How to get there
About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCollaborators:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuExternal Collaborators:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
close
close
Memory
La parcel·la era plana, lleugerament per sota de la rasant dels dos carrers, un a oest i l'altre a nord. Sense arbres. El primer pas és fer-hi una tanca opaca tan alta com es pot, d'uns dos metres, i situar la casa descentrada cap a l'est, reblint tots els límits edificables excepte l'oest, l'únic per on entra sol durant tot l'any. Allà és on el jardí perimetral es fa més ample (7.6m), la resta té amplades variables adequades a la normativa (3m a veïns i entre 5 i 6 a carrers) -la normativa obliga a coses que no sempre tenen molt sentit-. A nord plantem uns arbres de fulla perenne que, amb el temps, privaran la vista des de la torre d'habitatges veïna.
La nova casa s'estructura en quatre capes concèntriques paral·leles als límits del solar, com una ceba. D'exterior a interior, la tanca d'obra, el pati perimetral i una galeria correguda que rodeja el cos central, una caixa d'obra vista de bloc de formigó de dues plantes.
En fases inicials del projecte, quan la casa era més gran, la galeria perimetral era un espai entremig, bioclimatitzat, amb usos complementaris, i totes les peces principals s'allotjaven al nucli de l'habitatge. Posteriorment, per adequació pressupostària, es va reduir la superfície i al cos central només hi van quedar les habitacions, els banys i l'escala. Els usos comuns van passar a la galeria.
A la galeria hi passa gairebé tot. És una veranda, amb certes ressonàncies a la casa d'Orinda del Charles Moore, de relacions intenses i variables (estacionalment) amb el pati; a l'estiu, mitjançant els grans tancaments corredissos esdevé una porxada; a l'hivern, grans finestrals cantoners ofereixen vistes emmarcades al jardí i esdevenen captadors de radiació solar a ponent. En aquesta casa els vidres són fixes i els tancaments mòbils són opacs, condició que transforma la façana i la galeria constantment, en funció de què està obert i què tancat.
Com a la capella de Santa Maria dos Anjos de Lina Bo Bardi, la veranda, de coberta inclinada, es construeix amb sistemes lleugers i en sec: estructura de fusta (pilars, bigues i sostre) i tancaments de vidre, alumini, fusta i xapa ondulada. La coberta és inclinada i aboca l'aigua de pluja directament al pati, sense recollida. En contraposició a la lleugeresa de la galeria, el nucli central és massiu i compacte, amb més inèrcia tèrmica. Els murs de bloc i els forjats es deixen vistos a la galeria i es pinten blancs a les habitacions.
A l'hivern, la veranda abriga i escalfa tot el cos central (banys i habitació), que no té sistema de climatització propi (en planta baixa); el paviment de formigó, amb molta inèrcia, a part de rebre puntualment la radiació solar directa, s'escalfa via terra radiant, igual que les habitacions del primer pis; la generació és per bomba de calor d'aerotèrmia.
A l'estiu, quan les fulles corredisses estan tancades, les finestres es protegeixen del sol amb el vol de la coberta inclinada i amb unes cortines reflectants exteriors. A l'interior, la inclinació del sostre afavoreix, per estratificació, un sistema de ventilació passiu que evacua l'aire més calent mitjançant quatre conductes ocults dins les façanes que funcionen com a petites xemeneies solars, afavorint la renovació natural i facilitant el refrescament de la veranda.
Authors
On the Map
Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
Constellation
Chronology
-
Casa 905
H ARQUITECTES, David Lorente Ibáñez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó, Roger Tudó Galí
La parcel·la era plana, lleugerament per sota de la rasant dels dos carrers, un a oest i l'altre a nord. Sense arbres. El primer pas és fer-hi una tanca opaca tan alta com es pot, d'uns dos metres, i situar la casa descentrada cap a l'est, reblint tots els límits edificables excepte l'oest, l'únic per on entra sol durant tot l'any. Allà és on el jardí perimetral es fa més ample (7.6m), la resta té amplades variables adequades a la normativa (3m a veïns i entre 5 i 6 a carrers) -la normativa obliga a coses que no sempre tenen molt sentit-. A nord plantem uns arbres de fulla perenne que, amb el temps, privaran la vista des de la torre d'habitatges veïna. La nova casa s'estructura en quatre capes concèntriques paral·leles als límits del solar, com una ceba. D'exterior a interior, la tanca d'obra, el pati perimetral i una galeria correguda que rodeja el cos central, una caixa d'obra vista de bloc de formigó de dues plantes. En fases inicials del projecte, quan la casa era més gran, la galeria perimetral era un espai entremig, bioclimatitzat, amb usos complementaris, i totes les peces principals s'allotjaven al nucli de l'habitatge. Posteriorment, per adequació pressupostària, es va reduir la superfície i al cos central només hi van quedar les habitacions, els banys i l'escala. Els usos comuns van passar a la galeria. A la galeria hi passa gairebé tot. És una veranda, amb certes ressonàncies a la casa d'Orinda del Charles Moore, de relacions intenses i variables (estacionalment) amb el pati; a l'estiu, mitjançant els grans tancaments corredissos esdevé una porxada; a l'hivern, grans finestrals cantoners ofereixen vistes emmarcades al jardí i esdevenen captadors de radiació solar a ponent. En aquesta casa els vidres són fixes i els tancaments mòbils són opacs, condició que transforma la façana i la galeria constantment, en funció de què està obert i què tancat. Com a la capella de Santa Maria dos Anjos de Lina Bo Bardi, la veranda, de coberta inclinada, es construeix amb sistemes lleugers i en sec: estructura de fusta (pilars, bigues i sostre) i tancaments de vidre, alumini, fusta i xapa ondulada. La coberta és inclinada i aboca l'aigua de pluja directament al pati, sense recollida. En contraposició a la lleugeresa de la galeria, el nucli central és massiu i compacte, amb més inèrcia tèrmica. Els murs de bloc i els forjats es deixen vistos a la galeria i es pinten blancs a les habitacions. A l'hivern, la veranda abriga i escalfa tot el cos central (banys i habitació), que no té sistema de climatització propi (en planta baixa); el paviment de formigó, amb molta inèrcia, a part de rebre puntualment la radiació solar directa, s'escalfa via terra radiant, igual que les habitacions del primer pis; la generació és per bomba de calor d'aerotèrmia. A l'estiu, quan les fulles corredisses estan tancades, les finestres es protegeixen del sol amb el vol de la coberta inclinada i amb unes cortines reflectants exteriors. A l'interior, la inclinació del sostre afavoreix, per estratificació, un sistema de ventilació passiu que evacua l'aire més calent mitjançant quatre conductes ocults dins les façanes que funcionen com a petites xemeneies solars, afavorint la renovació natural i facilitant el refrescament de la veranda. -
Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)
Award-Winner / Winner
