How to get there
About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCollaborators:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuExternal Collaborators:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
close
close
Memory
El projecte planteja fonamentalment una qüestió: com fer una casa amb jardí en una ciutat jardí.
Per aquest motiu, es proposa una casa en la que la seva estructura es confongui amb el jardí mitjançant la construcció d’una pèrgola vegetal metàl·lica de caràcter ambivalent. D’una banda, la pèrgola portant allibera la façana de l’estructura, deixant que el jardí entri a l’interior de la casa. Per altra banda, amb la construcció d’aquesta pèrgola vegetal la casa es deslliga de la condició d’objecte acabat perquè podrà créixer com ho fa un jardí. La casa es planteja com un projecte sense acabar; un projecte de casa jardí que es construïrà i canviarà amb el temps.
La distribució de la casa respon a la voluntat de potenciar les vistes creuades des dels ambients interiors cap als patis oberts al jardí que resulta del retranqueig entre els mòduls habitables que integren l’edificació. Aquests es juxtaposen transversalment a la dimensió dominant de la parcel·la, quedant cada un d’ells definit per la relació entre les lloses de 4x15 m; el terra i la coberta plana.
L’estructura portant la fomen una sèrie de bigues metàl·liques recolzades sobre pilars també metàl·lics disposats longitudinalment en la parcel·la. De les 6 lloses de coberta, 3 es recolzen en les bigues i 3 en pengen. Aquesta alternància en l’altura dels sostres permet l’entrada de llum i les vistes zenitals fins i tot en les àrees més internes de la vivenda. Per altra banda, el cantell generós de les bigues contribueix a una major privacitat, tot dificultant la visió del conjunt desde les plantes superiors de les edificacions veïnes.
El sistema de tancaments verticals de fàbrica d’obra vista consolida la privacitat respecte els veïns i també entre les peces de la vivenda que per la seva posició queden enfrontades. A més a més, al no ser coincidents la seva posició amb els límits de forjats i cobertes, es generen espais de transició interior-exterior que enriqueixen i singularitzen la relació dels diferents àmbits amb el jardí. Per a la construcció d’aquests tancaments s’ha utilitzat un totxo semimanual, col·locat amb lleugers desplaçaments respecte a la plomada que generen una vibració aleatòria de llums i ombres en els panys de paret. Aquesta fàbrica de maó sofreix plegaments i interrupcions en el seu recorregut, deixant al descobert altres capes com seria l’aïllament tèrmic de suro.
La tanca perimetral de la parcel·la està conformada per una base enterrada de formigó d’on emergeixen uns pilars metàl·lics que serveixen de guia per a grans peces ceràmiques recolzades en ells. L’absència de contacte entre aquestes peces produeix un efecte d’alleugeriment en la naturalesa pesada de la ceràmica, i més si tenim en compte que en aquest cas s’utilitza un panell de gran format. El resultat és un disseny econòmic de construcció “prefabricada” per cobrir una longitud de perímetre important. Amb aquesta solució s’aconsegueix també atendre a la normativa, podent considerar la tanca com una gelosia.
A l’interior de la vivenda s’utilitza també la ceràmica, escollint per resoldre el paviment de tota la casa una única peça porcel·lànica de 30x60 cm de color gris verdós. Al sobrepassar el paviment els límits de tancament, la casa s’apropia de pedaços de jardí de diferents proporcions, emfatitzant la dissolució de l’espai cap a l’exterior. La mateixa peça ceràmica es converteix en revestiment dels paraments verticals interiors, com si el terra es plegués per pujar per les parets, arribant a diverves altures ja sigui per conformar un sòcol, una base de xemeneia, o tota una superfície en banys i cuina.
L’ús de la ceràmica en el projecte es desenvolupa accentuat per la connotació nostàlgica que té aquest material amb la persona per a la que es construeix la casa, ja que dedicà una part important de la seva vida professional al treball en una bòvila. Aquesta condició va caracterizar l’aplicació de components ceràmics com a requeriment personal del client. En la Casa Jardí 03 la ceràmica no només construeix físicament el projecte sinó que també és el material de bastiment per reconstruir fragments de nostàlgia.
Authors
On the Map
Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
Constellation
Chronology
-
Rosich House
BailoRrull | ADD+ Arquitectura, Manuel Bailo i Esteve, Rosa Rull i Bertran
El projecte planteja fonamentalment una qüestió: com fer una casa amb jardí en una ciutat jardí. Per aquest motiu, es proposa una casa en la que la seva estructura es confongui amb el jardí mitjançant la construcció d’una pèrgola vegetal metàl·lica de caràcter ambivalent. D’una banda, la pèrgola portant allibera la façana de l’estructura, deixant que el jardí entri a l’interior de la casa. Per altra banda, amb la construcció d’aquesta pèrgola vegetal la casa es deslliga de la condició d’objecte acabat perquè podrà créixer com ho fa un jardí. La casa es planteja com un projecte sense acabar; un projecte de casa jardí que es construïrà i canviarà amb el temps. La distribució de la casa respon a la voluntat de potenciar les vistes creuades des dels ambients interiors cap als patis oberts al jardí que resulta del retranqueig entre els mòduls habitables que integren l’edificació. Aquests es juxtaposen transversalment a la dimensió dominant de la parcel·la, quedant cada un d’ells definit per la relació entre les lloses de 4x15 m; el terra i la coberta plana. L’estructura portant la fomen una sèrie de bigues metàl·liques recolzades sobre pilars també metàl·lics disposats longitudinalment en la parcel·la. De les 6 lloses de coberta, 3 es recolzen en les bigues i 3 en pengen. Aquesta alternància en l’altura dels sostres permet l’entrada de llum i les vistes zenitals fins i tot en les àrees més internes de la vivenda. Per altra banda, el cantell generós de les bigues contribueix a una major privacitat, tot dificultant la visió del conjunt desde les plantes superiors de les edificacions veïnes. El sistema de tancaments verticals de fàbrica d’obra vista consolida la privacitat respecte els veïns i també entre les peces de la vivenda que per la seva posició queden enfrontades. A més a més, al no ser coincidents la seva posició amb els límits de forjats i cobertes, es generen espais de transició interior-exterior que enriqueixen i singularitzen la relació dels diferents àmbits amb el jardí. Per a la construcció d’aquests tancaments s’ha utilitzat un totxo semimanual, col·locat amb lleugers desplaçaments respecte a la plomada que generen una vibració aleatòria de llums i ombres en els panys de paret. Aquesta fàbrica de maó sofreix plegaments i interrupcions en el seu recorregut, deixant al descobert altres capes com seria l’aïllament tèrmic de suro. La tanca perimetral de la parcel·la està conformada per una base enterrada de formigó d’on emergeixen uns pilars metàl·lics que serveixen de guia per a grans peces ceràmiques recolzades en ells. L’absència de contacte entre aquestes peces produeix un efecte d’alleugeriment en la naturalesa pesada de la ceràmica, i més si tenim en compte que en aquest cas s’utilitza un panell de gran format. El resultat és un disseny econòmic de construcció “prefabricada” per cobrir una longitud de perímetre important. Amb aquesta solució s’aconsegueix també atendre a la normativa, podent considerar la tanca com una gelosia. A l’interior de la vivenda s’utilitza també la ceràmica, escollint per resoldre el paviment de tota la casa una única peça porcel·lànica de 30x60 cm de color gris verdós. Al sobrepassar el paviment els límits de tancament, la casa s’apropia de pedaços de jardí de diferents proporcions, emfatitzant la dissolució de l’espai cap a l’exterior. La mateixa peça ceràmica es converteix en revestiment dels paraments verticals interiors, com si el terra es plegués per pujar per les parets, arribant a diverves altures ja sigui per conformar un sòcol, una base de xemeneia, o tota una superfície en banys i cuina. L’ús de la ceràmica en el projecte es desenvolupa accentuat per la connotació nostàlgica que té aquest material amb la persona per a la que es construeix la casa, ja que dedicà una part important de la seva vida professional al treball en una bòvila. Aquesta condició va caracterizar l’aplicació de components ceràmics com a requeriment personal del client. En la Casa Jardí 03 la ceràmica no només construeix físicament el projecte sinó que també és el material de bastiment per reconstruir fragments de nostàlgia. -
FAD Award
Finalist. Category: Architecture
