El mur de pedra que limitava la finca recorria tot el solar i únicament deixava entreveure les copes dels arbres de l'interior. La materialitat i la irregularitat de les seves geometries li donaven caràcter i una presència especial. Però el planejament vigent obligava a unes cessions de vial que ampliaven l'amplada del carrer i feien impossible mantenir el mur existent. / Sense el mur existent, el primer i principal repte del projecte és aconseguir tornar a contextualitzar el solar, fer una casa de nova planta capaç de donar resposta coherent, respectuosa i honesta amb l'entorn. / En comptes d'ubicar-se al centre del jardí, es proposa rodejar-lo. Una casa que actui com a tanca. / Una casa-mur permet recuperar la continuïtat urbana i permet experimentar una nova tipologia molt allargada, tota en planta baixa, adaptada a la topografia i a la nova geometria del carrer. / La casa seguirà les lògiques materials i constructives del mur-tanca original, però adaptant-les als requeriments actuals. Es construirà integralment amb murs de càrrega, reutilitzant pedres del mur existent, barrejant-les amb àrids propis del solar juntament amb dosificacions de calç i ciment. En aquesta base de morter tradicional s'afegiran petites partícules aïllants de vidre reciclat insuflat. En comptes d'apilar, el mur s'encofrarà i s'anirà pujant amb una tècnica mixta entre la tàpia i el mur ciclòpic. Les capes exteriors que donen al carrer es repicaran fins fer aflorar la pedra, mentre que les cares interiors es deixaran amb l'acabat propi del mur encofrat. / Al llarg de la parcel·la el mur va variant el seu gruix i en molts casos es fa tan gruixut que permet allotjar els espais més estàtics de l’habitatge, o aquells que requereixen més privacitat, com poden ser els llits, banys, safareig, armaris, rentamans,... En una relació quasi fractal, es van resolent totes les escales del projecte, relacionant i encadenant espais cada vegada més grans fins al punt d'abraçar tota la parcel·la. Es produeix una seqüència entre els espais més domèstics i els àmbits més exteriors i salvatges. / Les relacions longitudinals es solucionen per davant del programa més estàtic, que queda adossat al mur, creant una llarga seqüència de galeries que permetran treure profit dels guanys solars durant el període d'hivern. Quan fa bon temps, les galeries es poden obrir totalment convertint-se en un gran porxo obert al jardí. Una transició entre els diferents climes de l'edifici que evoluciona constantment al llarg de l'any.
