Petit habitatge pertanyent a una sèrie que es construeixo entre els anys 66-68, en una urbanització en règim de ciutat jardí extensiva.
En els primers casos i malgrat tractar-se de clients particulars, s'intento triar uns prototips en els quals es van experimentar iguals sistemes constructius, els mateixos materials així com un repertori d'elements funcionals o d'ús, i per tant es va establir el que seriosa una tipologia rigorosa i un conseqüent i estricte llenguatge arquitectònic.
En el present cas es tracta del model següent al mínim, el qual consistia en un rectangle cobert per una única volta rebaixada, ampliat aquí amb un tercer dormitori, cobert al seu torn per una segona volta a la qual es va afegir el cos adjacent del garatge. Resulta així una composició en L, amb els tres espais exteriors següents: un de servei en l'àrea d'accés, un altre en la part sud ordenat com a terrassa de la sala d'estar i cobert amb una pèrgola de formigó i delimitat per un banc de pedra i un tercer igualment definit en la façana Aquest dels dormitoris. Com en tots els tipus de la sèrie es va instal·lar una escala exterior d'accés a la coberta per a obtenir millors vistes i un solarium de major privacitat.
Els materials són sempre murs de formigó de pedra del lloc, vista exteriorment i realitzat mitjançant encofrat metàl·lic exterior i mur de maó de deu com a encofrat perdut per l'interior, el qual rep les instal·lacions i l'acabat de guix. Les jacenas suport de les voltes són de formigó vist i esbiaixades mitjançant tirants metàl·lics. Les voltes amb a la catalana i per tant de ceràmica vesteixi i crua. La fusteria sempre en tons foscos o vernissada al natural, completa un llenguatge sobri i rude que s'acorda bé amb el paisatge sec i fortament assolellat, d'aquesta part de la costa de tarragona. Sobrietat i rudesa o brutalismo mai van ser compresos pels propietaris que com sempre desitjaven una arquitectura més amable i “moderna”.
En cap cas conseqüentment s'entro en un disseny menor o d'acabats, en nom d'una expressió primitiva i rotunda, la qual constitueix no tant una voluntat apriorística, sinó el resultat d'un procés d'invenció arrelat en les possibilitats dels elements programàtics i naturals que defineixen el mateix paisatge i que confereixen a aquests habitatges una gran simplicitat material i volumètrica.
