La disposició d’uns volums cúbics de textura blanca, flanquejats per unes oliveres, donen a aquesta casa una connotació més d’agrupació, fugint absolutament d’una posició enfront al mar més palatina. Veurem com s’assimila perfectament aquesta idea de poblat mediterrani en una costa salvatge i agresta, com a colofó de la línia pirenaica.
Un pavelló amb una gran porta indica el garatge, i flanquejant a aquest, trobem una escala que descendeix en angle arribant a un portal amb un jardí tancat i geomètric situat lateralment.
L’accés divideix la zona de l’estar de la resta de l’habitatge, quedant el menjador i la cuina disposades en una mateixa línia, metre que tota la zona de dormitoris es troba en un altre pavelló més baix. Des del menjador, una escala de fusta condueix a la zona reservada dels pares amb un estudi, un dormitori i un bany.
Un pati tancat amb una olivera queda situada darrera de la cuina, creant un buit que qualifica encara més els desnivells i la volumetria de la casa.
La casa és situada en una gran parcel·la en pendent, on la presència de la Mediterrània es barreja amb el paisatge propi dels contraforts del Pirineu. Un conjunt disseminat de volums independents descansen sobre el terreny a mesura que es va baixant. Des del garatge s’accedeix a un jardí a través d’una escala de doble tram, i des d’allí s’arriba a l’entrada, que separa la sala d’estar de la resta de la casa. La cuina queda connectada amb un pati posterior on hi ha una olivera solitària. Des del menjador s’accedeix a un petit volum dipositat sobre la casa que acull el dormitori principal. Els dormitoris dels fills formen una ala perpendicular a la costa, que avança cap al mar. El caràcter horitzontal dels volums queda emfasitzat per les finestres contínues, tancades amb uns fulls de batent que repeteixen el mateix mòdul. La casa colonitza el terreny per mitjà d’uns terrassaments que es confonen amb les corbes de nivell.
La casa Clos-Rahola es la primera obra del arquitecto, fruto de un encargo familiar. Se sitúa dentro de los límites municipales de Roses, entre el acceso a la cala Pelosa y el mar, en un solar que desciende en pendiente. La característica morfología abrupta y rocosa es un factor determinante en la implantación de la vivienda. La casa se oculta entre las rocas y los encinares, siendo apenas perceptible desde sus inmediaciones. El paraje, muy preservado, contiene algunas residencias segundarias muy próximas al borde del mar.
La construcción está conformada por una serie de volúmenes prismáticos escalonados que se adaptan al terreno. El esquema espacial en planta conforma tres brazos según ejes cartesianos en cuya intersección se sitúa el espacio de la cocina-comedor. El camino de aproximación, que baja en pendiente, dirige la vista hacia el entorno hasta alcanzar las escaleras de acceso y el garaje. Al descender, el primer muro oculta el mar, que es redescubierto en el vestíbulo. Este vestíbulo separa el salón, que queda al oeste, del resto del programa doméstico. Al este se sitúan dos núcleos rectangulares conectados a través de una de sus esquinas. El primero comprende la cocina y el comedor y, al sur en cotas más bajas, se sitúan los dormitorios, agregados a lo largo de un pequeño corredor que desemboca en el salón del dormitorio principal, el único volumen achaflanado. Este último es uno de los espacios más paradigmáticos de la casa. Desde el comedor se accede a una planta superior que acoge el dormitorio principal y un pequeño estudio.
Los ventanales corridos de lamas de madera horizontales configuran la singularidad de esta obra, de marcada dominante horizontal. Es fiel a la tradición mediterránea con sus fachadas encaladas, mirando al horizonte marino.
