La parcel·la de forma rectangular i amb un lleuger pendent està orientada en els seus costats curts de tal manera que permet que la casa s’obri cap a la bona orientació i les vistes. Seguint una lògica de geometries hexagonals, la implantació es realitza a través de l’articulació de dos volums connectats entre si. Un de planta més compacte, situat en el vèrtex nord-oest i semienterrat en planta baixa, i un altre de planta longitudinal, que recorre el límit situat a l’est, protegint el jardí de la tramuntana. Aprofitant aquestes condicions, la casa ocupa la part nord i nord-est de la parcel·la i es genera un jardí practicable al sud.
Interiorment, totes les estances principals estan orientades cap a aquest espai, de manera que es genera una forta connexió tant visual com programàtica. Aquestes façanes es resolen amb grans obertures per potenciar tant les vistes com la relació amb el jardí i la piscina, alhora que queden tamisades per porticons de fusta practicables que protegeixen de l’assolellament. La resta de façanes tenen una proporció de buit i ple molt inferior per tal de potenciar aquest sentiment de protecció i recolliment.
Les cobertes es resolen amb teula àrab tradicional de color marró fosc i amb diferents pendents, que juntament amb la geometria en planta generen un interessant joc d’ombres sobre la construcció mateixa.
Pel que fa als acabats, la construcció es tracta en conjunt, sense distinció entre zones interiors i exteriors, de manera que es dilueixen els límits de la casa cap a la piscina, alhora que el jardí es fica cap a dins. Totes les parets estan arrebossades i pintades de blanc, i unes peces irregulars de marbre de travertí de grans dimensions fan de paviment per a totes les estances.
Finalment, a tot el perímetre de la parcel·la es planten espècies autòctones, juntament amb plantes enfiladisses, per tal que amb el temps la casa desaparegui i es fusioni amb l’entorn.
