In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
Si bé el programa requeria peces variades i circulacions complexes, Blanch aprofita la forma perfectament pentagonal del solar per donar a la casa la forma d’un organisme simètric, encarat al xamfrà i proposant una imatge des d’un punt de vista únic. L’escala que comunica totes tres plantes es col·loca al centre del pentàgon, amb un pas a la part posterior i un petit pati al darrere. Els dos balcons en cantonada de la planta dels dormitoris articulen les tres façanes en un tríedre que reconstrueix el xamfrà en una imatge unitària, d’acord amb l’interès de Blanch per trobar un llenguatge adient per a les noves cases urbanes.
El programa de esta casa incluía una vivienda unifamiliar y el estudio del arquitecto, y se desarrolla en planta baja y dos plantas piso. El edificio está situado en el ensanche de Girona y ocupa un solar pentagonal, con dos de sus lados en medianera y los otros tres haciendo chaflán. La distribución en planta es muy clara, con el núcleo de escalera en el centro y todos los espacios girando a su alrededor: una distribución muy propicia para desarrollar la planta libre. Las zonas húmedas se encuentran situadas en el vértice de las dos medianeras y están ventiladas por un patio de luz cenital. La entrada al estudio se realiza por una de las dos fachadas laterales, y la entrada a la vivienda por la otra, de tal manera que la fachada principal del chaflán carece de puertas y produce un efecto compositivo muy interesante: se convierte en un plano de estuco gris sin ningún hueco que llegue al suelo. Todas las ventanas que dan a esta fachada son apaisadas y pertenecen a los espacios comunitarios del edificio: el vestíbulo de entrada a la casa, la sala de estar, y una sala de juegos estudio vinculada a los dormitorios. Esta última sala de la segunda planta dispone de dos balcones en las esquinas que rematan la composición de la fachada. Los balcones están cubiertos por unas losas de hormigón en voladizo, soportadas por pilares redondos de acero. Las losas, los pilares y las barandillas de tubo están pintados de color negro. Actualmente, el edificio es la sede de la Cruz Roja.
En un petit barri (parcel·lació Escatllar, 1930) s’assaja una ciutat jardí que es densifica al llarg dels anys. Aquest habitatge i estudi de l’autor, amb planta pentagonal, planitud geomètrica i dosificació lingüística, és un episodi de la influència del primer Le Corbusier. Com en altres exemples locals de dimensions limitades, la planta lliure o l’estructura no hi són el leitmotiv;sí, en canvi, el coronament pla, el rigor geomètric, l’ordre distributiu (aquí amb opcions funcionals dubtoses) i la concentració expressiva en el buidatge de cantonades. El 1984 la va reformar de manera displicent el mateix autor, i el 1994 fou parcialment restaurada (M. Ferrer) pel municipi. En la petita obra cristal·litza la convulsió del país: al republicà Blanch, propietari rural assetjat per l’anarquisme i exiliat, la casa li fou confiscada pel feixisme imperant del 1939 al 1969; el 1991, finalment, la va donar a la Creu Roja sense haver-hi viscut. Al núm. 7 del carrer de Ramon Turró, vegeu la casa Triola, de J. Esteve.