen un clar criteri per a la ubicació de cada part.Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i UrbanismeIlla de Cases Fort PiencEU Mies Award
NominatBiblioteca Vila de GràciaBiblioteca Jaume Fuster
Josep Llinàs Carmona, Joan Vera i García
El projecte proposa una forma complexa com a resposta a un indret amb una gran barreja d’interferències urbanes. L’elecció d’aquesta forma parteix de dues consideracions: en primer lloc, el caràcter que adopta la façana principal com a teló de fons del solar on se situa l’edifici. Aquesta façana s’ha de considerar com un afegit a les façanes posteriors, de grans dimensions, dels edificis que tenen accés per l’avinguda de la República Argentina. En segon lloc, el projecte té present les transformacions d’ús i de concepte que s’operaran en aquesta part de la ciutat gràcies a la connexió del “corredor verd” amb la plaça Lesseps. En el primer cas, s’intenta fondre el volum de la biblioteca amb els volums posteriors. En planta, això es tradueix en un perímetre romboïdal que completa la morfologia iniciada per aquelles edificacions. La biblioteca s’enfronta així a l’escala i el caràcter de la plaça Lesseps com una peça més del teixit urbà que té al darrere.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaBiblioteca Jaume FusterCasa Llinars del Vallès
La casa unifamiliar de Llinars del Vallès es situa en una extensa urbanització de habitatges unifamiliars a la perifèria d'aquesta ciutat de la comarca del Vallès, a la província de Barcelona. La parcel·la a és la suma de dues unitats, de 500 m2 cadascuna, de manera que l'habitatge, disposarà d'una mica més de mida i amplitud que la mitjana amb què es construeix a la urbanització. D'altra banda, aquesta parcel·la a de 1.000 m2, se situa a la falda d'un petit turó de manera que el terreny queda 2,5-3 m per sobre del nivell del carrer i, alhora, aquesta connecta en línia recta amb el nucli urbà i visualment amb un paisatge muntanyós, arbrat i extens. El pendent que està lligat a la topografia del terreny coincideix amb l'orientació Est, però en realitat la humida climatologia de la comarca aconsella orientar la casa cap al Sud. D'altra banda, la geometria de la parcel·la, de sector circular, no conté cap suggeriment sobre la implantació d'uns eixos ortogonals als quals referir la planta. De manera que el projecte s'inicia, no com en tants altres casos, fixant un límit o un sistema organitzat, sinó fixant un centre des del qual la casa s'escampa per ocupar d'una manera subordinada a la parcel·la. Immediatament aquest centre s'identifica amb un estudi-biblioteca, un espai de treballar en temps de descans i la resta de la casa s'articula (a partir d'aquest centre) al voltant d'un porxo que permeti activitats domèstiques a l'aire lliure. Una peça que identifica i diferencia aquestes segones residències, de les primeres lligades a l'espai interior i a la ciutat. Porxo i estudi seran els elements que originen l'habitatge i donen lloc a un procés de treball i estudi que enllaci aquestes dues peces entre si i cobreixi així mateix les parts "toves" del projecte: dormitoris, cuina, menjador, etc . L'instrument que s'utilitzarà per establir aquesta relació serà la coberta. Durant el procés es generen successives maquetes que pretenen definir aquesta relació. La polaritat es manifesta en vertical, però també i molt ràpidament, en horitzontal: al sud-oest estar i habitació principal, al nord-oest cuina i dormitoris de fills i néts. Entre tots dos braços hi ha el porxo. El porxo ha de ser extens, però alhora ha de tenir llum natural a través d'un abatiment de part de la coberta, que en un altre pas es converteix en buit. L'artificiositat del sistema per il·luminar el porxo no aconsegueix fer-se "lloc" a la geometria de la coberta i finalment la solució ve per introduir un tall a la coberta quan s'aproxima a l'estudi, com si fos un escot, que ens permet protecció del sol però abundant llum natural del Nord que entra per aquest sòl no cobert, al costat del centre de la casa.L'Atlàntida (Centre d'Arts Escèniques d'Osona)
Pedro Ayesta, Josep Llinàs Carmona, Josep Llobet i Gelmà, Laia Vives
Entenem que el projecte dóna resposta a les particularitats del seu emplaçament i del programa de necessitats. En relació a l'emplaçament, se situa entre el límit de la ciutat consolidada i els futurs eixamples. El pas d'un teixit a un altre està articulat per una franja de terreny natural vertebrada pel riu Mèder. Al límit nord, la ciutat consolidada està formada per patis als quals donen les façanes posteriors d'edificis entre mitgeres. Entre elles es troba "Can Serratosa", actual seu de l'Escola de Música de Vic, que albergarà espais comuns en la nova Escola de Música. "Can Serratosa" disposa d'un pas lateral que permet l'accés directe des del carrer al solar, que tindrà gran importància en el desenvolupament de la proposta. El límit Sud, al contrari, és tan sols una línia de propietat sense consistència real, que pensem, ha de quedar dissolta en donar solució de continuïtat al solar no construït amb el verd definit pel marge del riu. En relació al programa: Està format bàsicament per parts de molt diferent constitució: Teatre, Auditori, Serveis, Escola de Música i Restaurant. Si el Teatre i l'Auditori són peces de gran escala que no necessiten llum natural, l'Escola de Música és, al contrari, l'agregació repetitiva de petites unitats que sí necessiten llum i ventilació natural. En el cas del Teatre, cal destacar l'altura inevitable de la caixa escènica que pel seu volum serà una referència visual del conjunt en relació a la ciutat i al seu entorn pròxim. PROPOSTA Ha estat elaborada atenent als objectius: 1. Entendre la construcció adscrita a la ciutat consolidada, com a part fusionada a la mateixa i, al contrari, vincular l'espai lliure al territori natural organitzat pel marge del riu. 2. Utilitzar sistemes de projecte que fossin capaços de solucionar amb els mateixos instruments (relació amb el terra, geometria i cobertes, bàsicament) peces tan diverses, pel que fa a ús i escala, com les que formen el programa, i que alhora aconseguissin incloure el volum de la caixa escènica a les regles del sistema utilitzat. 3. En aquest sentit, ha estat molt important la utilització del pas que des de "Can Serratosa" arriba a l'espai lliure, com a eix vertebrador que situa i dóna accés a totes les parts del programa. I també l'ús de la coberta inclinada, que des de la cota més alta de la caixa escènica descendeix i es desplega fins a cobrir porxos i aules. 4. Entre els materials utilitzats (formigó vist, basalt, alumini lacat, etc.) hem introduït en les parts més altes de la caixa escènica i de l'Escola de Música, un revestiment metàl · lic, un aliatge de coure-alumini, que dirigeix ??la vista fins el "skyline" del complex i des d'aquest al de la ciutat de VicCasa Vila-Seca
Josep Llinàs Carmona, Joan Vera i García
L'habitatge, entre mitgeres, està situat al casc antic de Vila-seca en un context d'habitatges de similar grandària a la del nostre projecte. Una infreqüent diferència entre els m² en què es traduïa el programa i els m² que es podien construir, ens va permetre introduir a l'habitatge dos buits (un pati de 4x5, 5m i una terrassa descoberta a la planta segona de 4x5m) que faciliten usos privats a l'exterior sense perdre la privacitat de l'habitatge. La posició d'aquests dos buits i la relació que s'estableix entre ells, permet l'assolellament del fons de la planta baixa, on se situa la biblioteca (que és també estudi i espai de trobada) Pati i terrassa, permeten la ventilació creuada de peces com la sala d'estar o la cuina-menjador i la duplicació d'usos domèstics a l'exterior, mitjançant terrasses i balcons de diferents mides i graus de privacitat, dotats de mecanismes (persianes, lluernes, tribunes, tendals) que introdueixin "habitabilitat" a mig camí entre l'interior i la intempèrie.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaInstitut de Microcirurgia Ocular (IMO)EU Mies Award
NominatL'Atlàntida (Centre d'Arts Escèniques d'Osona)Audiovisual
-
5:38
Xerrada amb Josep Llinàs
Bibliografia (131)
Rutes i Apunts (3)
-
Rutes 52
-
Rutes 35
